El PSC i JxCat culminen el pacte: Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona

La socialista Núria Marín és la nova presidenta de la Diputació de Barcelona. A la una i deu minuts ha jurat el càrrec després de superar la segona votació per majoria simple.

Marín ha obtingut els 23 vots que sumen els diputats socialistes i els de Junts per Catalunya. El segon candidat més votat ha estat Dionís Guiteras, d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb 17 vots. Per darrere, a distància, han quedat Laura Pérez, d'En Comú Podem, amb 5 vots; Salvador Tovar, de Ciutadans, amb 4, i Xavier Garcia Albiol, del Partit Popular, amb 2.

Ple de constitució de la Diputació de Barcelona (ACN/Gerard Artigas)

Aquest resultat de la segona volta ha repetit exactament el mateix de la primera votació, on cap candidat ha assolit la majoria absoluta de 26 vots.

Crida al diàleg

En el seu primer discurs com a presidenta de la Diputació, Marín ha fet una crida al diàleg més enllà de les discrepàncies.

"Només des del diàleg podem trobar solucions als difícils temps que vivim."

"El millor servei que li podem fer tots al nostre país és evitar que allò que ens separa ens impedeixi treballar plegats en allò que ens uneix. Reivindico el municipalisme com un dels espais comuns de tots nosaltres, que ens uneix més enllà de les nostres legítimes opcions polítiques i ideològiques."

La intervenció de Joan Carles García Cañizares, de JxCat, ha estat en el mateix sentit:

"Ens calen grans dosis de sentit comú, grans dosis de confiança, grans dosis de realitat i de reconeixement i coneixement en tot el sentit de la paraula. Des del coneixement del territori i la seva gent, fins al coneixement derivat del seny, sortosament un tret molt característic dels catalans i les catalanes. La diversitat d'idees i de projectes que aquí representem, projectes tots els vàlids, enriqueixen la institució i la fan més forta."

Des del PP i Cs han retret a Marín el pacte amb JxCat.

García Albiol ha parlat de "risc evitable":

"Pot provocar que el senyor Puigdemont, amb l'experiència que tenim de la seva forma d'actuar, amb la utilització de les institucions, ho pugui fer també a la Diputació de Barcelona, la tercera institució de Catalunya. Sincerament, ens sembla un risc evitable, que no feia falta córrer."

Tovar, de "document secret":

"És un simple repartiment de sillons propi de la vella política, o existeix un document secret entre el PSC i JxCat en què es recullen acords inconfessables? Davant d'aquest desconeixement, és lògic preguntar-nos si aquest pacte tornarà a posar la Diputació al servei dels interessos independentistes. I també què faran vostès, des d'un govern fràgil com el que estan constituint, en el cas que, com han amenaçat el president Torra i Puigdemont, es torni a la unilateralitat."

Des dels comuns han demanat als independentistes que les seves diferències no paralitzin les institucions:

"Aquest no ha de ser l'espai de confrontació del procés, ni pel trasllat de la incapacitat de diàleg dels socis de govern a Catalunya ni per la manca de polítiques públiques que necessitem. Necessitem que enfrontin els reptes que tenim."

Guiteras, el candidat d'ERC a presidir la Diputació, ha retret a JxCat el pacte amb el PSC:

"A tota la gent que avui encara els sobta aquest pacte, dir-los que pels seus fets els coneixereu. Presidenta Marín, sort i encerts. Ens tindrà, exigents, donant veu a totes aquelles persones que creuen que els seus drets i llibertats poden estar en perill amb aquest pacte. Farem una oposició ferma, impecable i implacable."

Corbacho, president d'edat

El ple de constitució ha estat presidit per la mesa d'edat, integrada per Celestino Corbacho, com a diputat electe de major edat, i per Maria Sallavera, diputada electa de menor edat.

L'exsocialista Celestino Corbacho ha presidit la mesa d'edat durant el ple de constitució (ACN/Gerard Artigas)

A un quart i cinc d'una ha quedat oficialment constituïda la nova Diputació, després que tots els diputats electes han jurat o promès el seu càrrec.

Els diputats de JxCat i ERC ho han fet "per imperatiu legal" i "per la llibertat dels presos i les preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades".

Protestes contra el pacte del PSC i JxCat

Des d'abans que comencés el ple, desenes de persones s'han concentrat a la Rambla de Catalunya de Barcelona, a l'exterior de la seu de la Diputació. Amb pancartes amb el lema "Stop 155", han expressat el seu rebuig al pacte entre el PSC i Junts per Catalunya que donaria la presidència a la socialista Núria Marín.  

JcCat i ERC encara mantenien contactes aquest matí de cara a un possible acord. El conseller Damià Calvet n'ha parlat a "El matí de Catalunya Ràdio".

"Encara queda temps. Jo, ara, he sortit d'una reunió en què hem estat des de tres quarts de vuit. Què volem nosaltres? Que hi hagi reversió. Si no es dona, doncs, lògicament, nosaltres, com a espai polític, JxCat, el que defensarem és una presència institucional que permeti donar també resposta a la gent que hi ha als municipis."

Com s'escull la presidència

En el ple d'aquest dijous, convocat a les 12.00, els 51 diputats han votat, després de quedar constituït el plenari, els candidats es presentaven a la presidència. La votació es fa individualment i mitjançant introducció de papereta en l'urna situada a la mesa.

La candidata socialista, Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, era la gran favorita per presidir la institució provincial.

La socialista Núria Marín durant el ple de constitució de la Diputació en què ha estat elegida presidenta de la institució

ERC ha presentat un candidat propi, Dionís Guiteras.

Els comuns, al final, també han presentat candidata, Laura Pérez, regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Han decidit no votar en blanc com a toc d'atenció perquè no hi ha hagut un pacte d'esquerres, com reclamaven. D'aquesta manera també es treuen pressió si hi hagués un acord independentista, perquè no dependria d'ells.

Pel que fa a Ciutadans, han proposat Salvador Tovar. El PP, Xavier García Albiol.

El candidat o candidata pot ser escollit per majoria absoluta en primera volta (per un mínim de 26 vots) o per majoria simple en segona votació. En el cas que hi hagi dos o més aspirants, és proclamat el que tingui més vots a favor.

Crisi entre els socis de govern

L'acord entre el PSC i JxCat va crear una crisi entre les forces independentistes, però, malgrat les apel·lacions públiques dels darrers dies a treballar per la unitat sobiranista, no s'ha concretat cap pacte entre ERC i JxCat.

ERC va voler traslladar tota la pressió a JxCat, a qui va oferir la presidència de la institució. Per JxCat, però, la voluntat de negociar dels republicans va arribar tard, i adverteixen que un hipotètic acord hauria d'anar acompanyat de la reversió d'alcaldies com les de Sant Cugat del Vallès i Figueres, ara en mans d'ERC i on els postconvergents van ser la força més votada el 26M. ERC, però, va rebutjar aquesta opció.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, aquest dijous al Parlament

ERC alerta d'"un abans i un després" del pacte

Després del ple, Esquerra Republicana s'ha mostrat decebuda i creu que Junts per Catalunya s'ha equivocat en pactar amb el PSC, a qui s'han referit com a "partit del 155". La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha alertat que "segur" que hi haurà "un abans i un després" al govern de la Generalitat després de l'acord:

"Nosaltres estem decebuts i creiem que, com nosaltres, moltíssima gent d'aquest país. Per tant, Junts per Catalunya haurà de donar les explicacions pertinents de per què ha triat el 155 abans de poder fer un govern sobiranista, independentista"

Des de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha demanat que s'acabin els retrets i que es deixi de senyalar culpables. En una entrevista al "Catalunya migdia", Pujol ha demanat als republicans "posar el comptador a zero"  i ha apostat per refer la unitat independentista creant una taula per revertir els pactes:

"En una reflexió que hem de fer i hem de compartir, si cal, hem de proposar una taula de reversió de tot amb la presència dels cinc partits independentistes, de les dues entitats socials, per tenir clara quina és l'estratègia de futur i com refer la unitat de l'espai independentista"