Proposen un nou mapa de dialectes del català, que inclou dos subdialectes com a novetat
- TEMA:
- Català
Costava trobar un mapa de dialectes del català actualitzat, i per això, des del festival Posa-hi tu l'accent --que va començar aquest dimarts a l'Espluga de Francolí-- van apostar per oferir una proposta renovada, de forma i contingut.
Pel que fa a la forma, té colors més vius i planteja un traçat de franges de transició en lloc de les clàssiques línies divisòries entre els dialectes, com la isoglossa que, de nord a sud, separava els dos grans blocs del català, l'occidental i l'oriental.
El canvi més important és en el contingut, que s'ha actualitzat d'acord amb els últims estudis acadèmics sorgits en diversos punts del territori de parla catalana.
Les dues principals novetats
Entre les grans novetats, destaca la definició de nous subdialectes que no apareixien fins ara: el gironí, que sempre s'havia englobat dins del central, i el valencià mallorquí, al voltant del poble de Tàrbena, a la Marina Baixa.
El mapa l'ha impulsat l'equip del festival, sota l'assessorament i supervisió dels dialectòlegs Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili, i Vicent Beltran, de la Universitat d'Alacant (UA).
Els filòlegs no donen el mapa per tancat i diuen que a la primavera tindrà lloc una trobada de dialectòlegs que podria fer-lo variar i actualitzar-lo encara més.
Una llengua viva
Els canvis en el mapa són un indicatiu que els dialectes estan vius i, en conseqüència, també la llengua. Per Pere Navarro, "el català, com totes les llengües, és viu i s'ha d'anar posant al dia cada cert temps".
Pel que fa al mapa, diu que "posarà al dia la qüestió dialectal" i remarca que hi apareix una terminologia "que no és gaire habitual" i amb les dues àrees "que fins avui dia no havien estat cartografiades de la manera com ho estan en aquest mapa", com són el subdialecte gironí i el valencià mallorquí, "dintre del qual hi hauria aquesta localitat que és Tàrbena".
Navarro també posa un toc d'atenció en la importància del treball de camp que fan molts dialectòlegs:
"Hi ha zones del territori lingüístic català en què molt poca gent ha tingut cura de descriure com es parla... Manquen dades."
I afegeix: "També ens trobem que cada vegada més els mitjans de comunicació i l'ensenyament anivellen aquestes varietats geogràfiques amb un model més normatiu. Per tant, és possible que en alguna zona no arribem a temps a dir 'aquí es parlava així'".
Com ha sorgit el festival?
La publicació de l'estudi "El penyic al perxe", sobre el parlar espluguí, va animar el Casal de l'Espluga de Francolí a organitzar el festival Posa-hi tu l'accent, per posar en valor els dialectes dels Països Catalans.
A diferència dels congressos, el festival està obert a tothom i no és només per a acadèmics. Pretén involucrar diversos sectors de la societat. Per això es faran activitats tan diferents com xerrades, teatre (en xipella, el dialecte que es parla en una part de la Conca de Barberà), contacontes o concursos per als alumnes dels instituts.
Les taules rodones volen reflexionar sobre el paper dels dialectes en sectors com el musical, l'educació o la literatura. Els actes més mediàtics seran el concert de Roger Mas, Joan Reig i la Maria, amb la participació del glosador Miquel Servera, i la cloenda conduïda per les influencers Can Putades, que promocionen el català les xarxes. Podeu consultar tot el programa aquí.
Festa major del català
El coordinador del festival, Òscar Palau, diu que volen que aquests dies siguin una festa major del català i les varietats dialectals:
"Volem reivindicar la diversitat lingüística, la riquesa lingüística i, alhora, la unitat del català perquè pensem que, des de la riquesa i de la diversitat, es construeix la unitat."
Filòlegs i organitzadors coincideixen que hi ha hagut un ressorgir de l'interès pels mots i parlars propis. Pere Navarro defensa el valor de tots ells:
"Totes les maneres de parlar són dignes. Totes. També la llengua normativa és digna. Però no només la llengua normativa, sinó la llengua que la nostra mare, que el nostre pare, que els nostres avis, que les nostres àvies ens han transmès. Això és l'important."
Òscar Palau afegeix que "molta gent s'està adonant que el parlar és un patrimoni propi, que dona identitat a la persona... han sortit moltes iniciatives en aquest sentit en l'àmbit local, i el que volem és fer-nos-en ressò. Ens estem fent ressò de la riquesa que té el català, i contribuïm al fet que no es perdi".
Amb aquest festival, l'Espluga de Francolí es vol erigir com el "quilòmetre zero" de la llengua catalana i estén el guant perquè altres entitats socials i culturals d'altres poblacions organitzin activitats semblants per mantenir viu el català i els seus dialectes.
- ARXIVAT A:
- Català