Protestes i detencions massives a Turquia: què ha encès la indignació dels opositors a Erdogan

La detenció de l'alcalde d'Istanbul, el socialdemòcrata Ekrem Imamoglu, ha desfermat unes protestes inèdites a Turquia que no es veien des de la revolta popular del Parc Gezi l'any 2013. 

Malgrat les prohibicions i la repressió policial amb gasos lacrimògens, canons d'aigua i bales de goma, la gent surt a manifestar-se cada nit a diverses ciutats turques, fins i tot en bastions de l'AKP que tradicionalment han estat dominats pel partit del president, Recep Tayyip Erdogan, com el mar Negre i el sud-est del país. 

A Istanbul, un ampli desplegament policial bloqueja els accessos al transport públic i les places més cèntriques de la ciutat, que dificulten la mobilitat pels carrers. 

Tot i això, des del compte d'X de l'alcalde detingut es retransmeten en directe les protestes, amb milers de persones al carrer. Aquest dissabte és la quarta nit consecutiva: 

Des de l'epicentre històric, cultural i econòmic del país, Samuele Abrami, investigador principal del CIDOB, explica que la situació que travessa Turquia no té precedents. 

"És similar a un estat d'emergència, com després del com del 2016, però oficialment no hi estem, cosa que demostra la mà dura i la repressió que està utilitzant el govern."

Segons el testimoni d'Abrami, la majoria de les protestes són en general pacífiques, tot i que en alguns llocs hi va haver enfrontaments entre els manifestants i la policia.

La nit de divendres les autoritats han detingut més de 340 persones. La majoria són estudiants, molts d'ells arrestats en batudes a residències universitàries després de les protestes. 

Una de les grans diferències amb les manifestacions del 2013, diu Abrami, és que ara molts joves "no veuen futur a Turquia", i surten a protestar en massa. 

"El 2013 la situació econòmica era una mica diferent, però ara la crisi econòmica i la falta de perspectiva de futur agreugen la frustració."

Les manifestacions van més enllà de filiacions partidistes i no només apleguen seguidors del Partit Republicà del Poble (CHP) d'Imamoglu. Les protestes també reuneixen simpatitzants de partits d'esquerres, socialistes i comunistes; fins i tot, votants de centre i conservadors que en el passat han estat més propers al govern turc. 

"El que m'impressiona també és la geografia i la transversalitat d'aquestes protestes. Perquè s'han estès a províncies que tradicionalment eren bastions d'Erdogan, i més enllà de filiacions partidistes."

Les autoritats han reduït la banda d'ample d'internet, que alenteix l'accés a xarxes socials com X, Instagram i WhatsApp, fonamentals per l'organització i les mobilitzacions ciutadanes. El president Erdogan ha advertit que no cedirà al que ha qualificat de "terrorisme de carrer". 

Càrrecs per terrorisme i corrupció

El socialdemòcrata Ekrem Imamoglu està a presó preventiva per corrupció i terrorisme. Entre els càrrecs que se li imputen, l'alcalde d'Istanbul està acusat de col·laboració amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK), que recentment ha anunciat que abandona la lluita armada, després de la crida del seu líder històric des de la presó, Abdullah Öcalan, per deposar les armes. 

A banda de les recents negociacions entre Erdogan i Öcalan, la paradoxa és que l'acusació per terrorisme contra Imamoglu fa referència als últims comicis. El 2024, Imamoglu es va presentar a les eleccions en solitari, només amb el seu partit. En canvi, el 2019 el líder del CHP sí que hi va concórrer amb el suport del PKK. 

"La intenció d'Erdogan és dividir en dos l'espectre sociopolític kurd. D'una banda vol poder seguir parlant d'una connexió entre els terroristes del PKK i Imamoglu, però per l'altra vol negociar amb el partit prokurd DEM per garantir-se un suport constitucional".

Camí de l'autocràcia electiva

La detenció d'Ekrem Imamoglu arriba abans que aquest diumenge el CHP el nomeni candidat a les pròximes eleccions presidencials. El que passi a partir d'ara pot marcar els resultats del 2028. Segons Abrami, Erdogan compta amb els mitjans necessaris per mantenir-se al poder, però no té assegurat el suport popular ni tampoc del seu electorat. 

"Si Imamoglu es manté a presó o és inhabilitat, Erdogan consolidarà un sistema d'autocràcia electiva, on l'oposició existiria només de manera simbòlica, com passa a Rússia."

Malgrat tot, la situació actual pot fer créixer la popularitat d'Imamoglu, que surt reforçada per la seva detenció. El líder del CHP, Özgür Özel, ha fet una crida a la participació en les primàries d'aquest diumenge per tal que Imamoglu torni a ser escollit. També ha anunciat una convenció extraordinària del partit pel 6 d'abril, davant el temor que el govern nomeni un fideïcomissari per liderar el partit.

Pel que fa a escenaris futurs, l'investigador del CIDOB considera que hi ha diversos escenaris: el més probable és que Erdogan avanci les eleccions per garantir-se la continuïtat. Una altra possibilitat és que busqui un acord amb el partit prokurd DEM per reformar la Constitució, però amb això tindria "altes probabilitats de fracàs".