Primera sessió de control a Illa: compromisos, retrets i bones maneres

Salvador Illa ha tingut aquest dimecres la seva primera sessió de control del govern. Abans, el nou president ja havia comparegut en diversos debats al Parlament i ja havia viscut la seva primera Diada de Catalunya i el primer dia de la Hispanitat, recuperant la tradició que un president català anés a la desfilada del 12 d'octubre presidida pel rei, un fet que no passava des de l'època d'Artur Mas.

Potser per tot això, o no, s'ha vist un Salvador Illa ja rodat en el càrrec des de fa dos mesos, relaxat i distès. Illa no s'ha amagat de somriure i aplaudir per l'anècdota que ha obert el debat, quan el rellotge que compta el temps d'intervenció dels diputats i diputades semblava que no anava bé. El president del Parlament, Josep Rull, s'ha disculpat amb el portaveu de Junts, Albert Batet, la persona a qui tocava intervenir, dient-li que era una sort que tots dos fossin del mateix partit i que l'incident no aixecaria les suspicàcies que es podien haver despertat si això hagués afectat algun altre grup parlamentari.

Batet ha compartit el moment de distensió, aplaudiments i somriures. Però després ja ha exercit de cap del primer partit de l'oposició, tot i que la figura de cap de l'oposició continua vacant a l'espera del futur de Carles Puigdemont i la llei d'amnistia.

Que la sessió de control comenci amb les preguntes al president també ha suposat una manera diferent de fer respecte d'anteriors legislatures.

Primer, les preguntes al president

Per acord del Parlament, els grups de més a menys representació comencen la sessió de control fent preguntes al president i després es fan les preguntes als diversos consellers. Fins ara, es feia de manera molt diferent. Les primeres intervencions eren per interrogar els diversos consellers i s'acabava amb les preguntes al president de la Generalitat.

Els motius del canvi? La premsa acreditada al Parlament ho ha demanat, els grups ho han compartit i d'aquesta manera s'intenta agilitar el debat. Se situen primer les preguntes més interessants, que solen ser les que es fan al president i així de pas s'homologa a l'estructura de les sessions de control al Congrés o al Senat i a altres cambres autonòmiques.

Batet, el primer a preguntar

Albert Batet ha tornat a desplegar el seu to de dur opositor, més enllà de la bona relació personal que manté, i que es pot comprovar sovint, amb el president Illa.

El diputat vallenc ha atacat un govern que defineix com a dèbil, sense credibilitat i sucursalista, per la relació del president català amb el president del govern espanyol i per les trobades amb el rei. Illa ha defensat que Catalunya necessita refer els ponts trencats amb l'Estat durant el procés i s'ha mostrat convençut que és la millor manera que les coses vagin millor per a Catalunya i Espanya.

Batet també s'ha queixat que en el debat de política general hagi funcionat allò que els de Carles Puigdemont denominen el tripartit del 155: PSC, PP i Vox defensant polítiques espanyolistes, contràries al sobiranisme dels independentistes. Illa li ha respost recordant que en les últimes hores la presidenta de Junts, Laura Borràs, havia especulat amb una possible moció de censura a Pedro Sánchez amb el PP i Vox, tot i que els juntaires la van desmentir més tard.

Els socis potencials exigeixen resultats immediats

En aquesta sessió de control, tant Esquerra Republicana com els Comuns han demanat a Illa que s'afanyi a complir els acords firmats que li van permetre ser investit.

D'entrada, l'anomenat finançament singular, que Catalunya pugui recaptar tots els seus impostos i després complir amb la solidaritat amb la resta de territoris de l'estat. El portaveu republicà, Josep Maria Jové, li ha arribat a demanar què s'havia avançat en els últims dies en aquest sentit. El president ha assegurat que la consellera d'Economia, Alícia Romero, ja ha tingut reunions i ha format equips per complir un acord que Illa assegura que es farà, tot i la seva dificultat tècnica i política.

Això sí, tant els socialistes com els republicans han llançat un dard cap a Junts i han coincidit a dir-los que no entorpeixin el camí cap a aquest finançament, tot i que no sigui un acord que ells hagin firmat. Asseguren que el benestar dels catalans ha d'estar per sobre de les batalles partidistes.

Des dels Comuns, la batalla principal és l'habitatge. Jéssica Albiach ha demanat més diners i millor legislació per fer front al principal problema que té la societat catalana, sobretot les generacions més joves. A més, exigeix un règim sancionador per a aquells que incompleixin la llei d'habitatge i les normes dels preus de lloguer.

Illa ha recordat que el govern castigarà els que no compleixin la llei i que tirarà endavant 50.000 pisos de protecció oficial i desplegarà quatre mil quatre-cents milions d'euros en matèria d'habitatge els pròxims anys. Una idea que ha recordat després que Albiach l'hagi advertit que els Comuns no aprovaran cap pressupost que no contingui mesures i mitjans per a l'habitatge.

Per una vegada, els Comuns i Vox han compartit arguments. Els d'extrema dreta han deixat de banda el mantra de la immigració per interpel·lar Illa sobre què vol fer amb el problema dels pisos. Ignacio Garriga, el president de Vox a Catalunya, ha recordat que ja el president José Montilla va prometre 50.000 habitatges públics que no es van fer mai. El president Illa ha demanat confiança a tots aquells que dubten i els insta a veure com d'aquí a uns anys es compliran els seus objectius.

La comissaria de Via Laietana i la monarquia

El debat nacional sembla que continuarà sent una constant en aquesta legislatura, almenys de moment. Des del PP, Alejandro Fernández ha criticat que en el debat de política general es posés sobre la taula la possibilitat de tancar la comissaria de la Policia Nacional a Via Laietana, un símbol de la repressió franquista.

Fernández assegura que el PSC hauria pactat amb els independentistes fer fora el cos policial espanyol de la comissaria i no es creu l'argument socialista que l'edifici ja no reuneix les condicions de seguretat i confort que caldria.

La CUP ha retret a Illa les trobades amb el rei Felip i el restabliment de les relacions amb la Corona. La portaveu de la formació anticapitalista, Laia Estrada, nega que Catalunya hagi tornat a la normalitat que defensa el govern català i diu que prova d'això és que alguns jutges no apliquen la llei d'amnistia i continuen amb la repressió als independentistes i dissidents. "Fer veure que no ha passat res", diu Estrada, "és una farsa per atraure la inversió dels poders econòmics" i ha acabat dient que el que Catalunya necessita és la independència.

Debat de guant blanc

La primera sessió de control al govern Illa ha estat així, una sessió tranquil·la, sense sobresalts i marcada per les bones maneres entre els uns i els altres. Una manera de fer diferent d'altres moments al Parlament i, sobretot, del to tens i brusc dels controls del Congrés dels diputats.