Prohibir el dret a vot per Covid-19 a Galícia i el País Basc planteja dubtes legals
Galícia manté el confinament a algunes poblacions d'A Mariña, on hi ha molts casos, però malgrat això aquest diumenge s'hi faran eleccions
Aquest diumenge es fan a Galícia unes eleccions autonòmiques atípiques i amb un brot de coronavirus força actiu a les comarques marítimes de la província de Lugo, conegudes com A Mariña.
Precisament aquesta zona, que està confinada des de diumenge passat, estava previst obrir-la tota aquest divendres, però finalment es mantindrà confinat el focus principal, el poble de Burela, amb 180 casos actius.
De moment serà durant 5 dies més, confinament que també s'aplica als pobles de Viveiro, Xove, Cervo, Foz, Barreiros i Ribadeo.
S'hi faran eleccions
Malgrat això, les eleccions es faran també en aquests municipis, tot i les demandes d'alguns partits, com el PSOE i les Marees, de suspendre-les a tot A Mariña.
Però la Junta Electoral Central, la JEC, ha avalat que es facin, i Galícia en Comú-Anova Marees (amb Podem) i la Marea Galleguista, que es presenten per separat, ho han portat al Tribunal Suprem.
La resposta del Suprem al recurs de Galícia en Comú ha estat ràpida: aquest dissabte al migdia ho ha desestimat afirmant que aquesta formació no ha concretat les mesures cautelars que demana.
Núñez Feijóo, clar favorit
El tancament de campanya ha estat trepidant per al popular Alberto Núñez Feijóo, al qual tothom augura la quarta majoria absoluta: aquest divendres ha fet set actes en un sol dia.
Els socialistes preveien un últim esforç amb la presència de Pedro Sánchez, però al final per problemes amb el vol no ha participat en el míting final, i el ministre José Luis Ábalos ha acompanyat el candidat, Gonzalo Caballero.
El BNG aspira a superar els socialistes i ser la primera força d'esquerres amb la candidata Ana Pontón, mentre Galícia en Comú-Podem ha insistit en una alta participació si es vol aturar els populars.
Prohibició de votar als infectats
Aquestes eleccions seran atípiques sobretot per als 259 gallecs, segons dades oficials, als quals el govern de la Xunta ha negat el dret a vot, perquè estan en quarantena infectats per coronavirus.
Aquesta decisió ha estat també avalada per la JEC, igual que la presa pel govern basc amb uns dos-cents ciutadans d'aquesta comunitat que estan en la mateixa situació per a les autonòmiques d'aquest diumenge.
"Absolutament inacceptable"
La decisió de la JEC d'aquest dijous ha aixecat polèmica, perquè no està clar que es pugui negar el dret a vot a ningú per una circumstància com aquesta.
És el parer del catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo que, en declaracions al programa Més 3/24, ha assegurat que la decisió posa en dubte la validesa de les eleccions:
"Això és absolutament inacceptable, només es pot ser privat del dret de sufragi amb sentència judicial ferma, no hi ha cap circumstància, per molt excepcional que sigui, que permeti privar algú de l'exercici del dret de sufragi. I, per tant, això posa en dubte la legalitat d'aquestes eleccions, la validesa d'aquestes eleccions. És a dir, un govern no pot dir: privo uns ciutadans de l'exercici del dret de sufragi."
Alternativa: ampliar el termini de vot per correu
És de la mateixa opinió el jurista Marc Marsal, membre de la Junta Electoral de Barcelona en les últimes eleccions.
Marsal ha explicat a Catalunya Ràdio que s'haurien d'haver trobar mètodes per garantir el dret de vot a les persones infectades sense vulnerar el dret a no ser infectats de tota la resta:
"S'ha de trobar un balanç entre els dos drets sense que això signifiqui el sacrifici total i absolut del dret a vot, i això passa per trobar mesures alternatives que permetin exercir aquest dret a aquestes persones, com podria ser habilitar un nou període de vot per correu."
Marsal ha recordat el cas dels policies enviats a Catalunya en les últimes eleccions del 10-N a l'últim moment, que van reclamar al Tribunal Suprem i aquest va obligar la JEC a permetre'ls votar per correu fora de termini.
Segons Marsal, encara hi hauria temps per fer-ho, si aquest vot per correu anés directament a l'escrutini definitiu, que es fa 3 dies després de les eleccions.
Votar, un delicte
Malgrat aquests dubtes seriosos, el govern basc no ha fet precisament marxa enrere en la decisió: aquest dissabte s'hi ha refermat, advertint que qui vagi a votar tenint Covid estarà cometent un delicte.
Ho ha dit la consellera de Seguretat del govern basc, Estefanía Beltrán de Heredia, que ho ha fonamentat argumentant que si ho fan "estarien posant en risc la salut" de la resta de la gent:
"Aquelles persones que es detecti que incompleixen aquesta mesura, són susceptibles de rebre l'expedient corresponent."
La consellera de Salut basca, Nekane Murga, ha precisat que no poden notificar els noms d'aquestes persones a les taules electorals per una qüestió de confidencialitat.
Però ha afegit que sí que avisaran "clarament" a les persones infectades perquè ho sàpiguen, i ha rematat dient que "estan cridades a la responsabilitat".
Al País Basc també s'ha prohibit votar les persones que estiguin pendents dels resultats d'un test PCR, mentre les que hagin estat en contacte amb contagiats i que, per tant, estan en quarantena, hauran d'anar a votar a hores de menys afluència i portar el vot preparat de casa.
