Primers recursos contra els indults: Ciutadans i Vox al·leguen que són part afectada

No havien passat ni 24 hores des de la sortida de la presó dels líders independentistes que ja s'havien presentat els primers recursos en contra dels indults.

Ciutadans i l'extrema dreta de Vox han explicat aquest dijous com argumentaran els respectius recursos contra la mesura de gràcia. Volen que, mentre es resolen, els excarcerats tornin a la presó.

No està clar, però, que el Tribunal Suprem admeti els recursos a tràmit. El PP també en prepara un i divendres decidirà com l'argumenta.

Ciutadans al·lega vulneració de drets individuals

El partit taronja ha presentat el recurs de matinada, tant bon punt s'ha obert el termini per fer-ho de manera virtual. En una compareixença davant l'edifici del Suprem, Inés Arrimadas i Edmundo Bal han explicat que presenten el recurs individualment, no com a partit.

Afirmen que Arrimadas, Carlos Carrizosa i José M. Espejo Saavedra van veure vulnerats els seus drets com a diputats al Parlament de Catalunya i que, per tant, això va afectar també els drets dels seus representats.

Vox fa un acte multitudinari

Tan bon punt marxava Ciutadans de davant del Suprem, hi han arribat els líders de l'extrema dreta de Vox acompanyats de manifestants, en un acte multitudinari.

El president del partit, Santiago Abascal, ha acusat Pedro Sánchez de vendre's a canvi de mantenir-se en el poder. Ha considerat que els indults són "una punyalada per l'esquena" als espanyols, als jutges i al rei.

No està gens clar que els recursos tinguin recorregut

Perquè els recursos contra els indults s'admetin a tràmit, la llei estableix que cal acreditar un interès legítim, és a dir: ser-ne part afectada. No queda clar que ni el PP, ni Ciutadans ni Vox ho puguin fer, ni tan sols encara que el partit d'extrema dreta fos acusació popular al judici del Suprem.

Si els recursos són admesos, els indults tornarien al Tribunal Suprem. Però no a la sala segona, que presideix Manuel Marchena, sinó a la contenciosa administrativa, la tercera, que és l'encarregada dels recursos contra el que aprova el Consell de Ministres.

A partir d'aquí l'alt tribunal hi tindria l'última paraula, però amb una capacitat de decisió molt limitada. El Suprem només pot tombar els indults si considera que no es compleixen els requisits formals o si creu que la mesura de gràcia és arbitrària.

Si l'argumentació del Consell de Ministres és sòlida, tal com argumenta el govern espanyol, és difícil que el Suprem pugui anul·lar-los.

Històricament s'han anul·lat pocs indults. El cas més famós és el del conductor kamikaze que, l'any 2003, va matar un jove a l'AP-7, a València. Un fill d'Alberto Ruiz-Gallardón, aleshores ministre de Justícia, treballava al bufet que va tramitar la petició d'indult. La família va recórrer-ho i el 2013 el Suprem va anul·lar l'indult per falta de "lògica jurídica".