Pros i contres de la reincorporació flexible a la feina que planteja el Ministeri

La ministra d'Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, continua insistint en el fet que s'ha de treballar en el camp de les baixes laborals mèdiques, conegudes com a IT (Incapacitat Temporal), i les reincorporacions a la feina de manera gradual després de baixes llargues.

Saiz, en la reunió d'experts sobre la bretxa de gènere aquesta setmana, ha assegurat que ajudaria sobretot les dones, que --molt sovint-- fan dobles jornades laborals.

Això arriba després de la proposta feta en públic d'obrir negociació amb els agents socials i convocar una taula d'experts sobre la baixa laboral flexible i la reincorporació gradual a la feina. I en un moment en què les hores de baixa mèdica per treballador no paren de créixer.

Entre gener i juliol d'aquest any, a Catalunya, els metges han donat mil baixes laborals per dia. Són un total de 213.406 en set mesos, una xifra superior a la de l'any passat. Aquest augment preocupa les empreses, però també la Seguretat Social, i ha fet revifar el debat entre empresaris i sindicats sobre si les baixes es donen o no amb massa facilitat.

Els metges asseguren que, de vegades, reincorporar-se a la feina podria ajudar a la recuperació de la persona malalta, però que no sempre tenen les eines ni prou informació per poder determinar en quins casos i en quines feines seria factible.

Segons el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, "els metges no som experts en el coneixement de quin és el lloc de treball i quina feina fan els pacients als llocs de feina".

"La nostra feina és fer el diagnòstic i el seguiment d'aquesta malaltia, i tot el que ve darrere ja no ho sabem."

El paper dels metges de les mútues

Sellarès apunta que, en aquest punt, potser els metges de les mútues hi podrien tenir un paper amb més coneixement de causa. I precisament reforçar el paper dels metges de les mútues de treball és una aspiració de les empreses, que creuen que es gestionarien millor les baixes, i que se'n podria reduir la durada.

Asseguren que cada incapacitat temporal els provoca un cost en diners, però també en organització de la feina. Els sindicats, per la seva part, sempre s'han mostrat reticents a la intervenció de les mútues a l'hora de donar baixes i altes i són més partidaris que sigui feina dels metges del sistema públic.

Alguns advocats, com Andrés Pérez, del despatx Casares, alerten que cada vegada els arriben més casos de treballadors que desconfien dels metges de la mútua.

"La queixa de molts treballadors és: anem al metge de la mútua i, en realitat, no és un metge, sinó la persona que pressiona per veure com et poden donar l'alta."

A més, explica Pérez, asseguren que cada vegada hi ha més pressió, també, sobre els metges de la sanitat pública per donar menys baixes, i que tot això es tradueix en el fet que "hi ha gent a qui donen l'alta i no estan en situació de treballar".

I aquí reconeix el mateix advocat que la Seguretat Social vigila de molt a prop els casos de baixes llargues, aquelles més complicades, i intenta que el treballador torni a la feina abans que donar-li una incapacitat permanent. Assegura també que hi ha pocs mitjans per avaluar situacions complexes.

Andrés Pérez explica que, en alguns casos, els impediments per fer coses que reconeix l'informe mèdic al treballador fan del tot impossible que pugui continuar exercint la seva feina. I llavors es genera un gran maldecap per a l'empresa i el treballador. L'empresa li hauria d'oferir un lloc de treball adaptat a les seves limitacions, però no sempre hi ha possibilitats o voluntat per fer-ho i massa sovint, segons aquest advocat, acaba en un acomiadament.
 

Altres maneres de flexibilitzar el retorn a la feina

Per poder dedicar més temps als casos més complicats i treballar en la reincorporació flexible als llocs de treball, els metges de la sanitat pública necessiten, sobretot, temps, que, ara per ara, diuen que no tenen.

Jaume Sellarès avança que una possibilitat és implantar un sistema de baixes responsables --com ja es va fer amb la crisi sanitària de la covid-- en què el mateix treballador pot justificar una baixa breu sense passar pel metge. Seria relativament fàcil de fer en casos de malalties conegudes que provoquen baixes puntuals al pacient, aquelles que se solucionen en un o dos dies. Per establir les regles del sistema i fer-ho sense generar conflictes, s'hauria de fer mitjançant un pacte entre empresaris i sindicats.

És, segons Sellarès, el model que impera en alguns països europeus com els països nòrdics o la Gran Bretanya. Segons el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, ho tenen pactat des de fa temps i no genera cap mena de problema.

A més, en aquests països i a altres com Alemanya, s'hi suma una legislació que defineix molt més les obligacions que tenen les empreses per assegurar el retorn a la feina després d'una baixa llarga.

La gran majoria de les empreses, en aquests països, tenen protocols pactats per facilitar l'adaptació de la feina i el ritme en funció de les necessitats de cada treballador que hagi passat per una malaltia.