L'agilitat de la llei de l'eutanàsia a Catalunya: almenys 10 persones s'hi han acollit
Mentre a altres comunitats com Madrid, Extremadura o Andalusia, la llei tot just comença a caminar, a Catalunya, almenys una desena de persones s'han acollit a l'ajuda per morir dignament
Catalunya ha desplegat amb agilitat la llei de l'eutanàsia, que permet demanar ajuda per morir a les persones amb malalties greus i incurables o que tenen un dolor "greu, crònic i invalidant" que impliqui un patiment crònic "intolerable", tant si és físic com psíquic.
La llei va entrar en vigor el 25 de juny i les primeres eutanàsies es van començar a practicar a l'agost.
Des d'aleshores, com a mínim 10 persones han exercit el dret a la mort digna. En la majoria dels casos, patien malalties neurodegeneratives sense cura.
Com mana la llei, una comissió d'experts supervisa el procés per garantir el respecte a la voluntat del pacient i evitar irregularitats o abusos. I en els últims tres mesos, el degoteig de peticions ha estat constant.
Quan es va aprovar la llei va haver-hi unes quantes sol·licituds i, després, el ritme s'ha desaccelerat, tot i que encara n'hi ha en tràmit.
Cap valoració en contra
Fins ara, no hi ha hagut cap sol·licitud tramitada que hagi tingut un dictamen desfavorable.
Les peticions s'han tirat endavant sense problemes greus, malgrat el dret dels professionals a acollir-se a l'objecció de consciència.
Quan una persona tramita la sol·licitud, a Catalunya es triga entre 20 i 40 dies a donar-li resposta.
La posada en marxa, en ple estiu, ha suposat un gran esforç per als sanitaris implicats.
Les associacions de malalts i les entitats que van lluitar durant més de dues dècades per defensar el dret a morir dignament valoren positivament la manera com s'ha desplegat i el compromís dels professionals mèdics, encara que els preocupa que l'objecció pugui arribar a ser un entrebanc en el futur.
Desplegament més lent a altres llocs de l'estat
L'agilitat amb què la llei s'ha desplegat a Catalunya contrasta amb la d'altres autonomies on ho han fet més lentament.
Per exemple, a la Comunitat de Madrid, tot just fa uns quants dies que s'han creat la comissió de garanties i avaluació i el registre de professionals sanitaris objectors de consciència. Des de la Conselleria de Salut han confirmat a TV3 que hi ha dos casos en tramitació, que estan pendents del dictamen de la comissió. Es tracta de resoldre si la petició s'ajusta als criteris establerts per poder demanar l'ajuda per morir.
A Extremadura, el grup d'experts està constituït des del 29 de setembre. Per ara, però, no s'hi ha adreçat ningú per fer la petició de l'eutanàsia.
I en el cas d'Andalusia, encara està en tràmits la creació de la comissió.
Qui pot acollir-se a l'eutanàsia, i com
Es poden acollir a aquest dret les persones majors d'edat que pateixin una malaltia greu i incurable que els comporti un patiment físic o psíquic constant i intolerable.
Si s'aprova la petició, es pot optar entre l'eutanàsia activa o el suïcidi assistit, i la defunció resultant es considerarà legalment una mort natural.
En el cas de l'eutanàsia activa, un professional sanitari administra els fàrmacs per provocar la mort, i en el suïcidi assistit, els fàrmacs se'ls pren la persona sol·licitant.
També es pot triar el lloc on fer-ho: al centre on s'està ingressat, ja sigui un hospital, un centre sociosanitari o una residència, o també a casa seva.
Per engegar el procediment el pacient ha de fer, de manera voluntària i per escrit, dues peticions al metge amb 15 dies de diferència, i aquest li haurà d'explicar totes les possibilitats que té.
També ho poden fer els representants legals dels pacients que hagin fet un document de voluntats anticipades i no puguin manifestar la seva voluntat de manera autònoma.
El metge ha de consultar el cas amb un segon facultatiu, l'anomenat "metge consultor", i tots dos fan un informe favorable o desfavorable.
El cas passa llavors a la Comissió de Garantia i Avaluació, que l'estudia i decideix si hi dona el vistiplau. Integren la comissió personal mèdic, juristes i infermers i, en el cas de Catalunya, s'ha ampliat també a psicòlegs, treballadors socials i representants de la societat civil.
La resposta arriba en un termini aproximat d'un mes i mig, però es pot escurçar si la situació del malalt ho requereix.
En total, la persona ha de confirmar quatre vegades la seva voluntat als metges i, un cop rebi el vistiplau, encara ha de tornar-ho a fer. L'interessat es pot fer enrere en qualsevol moment.
La despenalització d'aquest dret ha arribat després de dècades de lluita, tant de particulars com d'associacions com Dret a Morir Dignament, que advoca per poder ser "lliures i tenir igualtat de drets" al final de la vida.
Noms com els de Ramón Sampedro o María José Carrasco van ser la bandera d'una reivindicació que ha acabat sent una prestació més del sistema de salut pública.
Un dret reconegut a diversos països
A més d'Espanya, l'eutanàsia es pot demanar als Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. També al Canadà i a Colòmbia, país on una resolució de Tribunal Constitucional estableix que la pràctica és legal, però el Parlament encara no ha aprovat una llei que la reguli.
El suïcidi assistit es permet a Alemanya, Suïssa, l'estat australià de Victòria i diversos estats dels Estats Units.
Nova Zelanda ha aprovat una llei que ha d'entrar en vigor pròximament, al novembre, i Portugal també la va tirar endavant, però el Constitucional l'ha frenat.
