PSOE i PP anuncien els noms per renovar el Constitucional i el Tribunal de Comptes

PSOE i PP han anunciat els noms que renovaran quatre dels cinc organismes constitucionals que tenen el mandat caducat, després del principi d'acord a què van arribar la setmana passada.

Els noms acordats són:

• Quatre magistrats del Tribunal Constitucional: Enrique Arnaldo Alcubilla, Concha Espejel Jorquera, Inmaculada Montalbán Huertas i Juan Ramón Sáez Valcárcel.

• Dotze representants al Tribunal de Comptes: Enriqueta Chicano Jávega, Isabel Fernández Torres, Dolores Genaro Moya, Elena Hernáez Salguero, Diego Íñiguez Hernández, Rebeca Laliga, José Manuel Otero Lastres, Joan Mauri Majós, Javier Morillas, Luis Antonio Ortiz de Mendivil Zorrilla, Mª Luz Rodríguez Rodríguez i Miguel Ángel Torres Morato.

• Defensor del Poble: Ángel Gabilondo Pujol, amb María Teresa Jiménez Becerril com a adjunta.

• Agència Espanyola de Protecció de Dades: Belén Cardona Rubert serà la presidenta, amb Borja Adsuara Varela com a adjunt.

Després de diverses reunions els últims dies, l'acord l'han tancat les delegacions encapçalades pel ministre de Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea. La bona sintonia entre tots dos ha permès desencallar una negociació que feia anys que estava estancada.

Ara, és necessari que tant el Congrés com el Senat avalin els nomenaments amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts. Fonts parlamentàries assenyalen el 10 de novembre com la data en què es podrien votar els nomenaments a la cambra baixa.

Amb aquest pacte, es posa fi a una situació anòmala: molts dels organismes que es renoven feia anys que tenien el mandat caducat. El mandat dels quatre magistrats del Constitucional, un terç del ple del tribunal, va acabar el novembre de 2019 i el dels dotze membres del Tribunal de Comptes, el juliol d'aquest any.

En el cas de l'Agència de Protecció de Dades, té pendent la renovació des del juliol de 2019. I, en el Defensor del Poble, el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des del juliol del 2017.

El Constitucional manté els equilibris

Amb els noms nous, el Tribunal Constitucional manté l'equilibri de majories actual i queda pendent de l'elecció de president. El sector conservador té una majoria de 7 a 5 en el ple, a l'espera de la renovació de quatre magistrats més el 2022. Sobre la taula, el tribunal té assumptes com l'eutanàsia, el segon estat d'alarma, l'avortament i la "llei Celaá".

S'incorporen dos magistrats de clar perfil conservador, com Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, i dos de progressistes, com Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel. Aquests quatre magistrats substitueixen el president Juan José González-Rivas, la vicepresidenta Encarnación Roca, el vocal Andrés Ollero i Fernando Valdés, que va renunciar al càrrec després de ser processat per violencia masclista.

Un dels altres noms que s'incorporen és Concepción Espejel, fins ara presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional. Espejel va ser apartada del tribunal del cas Gürtel perquè el fiscal va considerar que estava acreditada la relació amb el PP, perquè havia estat vocal del CGPJ a proposta dels populars i és amiga de María Dolores de Cospedal.

Espejel va participar en els judicis al raper mallorquí Valtònyc, a l'expresident del Barça Sandro Rosell, el cas Altsasu i també en el judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero. En aquest darrer, va fer un vot discrepant de 461 pàgines defensant que es condemnés Trapero i la cúpula d'Interior per sedició, argumentant que Trapero estava conxorxat amb el govern.

Precisament, el ponent de la sentència al major dels Mossos va ser Sáez Valcárcel, també escollit nou magistrat del TC.

Ángel Gabilondo, Defensor del Poble

Socialistes i populars s'han posat d'acord en quin ha de ser el perfil dels noms d'aquesta renovació: perfils tècnics i independents al Constitucional i el Tribunal de Comptes. I, en el cas del Defensor del Poble, un nom de caire més polític. Aquest ha estat el primer nom que s'ha sabut: l'exministre Ángel Gabilondo.

Gabilondo, catedràtic de Filosofia, va començar la carrera política l'any 2009, quan José Luis Rodríguez Zapatero va nomenar-lo ministre d'Educació. En aquell moment, era rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

Ja fora del govern, va continuar vinculat a la política i va ser el candidat del PSOE a la presidència de la Comunitat de Madrid. L'any 2015 va quedar per darrere del PP. Quatre anys després, va ser el candidat més votat, però no va aconseguir prou suports per governar. Finalment, el maig passat, després d'obtenir els pitjors resultats del PSOE a la Comunitat de Madrid, Gabilondo va deixar la política.

La diputada del PP Teresa Jiménez Becerril serà l'adjunta al Defensor del Poble. Jiménez Becerril és diputada al Congrés des del 2019 i anteriorment havia estat eurodiputada.

El CGPJ, fora de l'acord

De moment, no s'inclou dins l'acord entre els dos grans partits espanyols l'òrgan de govern dels jutges. En la renovació del Consell General del Poder Judicial, populars i socialistes continuen sense posar-se d'acord.

L'òrgan, presidit per Carlos Lesmes, està caducat des de fa gairebé tres anys. El PSOE i el PP s'han mostrat disposats a continuar dialogant sobre la renovació del CGPJ quan culmini la negociació d'aquests òrgans constitucionals.

De moment, el PP manté l'exigència d'una reforma per modificar el mètode d'elecció i que els magistrats escullin de manera directa la majoria dels vocals. Els socialistes, en canvi, volen mantenir el sistema vigent.