Provats amb èxit drons de càrrega per transportar paquets a zones d'alta muntanya

Som en una zona de pastura a 2.100 metres d'altitud a prop de l'estació d'esquí de Grau Roig, a Andorra. Plou i fa una mica de vent. Els tècnics despleguen un dron molt gran, fa gairebé tres metres, i li enganxen un sac que pesa 25 quilos. En menys de 10 segons el dron ja s'ha enlairat amb la càrrega i avança cap al cim de la muntanya.

 "Aquesta tecnologia ja és aquí, i nosaltres volem ser precursors d'aquesta realitat oferint serveis professionals amb la nostra empresa".

Qui parla amb aquest convenciment és Lara Iglesia, la directora de Pirineos Drone, una empresa de la Vall d'Aran que aposta pels drons com una eina de mobilitat logística en zones rurals d'alta muntanya. Aquestes àrees són el primer banc de proves per experimentar amb drons de càrrega a Catalunya.

Una opció viable

Amb aquests primers vols experimentals han comprovat que els drons són una opció viable per a serveis de missatgeria i transport de càrregues lleugeres. Lara Iglesia assegura que els drons permeten esquivar les dificultats orogràfiques del Pirineu, i s'estalvien els revolts i els desnivells de les carreteres.

Els estan provant des del maig al Pirineu d'Andorra, on els han donat més facilitats administratives: "Hem triat aquesta ubicació perquè som veïns, tots som Pirineu, i perquè hem tingut l'obertura d'aviació d'Andorra per poder fer aquestes proves que passaran a ser operatives habituals quan el regulador hi doni el vistiplau".

Ràpids i sostenibles

Els responsables del projecte defensen que els drons de càrrega obren pas a una nova mobilitat més ràpida i sostenible a les zones rurals. Un trajecte de mitja hora per carretera es redueix a menys de cinc minuts amb aquest dron Flycart 30, que pot fer 16 quilòmetres.

A qui poden donar servei? Lara Iglesia respon: "Poden treballar en l'abastiment dels refugis, des de barres de pa o qualsevol cosa que necessitin. També hi ha pastors que passen l'estiu a la muntanya i necessiten coses."

"I després hi ha la utilització més òbvia que són càrregues d'emergència o de primera necessitat".

Els últims cinc mesos els han provat a l'estació d'esquí de Grau Roig, a Andorra, amb condicions de pluja, neu i vent a més de 2.000 metres d'altitud. "Hem fet proves experimentals i casos reals del que seria una operativa real en una estació d'esquí com aquesta".

Estan satisfets dels resultats i ara esperen que les normatives nacionals i europees s'actualitzin per poder comercialitzar aquest servei, que consideren com una eina de progrés: 

"Ajudar sectors de muntanya a connectar-se amb un mitjà aeri sostenible i segur, és un avenç en rendibilitat d'esforç econòmic."

Posar la normativa al dia

Pirineos Drone confia que la normativa espanyola canviarà ben aviat, i preveu que d'aquí un o dos anys ja estaran integrats en l'espai aeri i podran fer serveis comercials amb drons de càrrega a tot el Pirineu. 

I diuen que hi ha bona predisposició de les administracions. De fet, Aeroports de Catalunya ja ha projectat la construcció d'un vertiport —que és una base per a drons—, a l'aeroport pirinenc d'Andorra - la Seu d'Urgell.

A Espanya, l'ús de drons està regulat per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). La llei permet l'ús de drons per a activitats recreatives i comercials, però hi ha restriccions per als vols sobre àrees poblades, altures màximes i distàncies d'operació. Perquè l'enviament de paquets amb drons sigui viable, s'ha de desenvolupar un marc regulador específic que contempli les característiques particulars d'aquesta mena d'operacions.

A més de la regulació, la infraestructura i la logística també hi tenen un paper clau. S'haurien d'establir bases d'operació per als drons, zones segures d'aterratge i mecanismes per gestionar el trànsit aeri dels aparells no tripulats. La coordinació amb serveis d'emergència i altres entitats també és essencial per garantir la seguretat i l'eficiència de les entregues.