Protesta a Alcarràs perquè s'expropiï la casa de Macià a Vallmanya, que està en ruïna

Més enllà de la tradicional ofrena floral a la tomba de Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de l'any 1933, el que va ser president de la Generalitat ha sigut protagonista d'una protesta a Alcarràs també avui.

Una vintena de persones s'han concentrat per reivindicar l'expropiació de la casa familiar que l'expresident tenia al nucli de Vallmanya, que encara és de propietat privada.

Els manifestants de la plataforma Salvem Cal Macià han volgut denunciar-ne la degradació i demanen que s'expropiï l'immoble el més ràpid possible.

La mobilització arriba un any després que la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Alcarràs anunciessin un acord per comprar i rehabilitar l'immoble.

El govern assegura que segueix el procediment per declarar-la bé cultural d'interès nacional, mentre que des de la plataforma se senten enganyats, tal com ha explicat el seu portaveu, Ferran Dalmau:

"No pots negociar amb qui no vol negociar. Entenem que la via de l'expropiació és l'única via possible que queda per salvar la casa i això és el que exigim nosaltres a les administracions."

La casa d'estiueig de Macià, en molt mal estat

La Casa Vallmanya, a Alcarràs, fa molts anys que espera una reforma urgent perquè es troba en molt mal estat. Allà hi estiuejava i hi passava temporades el president de la Generalitat a la Segona República Francesc Macià, perquè era de la seva família.

Per preservar-ne el valor històric, fa un any que es va signar un acord entre administracions amb l'objectiu de poder-hi actuar. Així, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament es comprometien a destinar 920.000 euros a la compra i la restauració de la casa.

D'aquests, 120.000 eren per adquirir la finca, fins ara de propietat privada, i la resta per restaurar la casa abandonada. L'acord també implicava la inclusió de l'immoble a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica.

Però tot plegat es va encallar en la compra, perquè el propietari demanava un preu que el consistori considerava inassumible.

Des de la Plataforma Salvem Cal Macià creuen que davant les dificultats en la compra, l'expropiació és la millor via per recuperar i dignificar l'espai.

Les dificultats en la gestió del patrimoni local

Gestionar el patrimoni històric no és senzill. En el cas de la casa Vallmanya, hi intervenen diverses administracions i això en complica la gestió.

En altres casos, quan la conservació del patrimoni depèn només dels ajuntaments, també tenen moltes dificultats, perquè no tenen prou recursos. I mentrestant hi ha molts exemples de patrimoni que s'està deteriorant.

A Cervera, per exemple, tenen un retaule del segle XV penjat al costat d'una escala a la Paeria.

Un emplaçament que ha estat criticat pels experts, perquè es considera poc adequat, però des de l'Ajuntament defensen que és la millor opció que tenen perquè les condicions al museu, situat a una antiga fàbrica del municipi, encara són pitjors. "La teulada és d'uralita, no està climatitzat, a l'hivern hi fa molt fred, la humitat no està controlada", explica l'alcalde del municipi, Jan Pomés.

Un cas que posa en evidència que els ajuntaments sovint no disposen de les eines necessàries per conservar el seu patrimoni.

L'historiador de l'art Albert Velasco defensa que és un error que siguin els pobles els qui s'encarreguin de la conservació de les obres:

"Si tu no tens els recursos humans, ni econòmics, el que acaba succeint són desastres patrimonials o actuacions que no són correctes."

La llei de patrimoni cataloga els béns a conservar com d'interès local o com d'interès nacional. Si és local, se'n fa càrrec l'Ajuntament, si és nacional, la Generalitat. De vegades, el límit no és clar i les dues administracions es passen la pilota per veure qui l'ha de gestionar. La casa de Francesc Macià a Vallmanya n'és un exemple. Mentre no s'han posat d'acord, l'edifici s'ha anat deteriorant.