Primera rebaixa en 4 anys dels tipus d'interès als Estats Units: com ens afecta

La Reserva Federal s'ha decidit a fer el pas després de mesos arrossegant els peus i ha baixat els tipus d'interès, que estaven en els màxims de les últimes dues dècades. És un moviment amb un impacte que va molt més enllà dels Estats Units; des del deute que paguen els països emergents, el preu del petroli o l'evolució de l'Euríbor. La Reserva Federal ha sorprès per l'abast de la retallada, que ha estat de 0,50 punts, el doble del previst. Ara, els tipus oficials es col·loquen en una forquilla del 4,75% al 5%.

Els analistes de Wall Street estaven dividits sobre quin seria l'abast i s'han imposat les veus que apostaven per una primera retallada agressiva, que es pot interpretar de dues maneres. D'entrada, pot semblar que la Fed prefereix començar fort, després de mesos sense decidir-se a fer el pas. Però també podria interpretar-se com que disposa d'indicadors que apunten a una possible recessió econòmica, i prefereix anticipar-se per intentar evitar-la. 

És la primera retallada dels tipus d'interès del dòlar des del 2020, quan va abaixar-los per la pandèmia. Després de l'ensurt de la covid va arribar l'onada d'inflació, i la reacció de la Reserva Federal va ser endurir el cost del crèdit per refredar els preus. Des del març del 2022 fins al juliol del 2023 va apujar tipus onze vegades. Els mercats financers feia mesos que especulaven amb la data de la primera baixada, que ha arribat avui.

Per què la Fed abaixa els tipus d'interès?

El banc central nord-americà té un "mandat dual". La doctrina oficial diu que han de garantir l'estabilitat monetària i de preus, però al mateix temps, tenir un ull posat en l'economia real, especialment el mercat de treball. Ara, la inflació sembla sota control: aquest agost, va alentir-se per cinquè mes consecutiu, fins al 2,5% anual, el més baix des del febrer del 2021. L'indicador més seguit per la Fed, el de la inflació subjacent, és del 3,2%.

En canvi, la creació de llocs de treball s'ha frenat i preocupa que això sigui el senyal d'una futura recessió. Aquesta perspectiva ha portat la Reserva Federal a moure fitxa, encara que sigui de manera preventiva. I amb cautela, perquè també és cert que la taxa d'atur oficial és del 4,2%, prop dels mínims històrics. I l'economia creix al ritme del 3%. Per tant, com tots els bancs centrals, la Fed intenta mantenir un equilibri; reduir el cost del crèdit per donar una petita empenta a l'economia i evitar ensurts, però al mateix temps que sigui prou mesurada per evitar tornar a afegir llenya al foc de la inflació.

Per què ara?

La Reserva Federal és un dels últims grans bancs centrals que ha decidit baixar els tipus d'interès. La zona euro, el Regne Unit, el Canadà ja han fet el pas. La Fed va ser la primera a apujar-los quan els preus van començar a disparar-se, a principis del 2022, i ha volgut mantenir la cautela a l'hora de desfer el camí.

D'entrada, perquè pesa el precedent dels anys 70, quan va cantar victòria abans d'hora i els preus van tornar a disparar-se. I també perquè l'economia nord-americana ha mantingut el ritme molt més alt que l'europea, i això també pot alimentar la inflació. Ara, però, tot sembla més controlat, i la Fed no podia permetre's esperar més davant del risc d'arribar massa tard per evitar una eventual recessió.

Com ens afecta?

El dòlar encara és la moneda de referència i qualsevol moviment amunt i avall té un impacte mundial, pels mercats del deute públic i privat, les divises o les borses. I la resta de bancs centrals n'estaven pendents.

D'entrada, la rebaixa de tipus d'interès podria debilitar el dòlar respecte a divises com l'euro. Això facilita les coses a les empreses europees a l'hora d'importar productes i matèries primeres, com gas i petroli. Però, per contra, són menys competitives a l'hora d'exportar, perquè l'euro és més car.

Amb l'economia a mig gas, el Banc Central Europeu ja ha rebaixat els tipus d'interès dos cops aquest estiu, però difícilment podria anar més enllà tota sola. És cert que la presidenta, Christine Lagarde, insisteix reiteradament que la seva estratègia és independent del que faci el banc central nord-americà, però a ningú se li escapa que difícilment podria continuar abaixant els tipus d'interès si la Fed no fes el pas. Tot apunta que el BCE es prendrà una pausa en la reunió d'octubre, però es dona per descomptat que hi tornarà el desembre.

Tot plegat repercutirà directament en l'Euríbor. Ara cotitza al voltant del 3%, un punt per sota que fa un any. I s'espera que encara vagi més avall, de manera que s'abaratirà encara més la quota de les hipoteques. També hauria de ser més barat per famílies i empreses demanar un crèdit.

La pèrdua de valor del dòlar redueix l'atractiu de productes d'inversió com el deute públic i redirigeix les inversions cap a mercats més profitosos, com la renda variable.

Al mateix temps, afavoreix l'economia dels països emergents, que també tenen més oportunitats de captar inversions i veuen com el seu deute en dòlars es menys feixuc.

Pot influir en les eleccions als Estats Units?

Donald Trump creu que sí. I fa mesos que exigeix al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que s'abstingui de qualsevol rebaixa dels tipus d'interès abans de les eleccions del novembre. No pas perquè estigui en contra d'abaratir el cost del crèdit, sinó pel moment elegit.

Considera que un moviment com aquest pot ajudar els demòcrates a guanyar punts, precisament en un àmbit, el de l'economia, marcat per l'impacte de la inflació. L'espiral de preus dels últims dos anys és un dels arguments de campanya dels republicans per mirar de fer forat i qualsevol senyal de "normalització" de l'economia dona oxigen a la candidata demòcrata.