Protestes pel desplegament d'energies renovables: "No és solidari i malmet el territori"
Els experts no creuen que s'arribi al 50% de producció verda l'any 2030 si no s'instal·len grans parcs solars i fotovoltaics
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa ha convocat una dotzena de talls de carretera arreu del país per conscienciar la ciutadania de la necessitat d'aconseguir "una sobirania energètica real" i una "transició energètica justa".
Aquesta organització, que aplega un centenar de plataformes locals, considera que l'actual model d'implantació d'energies renovables "no és solidari i malmet el territori de forma irreversible amb el pretext de la rapidesa", segons Montserrat Corberó, portaveu dels manifestants. A més, consideren que les administracions "estan facilitant que les multinacionals s'instal·lin on vulguin en funció dels seus marges de benefici".
El mapa de les renovables evidencia que poques comarques concentren la majoria de molins de vent i de plaques solars. Si ens fixem per exemple en l'energia eòlica, gairebé tots els aerogeneradors en servei o projectats són al sud o al centre del país. Al Baix Ebre i a la Terra Alta és on n'hi ha més, seguides de la comarca de les Garrigues, mentre que al nord no n'hi ha cap.
Pel que fa a l'energia fotovoltaica, amb un desplegament encara molt endarrerit, passa si fa o no fa el mateix, la distribució és molt desequilibrada. Pràcticament no hi ha parcs construïts, però els que estan en funcionament o projectats, la majoria es concentren a la mateixa zona: el Segrià, l'Anoia i la Ribera d'Ebre.
Álvaro Luna, professor d'Energia Elèctrica a la UPC de Terrassa, diu que cal que un compromís col·lectiu per resoldre aquest conflicte:
"Hi ha un problema no resolt entre el territori i la necessitat que tenim de generar energia renovable. Òbviament, el paisatge d'algunes zones canviarà, però hem d'intentar fer-ho amb el màxim compromís possible. No serà fàcil, caldrà fer algunes renúncies i hem de seure a la mateixa taula per trobar solucions."
La Generalitat entén el conflicte que es viu en algunes comarques i defensa que el model descentralitzat pel qual aposten "és el més idoni", segons Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica:
"A Catalunya tenim molta muntanya i molta població a la costa, on hi ha poca superfície disponible per a producció de renovables."
Així i tot, defensen que a tot arreu "hi ha possibilitats de desplegar plaques, també a l'àrea metropolitana de Barcelona", afegeix.
Moment de tensió
La protesta contra el parc eòlic marí de Roses, que s'ha fet a Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, ha tingut un moment de tensió quan un vehicle no ha respectat l'acció i ha accelerat envestint una manifestant, que ha patit ferides lleus.
Els Mossos d'Esquadra han aturat el vehicle i han fet baixar els ocupants, que s'han identificat com a guàrdies civils.
Catalunya arribarà al 50% d'energia renovable l'any 2030?
L'actual decret d'energies renovables protegeix els espais naturals i també els cultius de més qualitat, i dedica les superfícies més degradades als parcs eòlics i solars, amb una aposta clara per l'autoconsum domèstic i industrial. En total, es preveu que Catalunya necessiti 80.000 hectàrees per a la producció de renovables, un 2,5% del territori català.
Tot i així, el govern admet que caldran alguns grans parcs d'energia verda. És el mateix que defensen alguns experts, ja que sense aquests megaparcs serà difícil satisfer l'elevada demanda elèctrica, en alça.
De fet, molts d'aquests experts no creuen que Catalunya pugui complir l'objectiu europeu de generació del 50% d'energia verda l'any 2030: "Hem de ser realistes, no hi arribarem. Espanya, en termes globals, sí", diu Álvaro Luna, professor d'Energia Elèctrica de la UPC a Terrassa.
La Generalitat al·lega que s'ha accelerat molt el desplegament de les renovables en molt poc temps, com defensa la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas:
"En dos anys i mig hem aconseguit autoritzar 1.500 megawatts. En els últims deu anys se n'havien autoritzat 90. Hi ha molts factors que faran que arribem o no als objectius que marca la Unió Europea."
Molins i plaques a banda, un altre conflicte territorial té a veure amb les línies d'alta tensió.
Un dels projectes que generen més rebuig és el de l'empresa aragonesa Forestalia, que travessarà mig país. El projecte, que té l'aval del govern espanyol, ha generat reaccions al carrer, en molts ajuntaments i al Parlament. L'aposta de la Generalitat és la de línies elèctriques 100% públiques.
