Professions i incidència de la covid: la llista de les feines amb més i menys casos

Durant la primera onada de la covid, un de cada cinc infectats era treballador sanitari. Amb les dades globals, s'han infectat el doble que la resta de professionals.

Les condicions de treball són un factor de risc i, amb aquesta referència, un grup d'investigadors de l'Institut Català de la Salut ha estudiat la incidència de la covid per professions.

S'han analitzat durant un any i mig (des del març del 2020 fins al setembre del 2021) més de dos milions de persones (2.199.745) en edat de treballar (de 16 a 65 anys), a partir de les baixes laborals que corresponen a 153 ocupacions.

Les conclusions de l'estudi s'han publicat a la Revista Espanyola de Salut Pública, del Ministeri de Sanitat.

Incidència mitjana del 14,1%

La incidència acumulada de totes les professions durant tot el període és del 14,1%, però s'ha calculat sense les ocupacions sanitàries, que farien pujar molt la mitjana.

Els sanitaris van tenir una taxa de covid del 27,7%. Dins d'aquest grup, les dades pitjors són les dels auxiliars d'infermeria (29,4%), seguits de metges (27,3%) i professionals d'infermeria (26,3%).

Major incidència

Entre els deu nivells professionals que s'han estudiat, les feines menys qualificades són les que tenen incidències més altes, amb un 16,9%. Destaquen els treballadors d'escorxadors i altres peons agropecuaris (23%) i els temporers o peons agrícoles (19,1%), sobretot a l'estiu.

També trobem les pitjors dades en els empleats domèstics (20,5%) i els professionals de la neteja (17,5%). Encara amb taxes més altres hi ha els tècnics auxiliars de farmàcia (22%) i els cuidadors a domicili (22%).

En aquesta taula, es poden veure quines feines estan per sobre de la mitjana:
 

El treball de cara al públic implica més risc d'infecció i també el que es fa en espais petits o mal ventilats i sense possibilitat de mantenir la distància de seguretat, com han demostrat diversos estudis.

Aquests factors sovint estan molt relacionats amb les desigualtats socioeconòmiques i la vulnerabilitat que implica. Les condicions de vida i la capacitat d'aïllament no són les millors. També hi ha més exposició si hi ha més hores de feina.

Un altre factor a tenir en compte és que les persones que treballen en economia submergida no causen baixa laboral i, per tant, no apareixen en aquest estudi.

El que tampoc es pot saber és on es van infectar cadascú: a la feina, durant el trajecte, a casa o potser en moments d'oci. Fins a quin punt és determinant l'ocupació no se sap, perquè és tot un conjunt de factors.

Menor incidència

Entre les ocupacions amb una incidència per sota del 10%, destaquen els analistes i dissenyadors de programes multimèdia (9,4%), els programadors informàtics (9,7%), els físics, químics i matemàtics (9,7%), i els treballadors de biblioteques i arxius (9,8%).

El teletreball hi té a veure. L'estudi fa notar que les persones amb un nivell educatiu més alt tenien més probabilitats de tenir accés al teletreball durant la pandèmia que les que tenien un nivell educatiu més baix.

En aquesta taula, es poden veure quines feines estan per sota de la mitjana:

El cas dels taxistes

Els taxistes apareixien com el grup amb més risc d'infecció a Suècia, segons una anàlisi dels casos de covid diagnosticats entre les diferents ocupacions. A continuació hi apareixien els conductors d'autobusos i tramvies.

En una línia semblant, els taxistes i xofers i els conductors d'autobusos i autocars tenien una mortalitat més alta a Anglaterra i Gal·les, en una anàlisi sobre les morts per covid entre homes d'entre 20 i 64 anys.

A Catalunya, aquest col·lectiu no presenta una incidència especialment alta (13,4%), per sota de la mitjana.

L'explicació es trobaria en els dos estats d'alarma, amb toc de queda i restriccions en la mobilitat, així com a la caiguda del turisme a les grans ciutats com Barcelona.

A partir del segon any de pandèmia, entre les professions amb més incidència ja n'hi ha de més qualificades, com directors i gerents d'empreses. També ocupacions que fins aleshores havien tingut poca activitat: cambrers, cuiners o perruquers. I, en canvi, els sanitaris ja no apareixen ni entre les 25 primeres.