Acord PSOE-Podem pels pressupostos entre crítiques pel "bloqueig" a la llei d'habitatge

El PSOE i Unides Podem han aconseguit tancar un acord in extremis sobre els pressupostos generals de l'Estat, que ha permès que el Consell de Ministres els hagi aprovat aquest dimarts i així els pugui enviar aquesta setmana al Congrés, on hauran de rebre el vistiplau definitiu --el govern espera que abans que acabi l'any--.

L'acord del PSOE i Unides Podem preveu un augment de la despesa social, amb mesures com la pujada de les pensions, les ajudes a les famílies amb infants de fins a 3 anys o el manteniment de la gratuïtat de Rodalies i mitjana distància.

La prova l'han superada de matinada, quan els dos grups s'han posat d'acord.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, han formalitzat el pacte aquest dimarts al matí.

L'acord permet tirar endavant els que seran els tercers pressupostos de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Discrepàncies per l'habitatge i la despesa militar

Entre els socis que La Moncloa necessita hi ha ERC, que critica que no inclogui la llei de l'habitatge. "Comencem malament", sense aquesta llei, ha manifestat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián.

Rufián ha afegit que el suport del seu partit "se sua" i ha recomanat al govern espanyol que "s'estalviïn de fer ‘pressing' amb la idea que són ‘els millors pressupostos de la història de la humanitat'".

Aquesta llei, que també reivindica EH Bildu, és una de les demandes d'Unides Podem que no s'ha inclòs en l'acord.

Unides Podem no ha aconseguit reduir la partida destinada a Defensa ni el topall del lloguer que eren les seves condicions principals, però asseguren que, a canvi, s'ha incrementat la despesa social.

"Hem trobat una resistència total del PSOE a desbloquejar la llei de l'habitatge, tot i que els altíssims preus dels lloguers i les hipoteques de tipus variable són un dels problemes principals" de la societat", ha afirmat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra.

Per a Unides Podem, el PSOE està "alineat amb els interessos de la patronal immobiliària". Per això ha reclamat mobilitzacions per exigir el "desbloqueig immediat" de la llei i que es puguin regular els preus del lloguer, tenir una alternativa d'habitatge garantida en cas de desnonament o que la Sareb (el conegut com a banc dolent) posi els pisos que té disposició de les administracions.

Un altre front en què no s'han posat d'acord és la despesa militar, que s'incrementarà un 25% l'any que ve, xifra que permetrà avançar cap al compromís assolit amb l'OTAN de destinar a aquesta partida el 2% del PIB el 2029.

"Espanya necessita més professors, metgesses i transport públic que armes i tancs", ha assegurat Belarra.

Aquests comptes haurien de donar estabilitat al govern espanyol, amb la despesa social més gran de la història, i la garantia del poder adquisitiu dels pensionistes i l'objectiu de crear un model d'estat més verd i més digital.

Augment del sou dels funcionaris

El projecte incorpora el fruit d'una altra negociació d'última hora: l'augment del sou dels funcionaris. Segons s'ha pactat a la Mesa de la Funció Pública amb CCOO i UGT, el salari dels funcionaris de l'administració de l'Estat pujarà fins a un 9,5% en tres anys.

Els treballadors públics havien pactat fins ara un increment del 2% per a aquest any. Amb l'acord d'aquest dimarts, rebran també un 1,5% més, que se'ls aplicarà de forma retroactiva. Per tant, l'increment salarial per a aquest 2022 serà del 3,5%.

De cara a l'any vinent, s'ha fixat una pujada del sou del 2,5%, amb dues variables de mig punt més en funció de l'evolució de l'IPC i de l'economia.

Finalment, ja per al 2024 s'ha pactat una revisió del 2%, amb la possibilitat d'afegir mig punt més si finalment l'IPC d'aquests tres anys supera el 8%. Per tant, en tres anys quedaria garantida una pujada salarial del 8% que podria arribar al 9 i mig per cent si s'arriben a donar les condicions necessàries per activar els increments variables.

Aquest acord servirà com a referència per als empleats públics de la resta d'administracions.

Més de 198.000 milions d'euros per gastar

Segons el sostre de despesa que el govern espanyol va aprovar al juliol, la despesa no financera s'enfilarà fins als 198.221 milions d'euros, un 1,1% més que l'any anterior. Al voltant de 25.000 milions provindran dels fons europeus, fonamentalment del Mecanisme de Recuperació i de Resiliència.

Es preveu també una transferència de 19.888 milions d'euros a la Seguretat Social, un 8,8% superior a la de 2022, segons el govern espanyol, "uns recursos que mostren el seu compromís amb el Pacte de Toledo i la sostenibilitat del sistema públic de pensions".

De fet, els comptes per a l'any que ve també hauran de recollir l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC interanual del novembre, que es calcula que se situarà al voltant del 8,5%.

Més marge de dèficit per a les autonomies

Un any més, les regles fiscals continuen suspeses, d'acord amb la decisió de la Comissió Europea. Per tant, no hi ha límit de dèficit ni de deute.

Malgrat tot, Hisenda assegura que manté el seu compromís amb la responsabilitat fiscal i, preveu situar el dèficit del conjunt de les administracions públiques en el 3,9%, davant del 5% de 2022.

Com a novetat, i segons es va acordar al Consell de Política Fiscal i Financera del juliol, hi haurà més marge per a les comunitats autònomes, que disposaran de dues dècimes més dèficit, fins al -0,3%.

L'administració central, en canvi, l'haurà de reduir del 3,8% d'aquest any, fins al 3,2%. Els ajuntaments tindran una mica més de marge per gastar, però hauran d'ajustar-se a un superàvit del 0,1%.

Previsió de creixement qüestionada

Unes previsions que estan fetes a partir d'una estimació de creixement del 2,1%, segons els càlculs que ha explicat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en la seva entrada a la reunió de l'Eurogrup, aquest dilluns.

Els comptes de l'any que ve també hauran d'incorporar els ingressos previstos amb les noves mesures fiscals, que la setmana passada va presentar la ministra Montero. Entre d'altres, abaixar l'IRPF a rendes de fins a 21.000 euros i crear un impost a grans fortunes.