Prohibeixen el còmic "Maus" de l'Holocaust en un institut als EUA per nus i paraulotes

El dibuixant de còmics Art Spiegelman va tardar onze anys en transformar els records del seu pare -un jueu polonès supervivent a Auschwitz- en una història de vinyetes en paper sobre l'Holocaust. L'obra "Maus" va aparèixer per primer cop el 1980 en una revista independent i ràpidament va convertir-se en un fenomen de culte. La crítica també va aplaudir-lo i és, de fet, l'única novel·la gràfica que ha aconseguit guanyar un Premi Pulitzer.

Part de l'èxit de "Maus" s'explica perquè se serveix d'una metàfora per narrar una realitat tan dura com la persecució que van patir milions de persones a Europa. Els protagonistes del còmic són els gats (que representen els nazis) i els ratolins (que representen els jueus). És per això que en moltes escoles es llegeix i s'aplica com a eina per conèixer la història i explicar els horrors del nazisme.

De fet, fins ara "Maus" era una de les lectures del pla d'estudis d'arts lingüístics en anglès a vuitè grau, equivalent a segon de l'ESO (nenes i nens de 13 i 14 anys), en un institut de Tennessee.

Però ara el consell escolar l'ha retirat per "un llenguatge aspre i censurable" i el dibuix d'una dona nua. Per 10 vots a 0, s'ha acordat eliminar el llibre del pla d'estudis i substituir-lo, si és possible, per un altre llibre sense aquest contingut que consideren "censurable" i que intenta adoctrinar.

En l'acta del consell, que s'allarga fins a les 20 pàgines, el president afirma, fins i tot, que ha parlat amb un advocat a qui li ha suggerit reescriure alguna part, però que ho ha descartat pels drets d'autor.

"Una decisió orwelliana"

L'autor de la novel·la, Art Spiegelman, ha explicat a la CNN que la decisió de la junta escolar li sembla orwelliana:

"He passat del desconcert inicial a intentar ser tolerant amb persones que podrien no ser nazis, potser. Estan centrats en algunes paraules malsonants que hi ha al llibre, és molt fort que la paraula 'maleït' hagi fet que treguin el llibre."

Pel que fa a la nuesa, Spiegelman diu que la imatge en qüestió és "minúscula" i a més mostrava la seva mare (que va suïcidar-se) estirada en una banyera després d'haver-se tallat les venes. "S'han de tenir moltes ganes per veure-hi alguna connotació sexual."

"Crec que són tan miops en el seu enfocament i tenen tanta por del que implica haver de defensar la decisió d'ensenyar 'Maus' com a part del currículum escolar que això els condueix a aquesta mena de resposta totalment miop", ha dit l'autor.

"Pensar de manera crítica sobre el passat"

El Museu de l'Holocaust dels Estats Units també s'hi ha pronunciat a través d'un post de Twitter, en què reivindiquen la importància de "Maus" i el paper vital que ha jugat en l'educació sobre l'Holocaust "mitjançant l'intercanvi d'experiències detallades i personals de víctimes i supervivents."

També han afegit que "ensenyar sobre l'Holocaust amb llibres com 'Maus' pot inspirar els estudiants a pensar de manera crítica sobre el passat i els seus propis rols i responsabilitats actuals".