Primera millora en 20 anys en el tractament del càncer de fetge en estadi intermedi

El càncer de fetge ha estat, tradicionalment, dels de més mal tractar: no respon ni a la quimioteràpia ni a la radioteràpia, els tractaments clàssics. Fins que no han aparegut noves maneres d'atacar els tumors, no n'ha anat disminuint la mortalitat. Tot i això, continua sent molt alta.  

Un dels principals avenços ha estat la possibilitat de fer cribratges a les persones de risc, les que ja han arribat a fer cirrosi, amb una ecografia abdominal. Això ha permès que, ara, el 30% dels càncers de fetge al món es diagnostiquin en fases inicials i els pacients puguin optar a tractaments potencialment curatius: ablació local, cirurgia o trasplantament de fetge.

El percentatge s'eleva fins al 50% si parlem només d'Europa, però la resta encara es diagnostica massa tard.

Un 25% rep el diagnòstic en una fase que es considera intermèdia: encara no hi ha metàstasi, però el tumor és massa gran per poder-se operar i el pacient tampoc és candidat a trasplantament, perquè el risc que el càncer torni a aparèixer és massa alt. 
 

Sense millores des de fa 20 anys

Fa dues dècades que el càncer de fetge en aquest estadi es tracta de la mateixa manera, com detalla Josep M. Llovet, el cap del grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica del centre de recerca de l'Hospital Clínic (Idibaps): "Mitjançant un catèter, obtures l'artèria nutrícia -que alimenta el tumor- i, a més, alliberes quimioteràpia intratumoralment, grans quantitats de quimioteràpia." L'esperança de vida, així, és d'uns dos anys i mig.

Aquest tractament estàndard, que ara es fa servir a tot el món, va sortir d'una investigació de l'equip de Josep M. Llovet, que és catedràtic de Medicina i investigador ICREA.

D'això, ja en fa 20 anys i des d'aleshores s'han fet una dotzena d'assajos clínics arreu del món per trobar un nou tractament que en millori els resultats. Sense èxit, fins ara.

La clau de volta també l'ha trobat, precisament, l'equip de Llovet a l'Idibaps. Ha demostrat que, afegint una combinació de dos fàrmacs al tractament estàndard, s'allarga significativament la vida dels pacients sense que la malaltia progressi.

Un dels medicaments és una teràpia molecular, és a dir, dirigida específicament a una mutació genètica. Però amb això sol, no n'hi havia prou, i per això fracassaven els anteriors assajos.

La immunoteràpia fa la diferència

El segon fàrmac és una immunoteràpia, per potenciar el sistema immunitari del pacient perquè sigui capaç d'atacar les cèl·lules tumorals. I aquesta introducció és el que ha fet la diferència i ha permès veure resultats positius.

Els resultats, en realitat, no han sorprès els investigadors, perquè, de fet, aquesta combinació de fàrmacs ja es va veure que anava bé en càncers més avançats. "Ara el que hem fet és avançar-la a un estadi intermedi", reconeix Llovet.

D'aquesta manera, s'ha aconseguit augmentar el temps lliure de malaltia -els mesos que el pacient no té cap rastre del tumor.

En un número prou important de persones, aquesta resposta completa continuava fins 20 mesos després. "Això és molt bon senyal", assegura Josep M. Llovet. 

També ha disminuït un 34% el risc que la malaltia progressi i el risc de mort és un 20% inferior. Motius d'esperança per al pacient, com assegura Llovet:

"Li dones la possibilitat de supervivència, augmentes la capacitat de fer-li desaparèixer el tumor, de millorar-li la qualitat de vida i, en alguns casos, el recuperem per, inclús, curar-lo."

Perquè si un tumor que era inoperable aconsegueixes reduir-lo molt, pot convertir-se -ara sí- en candidat a cirurgia o trasplantament. 
 

Canviarà la pràctica clínica

Les dades de la investigació es van presentar en una sessió plenària al Congrés Europeu d'Oncologia Mèdica (ESMO) celebrat a Barcelona el setembre de l'any passat, davant 9.000 especialistes internacionals. Ara es publiquen a la revista "The Lancet".  

Canviar un tractament estàndard requereix seguir una sèrie de passos reguladors abans que arribi als pacients. Les diferents guies clíniques --americana, europea, asiàtica-- l'han d'avaluar i adoptar i també l'han d'aprovar les agències reguladores de medicaments --com la FDA americana o la EMA europea. Però tot fa pensar que aquesta recerca canviarà la pràctica clínica en el càncer de fetge en fase intermèdia a tot el món.