Primers mossos amnistiats: 4 agents acusats d'agredir manifestants en protestes postsentència

L'Audiència de Barcelona ha amnistiat quatre Mossos d'Esquadra acusats d'agredir manifestants l'octubre del 2019 en les manifestacions postsentència.

Es converteixen així en els primers agents amnistiats de la policia catalana.

Estaven pendents de judici, i l'acusació els demanava 4 anys de presó. En aquest cas, també s'acusava dos manifestants per aldarulls i atemptat contra l'autoritat, que han quedat també amnistiats.

Tots estaven citats inicialment a judici el 22 de maig, però es va suspendre precisament per la proximitat de l'aplicació de la llei d'amnistia. Un cop publicada i analitzat el cas, el tribunal considera que els fets tenen cabuda en la normativa.

S'afegeixen als 46 policies nacionals amnistiats

Aquests quatre agents dels Mossos no són els primers policies amnistiats. Se sumen als 46 policies nacionals a qui s'investigava per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona, a qui el jutjat número 7 de Barcelona també ha amnistiat.

Es tracta d'agents que estaven pendents de judici acusats de donar cops, empentes i puntades de peu a ciutadans que volien votar al referèndum sobre la independència celebrat l'1 d'octubre del 2017. 

Tot i això, el jutge ha arxivat la causa perquè considera que les accions dels agents encaixarien com a màxim en un delicte de lesions i no serien prou greus per arribar a ser considerades tortures o tractes inhumans i degradants, delictes que queden fora de l'amnistia.

Òmnium, l'ANC i Irídia ja han avançat que recorreran contra la decisió. La directora d'aquesta última entitat, Anaïs Franquesa, considera que les actuacions policials desproporcionades no es poden amnistiar:

"La tortura i els tractes inhumans i degradants no es poden amnistiar i el que va passar l'1 d'Octubre a Barcelona --la mateixa resolució del jutjat d'instrucció ho diu-- pot ser constitutiu de delicte contra la integritat moral i la tortura."

Marta Felip, la primera alcaldessa amnistiada

Aquest dijous també ha transcendit que Marta Felip, alcaldessa de Figueres l'any 2017, ha rebut l'amnistia, reconeguda pel jutjat penal 2 de la capital de l'Alt Empordà i, per tant, ja no haurà d'anar a judici per desobediència.

Felip es converteix així en la primera alcaldessa de l'1-O amnistiada pel procés.

A Felip, la Fiscalia l'acusava d'un delicte de desobediència per haver permès l'obertura d'una quinzena de locals de titularitat municipal perquè fossin utilitzats com a centres de votació.