Procés i Volhov: les causes pendents de Carles Puigdemont

L'ordre de detenció que podria impedir a Carles Puigdemont assistir al ple d'investidura d'aquest dijous al Parlament correspon a la causa del procés. Un procediment que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i que és el que el va portar a l'exili el 2017 després de la declaració d'independència.

Puigdemont ha anunciat el seu retorn a Catalunya, malgrat l'alta probabilitat de ser detingut i que s'hagi d'enfrontar a acusacions greus com la malversació, un delicte que podria suposar-li fins a 12 anys de presó. 

El líder de Junts en podria haver quedat exonerat amb la llei d'amnistia, però el Suprem ha rebutjat aplicar-l'hi perquè entén que l'1-O va haver-hi enriquiment personal i es van afectar els interessos financers de la Unió Europea.

L'altre delicte inclòs en la causa del procés és la desobediència. En aquest cas els jutges del Suprem han plantejat fer una consulta al Tribunal Constitucional perquè resolgui si aquí sí que l'expresident de la Generalitat pot beneficiar-se de l'amnistia.

L'advocat de Puigdemont ha recorregut davant el mateix Tribunal Suprem la decisió de no amnistiar-lo per la causa del procés, però fins que Llarena no es pronunciï no es podrà recórrer a altres instàncies judicials com el Tribunal Constitucional, on hi ha una majoria de jutges progressistes.
 

Pendent de la decisió del Suprem sobre el cas Volhov

L'altra causa oberta contra Puigdemont és la suposada trama russa del procés, batejada com a operació Volhov. Aquí es podria enfrontar als delictes de traïció, malversació i organització criminal.

El jutge que porta el cas a Barcelona, Joaquín Aguirre, també va rebutjar aplicar-li l'amnistia i va remetre la causa al Tribunal Suprem, que encara ha de decidir si jutjarà Carles Puigdemont per aquest assumpte. 

L'expresident també havia de fer front a la causa de Tsunami Democràtic, en la qual estava investigat per terrorisme, però es va acabar arxivant per un error judicial en la instrucció. Inicialment, però, tant l'Audiència Nacional com el Suprem van negar l'amnistia per a aquest cas i van plantejar elevar el cas a la justícia europea.