Els experts proposen una densitometria òssia per complementar l'IMC
Els experts proposen una densitometria òssia per complementar l'IMC (ACN/Jordi Pujolar)

Proposen canvis per diagnosticar l'obesitat: nous paràmetres, a més de la massa corporal

Una comissió amb 75 organitzacions mèdiques aposta per valorar també la distribució del greix i els símptomes de problemes de salut per fer un diagnòstic més precís

Actualitzat

Un comitè d'experts mundials proposa repensar el concepte d'obesitat. Aposten per desterrar l'índex de massa corporal (IMC) com a únic barem per a diagnosticar-la i tenir en compte, també, el percentatge de greix i la qualitat de vida.

En l'informe, que s'ha presentat a Londres, hi han participat 75 organitzacions mèdiques, entre les quals l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i de l'Hospital Trueta, amb l'endocrí i catedràtic de la Universitat de Girona, José Manuel Fernández-Real, que afirma que suposaria un diagnòstic individual més fiable.

L'informe, publicat aquest dimecres a la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology, planteja un nou enfocament per diagnosticar l'obesitat basat --a més de l'IMC-- en altres formes de mesurar l'excés de greix corporal i tenint en compte símptomes de salut precària.


Mesurar el greix corporal

L'IMC és una fórmula matemàtica creada fa dos segles que es calcula dividint el pes entre l'alçada. Si el resultat és superior a 25, el pacient té sobrepès. I si passa del 30, és obès, i es considera que la persona té més risc de malalties metabòliques i cardiovasculars.

Però aquesta fórmula no té en compte cap altre component, ni la composició corporal, és a dir, el percentatge de greix i de múscul.

Per això, tal com es feia fins ara, molts atletes tenen un IMC per sobre de 30, però això no vol dir que siguin obesos, perquè el que defineix l'obesitat és el greix corporal.

Per molts metges i nutricionistes, aquest paràmetre ha quedat curt i hi ha força consens que cal mirar altres factors, com el mesurament de l'abdomen (circumferència de la cintura, índex cintura-maluc o índex cintura-altura).

Un metge mesura el diàmetre de la cintura d'un pacient
Un metge mesura el diàmetre de la cintura d'un pacient

L'obesitat és una malaltia?

La comissió global pretén resoldre la controvèrsia de considerar o no l'obesitat una malaltia. Per això, proporciona un marc mèdic coherent per fer els diagnòstics més acurats, perquè les persones obeses puguin rebre l'atenció que necessiten.

Segons Fernández- Real, aquest estudi defensa que fer servir només l'IMC és "inadequat".

"L'IMC és un marcador amb moltes limitacions i es podria redefinir l'obesitat amb altres components, com la cintura de les persones"

La comissió destaca que un IMC superior a 30 (indicador d'obesitat) no reflecteix la distribució del greix en el cos ni proporciona informació sobre la seva salut.

Algunes persones tendeixen a emmagatzemar l'excés de greix a la cintura i òrgans del seu voltant, cosa que comporta un risc més gran que si s'emmagatzema en braços o cames.

Per tot això, el nou informe proposa confirmar l'excés de greix de què alerta l'IMC amb mesures del contorn de la cintura i la seva relació amb l'alçada.

A més, també insta a contrastar-ho amb altres proves, com una densitometria òssia, i apunta, això sí, que l'IMC seria vàlid per si sol si supera els 40 quilos per metre quadrat.

 

Proposen diferenciar entre obesos preclínics i clínics
Proposen diferenciar entre obesos preclínics i clínics (Europa Press)

Obesos clínics i preclínics

L'escrit proposa crear dues subcategories, per diferenciar entre obesos clínics i preclínics.

En el primer cas, aquests pacients tenen una malaltia crònica que requereix tractament, perquè té un impacte en la seva salut. Hi ha 18 criteris  per diagnosticar-los: dificultat per respirar, parades cardíaques, mal als genolls o alteracions en els ossos, capacitat reduïda per activitats quotidianes com dutxar-se o vestir-se, o incontinència.

Si la persona té un d'aquests signes, la seva patologia es passaria a denominar "obesitat clínica" perquè pugui ser abordada d'una forma més àgil que una persona sense símptomes.

En canvi, els pacients que tenen una obesitat preclínica tenen una funció orgànica normal. No es considera malaltia, però sí un factor de risc elevat de desenvolupar-la.

Al món hi ha més de 1.000 milions de persones obeses. A Espanya, un 15% de la població ho és i a Catalunya, un 17%.

La malaltia manté --diu l'endocrí-- una tendència a l'alça durant les últimes dècades i assegura que, tot i que ara està en el pic, s'espera que ara es comenci a doblegar la corba.

"El mes important no és la teràpia, és la prevenció, fer conscienciació a nivell polític, mèdic i dels mitjans de comunicació".

Per l'expert, cal posar especial atenció en la població infantil i instar a conscienciar, també des de l'educació, per fomentar uns nens actius i fugir del sedentarisme.

"Tothom sap que si les criatures estan amb màquines i mòbils en lloc de ser al pati, això va en detriment seu".

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut