Primers passos de veïns per a una vaga de lloguers: el cas de dos blocs, a Salou i el Vendrell

Tornar els dos últims rebuts de lloguer com a mesura de pressió. És l'acció que aquesta setmana han fet alguns inquilins d'un bloc d'InmoCaixa a Salou (el Tarragonès) per recuperar una part de l'IBI que han estat pagant aquests anys.

El gest es fa abans que l'edifici passi a mans de l'Incasòl aquest mes de desembre, dins la compra de 452 pisos d'InmoCaixa que farà la Generalitat en diversos municipis perquè mantinguin la qualificació d'habitatge protegit.

El Sindicat de Llogateres emmarca aquest gest com "el punt de partida" d'una vaga de lloguers, la mesura que es va posar sobre la taula després de la manifestació de Barcelona de finals de novembre per reclamar una rebaixa dels preus.

Dels 80 pisos que hi ha al bloc de Salou, la majoria estan buits i n'hi ha una trentena a lloguer. El retorn dels dos últims rebuts l'han secundat 23 inquilins de l'edifici.

Els veïns implicats consideren que la clàusula que els obliga a pagar l'IBI és abusiva i reclamen que es retiri i que se'ls tornin les quantitats cobrades en aquest concepte. Belén Gamero Ramos és veïna del bloc:

"Hi ha gent que fa 14 anys que viu aquí i a qui se'ls deu un dineral. 25 euros cada mes multiplicat per 14 anys són molts diners."

El Sindicat de Llogateres assenyala que una sentència del Tribunal Suprem va declarar il·legal que es cobri aquest impost als inquilins d'habitatge protegit.

A l'acció del bloc de Salou s'hi han sumat també sis famílies més d'una altra promoció d'InmoCaixa al Vendrell. L'impagament conjunt de la protesta de Salou i el Vendrell arriba als 20.000 euros, segons el Sindicat de Llogateres.

La protesta es planteja també en solidaritat amb les altres promocions d'InmoCaixa, 27 en total, que no comprarà l'Incasòl. El Sindicat alerta que les finques perdran la protecció i es veuran abocades al mercat lliure.

Per això es reclama que la Generalitat compri tots els blocs gestionats per la immobiliària de La Caixa.

Dues promocions de Sentmenat voten una vaga de lloguers

Entre les finques d'InmoCaixa que no comprarà la Generalitat hi ha dos blocs de Sentmenat (el Vallès Occidental) que sumen 147 pisos en conjunt.

Els llogaters d'una trentena d'habitatges van assistir aquest dimarts a una assemblea per decidir una acció de protesta.

En la reunió, 23 inquilins van aprovar iniciar una vaga de lloguers a partir de l'1 de març del 2025, i s'estan recollint adhesions dels veïns a la protesta.

Amb aquesta acció volen reclamar la pròrroga dels contractes de lloguer extingits i retirar els procediments judicials oberts per desnonar famílies. També exigeixen retirar "clàusules abusives i sobrepreus" per tornar als preus originals.

El Sindicat de Llogateres ha remarcat que els imports dels lloguers que no es pagaran a la propietat s'ingressaran en un compte perquè no se'ls pugui acusar d'impagament.

L'entitat descriu la vaga de lloguers com "un acte de desobediència organitzada" que necessita el suport d'un grup de veïns en els blocs on es vulgui impulsar. Han fixat aquest suport mínim en el 25 % dels inquilins.

Aquest dimecres, una "brigada llogatera" iniciarà un porta a porta a uns 500 pisos de Barcelona per informar de la vaga de lloguers com una acció més de lluita pel dret a l'habitatge. El Sindicat preveu fer una formació a 150 persones el cap de setmana.

Els riscos d'una vaga de lloguers

Una eventual vaga de lloguers va aixecar polèmica just després de la manifestació a Barcelona. N'hi ha que veuen la mesura com una via per aconseguir habitatge a un preu assequible, mentre que d'altres alerten d'una il·legalitat.

De fet, a diferència de l'àmbit laboral, la vaga de lloguers no és un dret reconegut legalment. Per això, els experts alerten que cal organitzar-la molt bé i avaluar-ne els riscos i les conseqüències.

Una de les conseqüències d'aquesta acció pot ser el desnonament. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, deixar de pagar una mensualitat o endarrerir-se pot ser "causa resolutòria del contracte d'arrendament".

A Catalunya hi ha hagut casos de vagues de lloguers com a protesta pacífica des de finals del segle XIX.

A Madrid, prop d'un miler d'inquilins de 10 blocs propietat del mateix fons d'inversió van iniciar al juny una vaga de lloguers per "clàusules abusives" en els contractes de lloguer.

Casos com aquest, de pisos que pertanyen a una mateixa empresa, és una de les vies que s'obren per plantejar aquesta mena de protestes davant de grans tenidors.