PSOE, ERC i Junts arriben a un acord per aprovar la llei d'amnistia

El PSOE, ERC i Junts han arribat a un acord sobre el contingut de la llei d'amnistia.

En un comunicat conjunt, els tres partits han explicat que el text té en compte "les directrius del dret constitucional europeu i internacional, així com l'informe preliminar de la Comissió de Venècia".

Segons les tres formacions, la llei cobrirà "totes les persones vinculades al procés independentista" i "és plenament conforme amb la Constitució, el dret i la jurisprudència europea i els millors estàndards europeus i internacionals".

Fonts de Junts han avançat que el text inclou els delictes de terrorisme i traïció adaptats als estàndards europeus, i no al Codi Penal espanyol. A més, el període d'aplicació s'amplia fins a l'1 de novembre del 2011, per incloure-hi tots els acusats pel Tribunal de Comptes.

El contingut íntegre del text se sabrà aquest dijous, abans de la comissió de justícia. El text pactat arribarà al Congrés a través d'una transacció única a partir de les diferents esmenes que es mantenien vives.

Una primera versió de la llei d'amnistia ja havia arribat al ple del Congrés el 30 de gener, quan Junts hi va votar en contra per forçar els socialistes a seguir negociant.

Es manté el terrorisme, però sense referències al Codi Penal espanyol

En el text que ara es modificarà, els investigats per terrorisme queden fora de l'amnistia només si han comès violacions greus de drets fonamentals. Per determinar què es considera terrorisme, el redactat actual fa una doble referència.

D'un costat, parla del Codi Penal espanyol, que fa una definició del terrorisme molt més àmplia. I de l'altre, remet a la normativa europea, que restringeix molt més el que es considera terrorisme.

Amb l'acord entre Esquerra, Junts i el PSOE, la referència al Codi Penal espanyol s'elimina. S'agafa només la definició de terrorisme que fa la normativa europea.

Amb aquest canvi, els partits independentistes creuen que els investigats per terrorisme en causes com les protestes de Tsunami Democràtic sí que queden coberts per l'amnistia. Entre els imputats, hi ha el president Carles Puigdemont, la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, i el diputat d'aquesta formació al Parlament Ruben Wagensberg.

L'alta traïció es manté fora de l'amnistia

És el delicte que es podria acabar imputant als quatre investigats per l'anomenada trama russa del procés, entre ells el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay. La tesi del jutge instructor, Joaquín Aguirre, és que els encausats haurien buscat a Rússia finançament i, fins i tot, suport militar per aconseguir la independència de Catalunya.

Aquest dimecres, el jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, va fer un moviment per intentar obrir també la via de l'alta traïció als dotze investigats en aquest cas, entre ells el president Puigdemont i Marta Rovira. Ha demanat a la policia que investigui la suposada presència d'espies russos a Catalunya durant el procés.

El text que ara es reformarà deixa fora de l'amnistia els casos d'alta traïció. Això sí, per definir aquests delictes també fa referència al Codi Penal espanyol. Una referència que s'eliminarà amb el nou acord entre Esquerra, Junts i el PSOE.

S'amplia el termini d'aplicació de la llei

Era una de les reivindicacions de Junts. Ampliar dos mesos el termini d'aplicació de la llei per incloure algunes causes al Tribunal de Comptes relacionades amb la consulta del 9-N que creien que en quedaven fora.

Ara, l'amnistia cobrirà els fets vinculats al procés des de l'1 de novembre del 2011, en comptes de l'1 de gener del 2012, fins al 13 de novembre del 2023.

I què passa amb les multes per la llei mordassa?

És una de les principals reivindicacions d'Esquerra. Vol que es tornin les multes que es van posar durant les protestes del procés per la llei mordassa. Aquest punt també s'inclourà en els canvis pactats del redactat.

S'inclouran les recomanacions de la Comissió de Venècia

En un esborrany, aquest òrgan del Consell d'Europa per fer consultes en matèria constitucional ha avalat la llei d'amnistia en termes generals. Però també ha fet alguna recomanació. Per exemple, especificar de forma més clara qui se'n beneficiarà perquè la llei no creï inseguretat jurídica. És a dir, que no se sàpiga a qui afectarà exactament.

Hi podria haver més canvis en la llei?

En principi, no. Si això es confirma aquest dijous a la comissió de justícia del Congrés, si els partits expliquen que ja no mantenen esmenes, el text que en surti ja serà el definitiu.

És cert que la llei encara haurà de passar pel Senat, on la majoria del PP en retardarà la tramitació un màxim de dos mesos, i tornar al Congrés per a l'aprovació definitiva.

Però si es confirma que els partits no mantenen més esmenes, més canvis, el text que sabrem aquest dijous serà el text definitiu. El redactat final després d'unes llarguíssimes negociacions.