Protesta a Palma contra l'exigència de saber català per ser metge o infermer
Unes 2.500 persones s'han manifestat per reclamar que el coneixement del català no sigui un requisit
Amb el lema "Els idiomes no salven vides. Per una sanitat sense fronteres lingüístiques", unes 2.500 persones s'han manifestat a Palma contra el projecte del govern balear d'exigir el català als treballadors de la sanitat pública. Creuen que el coneixement del català ha de ser un mèrit, però mai un requisit.
La marxa l'ha organitzat la plataforma ciutadana "Mos Movem, En Marcha, Let's go", liderada per l'empresària menorquina Úrsula Mascaró, que ha lamentat que l'exigència del coneixement del català dificulta la captació de personal sanitari qualificat.
Mascaró ha dit que el 2016, de les 7.000 reclamacions presentades en l'àmbit de la sanitat pública, només 5 van ser de pacients que no van ser atesos en català.
A la marxa també hi ha assistit el president del PP a les Illes, Biel Company, i el de Ciutadans, Xavier Pericay. També hi estaven representats Actua Balears, el sindicat CSI-CSIF i el Simebal, el Sindicat Mèdic de Balears.
El decret que ha d'aprovar el govern balear contempla que metges i infermers tinguin el nivell B1, que acredita que el parlant és capaç de fer front a situacions comunicatives sobre temes relatius a la feina, a l'escola, a la família i a l'oci, tant oralment com per escrit.
Als auxiliars d'infermeria se'ls exigirà l'A2, que acredita que el parlant té un domini de la llengua, tant oral com escrit, que li permet resoldre situacions habituals bàsiques de comunicació.
Els que guanyin una plaça a les oposicions sense tenir aquests graus de coneixement del català tindran dos anys per obtenir-los. Si no ho fan, tindran restringits els trasllats, la promoció interna i l'accés a la carrera professional, i per tant, als plusos econòmics.
