Primera evidència del creuament entre neandertals i una altra espècie d'homínid
L'anàlisi genètica d'un fragment d'os ha revelat que una dona neandertal i un home denisova van tenir una filla a Sibèria fa 50.000 anys
Fa uns 50.000 anys una dona neandertal i un home denisova, dues espècies d'homínids diferents, les més pròximes als humans actuals, es van conèixer a Sibèria i van tenir una filla.
La revista "Nature" ha publicat aquesta setmana la descoberta, basada en l'anàlisi d'un fragment d'os fossilitzat trobat a una cova de l'extrem oriental de Rússia. La descoberta l'han feta els investigadors de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, a Alemanya.
Segons Viviane Slon, membre de l'equip que ha fet la recerca, la troballa era possible, però molt improbable:
"Sabíem per investigacions prèvies que els neandertals i els denisoves haurien d'haver tingut fills en algun moment, però mai vam pensar que tindríem la sort de trobar una descendent real dels dos grups."
Restes trobades a una cova de Sibèria
El fragment analitzat, trobat el 2012 a la cova de Denisova, al massís de l'Altaï, a prop de la frontera amb la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan, fa només un centímetre i mig, dimensions que no permetien saber si era d'homínid o d'animal.
A Leipzig van aconseguir extreure'n l'ADN, van analitzar-lo sencer i van descobrir que formava part del fèmur o la tíbia d'una noia d'uns 13 anys, a la qual van donar el nom de "Denny".
Pare denisovà amb avantpassats neandertals
Aquest ADN és el que els va revelar que la mare era neandertal i el pare denisova. També que la mare estava més pròxima genèticament als neandertals d'Europa occidental que als de la mateixa cova on van trobar la filla.
I una altra dada important: el pare denisova tenia, com a mínim, un avantpassat neandertal. Tot això demostraria que els neandertals s'havien estès cap a Euràsia milers d'anys abans de la seva desaparició, fa uns 40.000 anys.
"Es devien aparellar més sovint del que ens pensàvem"
El director de l'institut i autor principal de la recerca, Svante Pääbo, s'ha mostrat satisfet que la recerca hagi pogut descobrir totes aquestes relacions entre les dues espècies:
"Potser els neandertals i els denisovians no van tenir moltes oportunitats de conèixer-se, però quan ho van fer, es devien aparellar-se més sovint del que ens pensàvem."
Descobridors dels denisoves
L'equip de Pääbo va ser el que, el 2010, va descobrir aquesta nova espècie o subespècie d'homínid, els denisoves, i li van posar el nom de la cova on s'havien trobat els ossos.
Van poder fer el descobriment gràcies a l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, el que es transmet de mares a fills i filles. Això fa que sigui un genoma molt estable al llarg del temps, cosa que ha permès analitzar les poblacions humanes de manera molt precisa.
Amb aquesta tècnica van descobrir que els denisoves eren una variant d'homínid que fa uns 600.000 anys s'hauria diferenciat dels neandertals. Posteriorment van sortir d'Àfrica i es van estendre per Europa i Àsia, on es van trobar amb poblacions de neandertal i també d'"homo sapiens".
Les anàlisis genètique dels últims anys han demostrat que els humans actuals tenen una petita proporció, entre l'1% i el 3%, d'ADN de neandertal i que hi ha poblacions d'Oceania que tenen al voltant d'un 5% d'ADN denisova.
Tot plegat ha provat les intenses relacions entre aquestes diferents espècies o subespècies, i ha complicat una mica més l'arbre genealògic dels homínids.
