Problemes amb l'habitatge per al 25% de ciutadans de l'àrea de Barcelona, segons Càritas

Unes 726.000 persones de l'àrea de Barcelona pateixen greus dificultats amb l'habitatge, el 25% del total, i unes 120.000 famílies amb nens i adolescents viuen en habitatges inadequats, també el 25% del total.

Són les principals conclusions d'un informe que Càritas ha fet públic aquest dimecres sobre les dificultats d'aconseguir una llar digna, que per a molta gent, asseguren, és l'equivalent a fer "una carta als Reis".

També conclou que el 15,2% dels habitants queda en situació de pobresa severa després de pagar l'habitatge, percentatge que puja al 24,9% en les famílies amb menors i al 51,5% en les persones en risc d'exclusió social.

47.000 famílies en habitatges insegurs

L'informe remarca que unes 47.000 famílies viuen en habitatges insegurs: rellogades en habitacions en pisos compartits o en habitatges insalubres i on s'amunteguen moltes persones.

També que viure en aquestes condicions afecta la salut física i emocional i deteriora la qualitat de vida, cosa que fa les persones encara més vulnerables, especialment en el cas dels menors:

"Com volem que aquests infants i adolescents rendeixin a l'escola si no disposen d'un espai mínim per estudiar, viuen amb por de ser expulsats de la casa, o amb dificultats de convivència amb altres persones de l'habitatge?"

120.000 famílies en habitatges inadequats

L'informe, elaborat per la fundació Foessa de Càritas, està fet sobre la base de la població de la diòcesi de Barcelona, que inclou 26 municipis: els del Barcelonès, la major part dels del Maresme i part dels del Baix Llobregat.

Elaborat partint d'enquestes, constata que un 6% de la població s'ha vist obligada a instal·lar-se en habitatges compartits, sovint sense contracte per escrit i amb risc de ser expulsats d'un dia per un altre.

També especifica que els habitatges inadequats on viuen 120.000 famílies són sense llum natural o evacuació d'aigua, en soterranis sense subministraments, insalubres, amb deficiències de construcció i en entorns degradats.

3 de cada 4 persones més vulnerables, sense habitatge digne

Les xifres són molt més altes quan s'analitza la situació de les persones que actualment reben assistència de Càritas: el 74% no tenen un habitatge que es pugui considerar digne.

Unes 7.000 persones viuen rellogades en habitacions, el 40%, entre les quals hi ha 2.400 famílies, mentre 1.300 persones més, el 8%, són sensesostre i es veuen obligades a viure al carrer.

Pel que fa a les persones sense papers, Càritas n'ha atès més de 15.000 aquest 2024. El 70% les han atès per primera vegada enguany, i 3.700 són nens o joves.

Per tot això, aquesta entitat de l'Església catòlica dedicada a combatre la pobresa i l'exclusió social reclama a les administracions que un habitatge digne sigui "un objectiu essencial i prioritari".

"Calen accions polítiques decidides per evitar que segueixi creixent el nombre de persones en exclusió residencial que a l'actualitat estan al carrer, en cases d'acollida, infrahabitatges o habitacions."

En aquest sentit, demana "polítiques efectives i reals" que facilitin l'accés i el manteniment de l'habitatge als col·lectius més vulnerables.

L'Església ofereix edificis per fer servir com a habitatges

En la presentació de l'informe, els responsables de Càritas i de l'arquebisbat de Barcelona han dit que estan disposats a oferir alguns edificis propietat de l'Església com a habitatges.

Ho ha explicat Eduard Sala, director de Càritas a la diòcesi, que ha fet una crida als ajuntaments per facilitar el canvi d'usos d'aquests edificis i equipaments perquè puguin convertir-se en habitatges.

Sala ha resumit la petició amb una expressió curiosa: "aprofitar tota la pedra que no s'està utilitzant" i Javier Vilanova, bisbe auxiliar, ha afegit que ja hi ha "bona entesa" amb alguns ajuntaments.

De tota manera, han dit que de moment no tenen cap cens d'equipaments susceptibles de ser convertits en habitatge, però ho faran quan calgui.

Defensen la reserva del 30% de protecció oficial

Per la seva banda, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, l'IDRA, ha fet públic un altre informe que defensa els resultats de la mesura que obliga a reservar per protecció oficial un 30% de les promocions i grans rehabilitacions d'habitatge a Barcelona.

És una mesura vigent des de fa 3 anys que està en fase de revisió i, segons l'IDRA, alguns lobbies volen que s'elimini amb l'argument que està frenant l'entrada d'habitatges al mercat.

L'informe de l'IDRA, fet conjuntament amb la UPF i la UOC, afirma que la realitat és la contrària, i que en el primer semestre del 2024 s'ha multiplicat per 5 el nombre d'habitatges construïts respecte al 2023.

Foragitar els inversors que fan fora els llogaters

Jaime Palomera, responsable d'habitatge de l'IDRA, admet que amb aquesta mesura entre el 2021 el 2023 només s'han aconseguit 144 habitatges de protecció oficial, però defensa que és una bona xifra.

Principalment perquè són pisos que s'afegeixen als que construeixen les administracions, estan situats en barris cèntrics, i sobretot eviten "les inversions que es basen a comprar edificis per expulsar el veïnat":

"La modificació que proposen els lobbies tindria efectes devastadors per a 62.700 llars, que passarien a estar en risc d'expulsió. A més, impediria la creació potencial de 18.800 habitatges de protecció oficial als barris on més es necessiten."

L'IDRA posa d'exemple el que ha passat a París, on afirma que el 2006 es va implantar la mateixa mesura, també va aconseguir pocs habitatges els primers anys i van intentar eliminar-la, però s'ha acabat consolidant i ara ningú la qüestiona.

La problemàtica de l'habitatge s'abordarà aquesta nit de dimecres en un especial dels informatius de TV3, en una edició del "TN vespre" centrada en aquesta problemàtica i una extensa cobertura al portal 324.cat.