PSOE i PSC acorden una oferta política per a Catalunya per evitar l'1-O

El PSOE i el PSC han acordat proposar una "oferta política" per a Catalunya amb la finalitat d'evitar el "xoc de trens" de l'1 d'octubre, en un pla d'actuació conjunt que inclou, entre d'altres aspectes, iniciar els treballs per a una reforma federal que reconegui les "aspiracions nacionals" de Catalunya.

Aquest divendres plasmaran el tancament d'aquest acord en una reunió de treball que les executives dels dos partits compartiran a Barcelona i de la qual sortirà el paquet de propostes que els socialistes presentaran a la resta de partits.

Segons han avançat fonts socialistes, en el document que demà aprovaran les dues executives s'incideix en el fet que "per superar l'enfrontament, és necessari obrir un nou escenari de diàleg i propostes concretes que han de culminar en una reforma federal".

"El nostre sentit institucional ens porta a emplaçar totes les forces polítiques a superar l'actual falta de diàleg i de propostes i manifestar públicament un projecte seriós, rigorós i de caràcter institucional amb tres objectius concrets que desenvoluparem en permanent recerca d'amplis acords polítics i institucionals."

El primer d'aquests tres objectius és, assenyala el text socialista, "realitzar una oferta política perquè, en benefici de tots els catalans i catalanes, el xoc de trens del pròxim 1 d'octubre no es produeixi", en relació amb el referèndum d'independència que la Generalitat ha anunciat per a aquesta data.

Els altres objectius, prossegueixen els dos partits, són "implementar iniciatives parlamentàries per desbloquejar els més de cinc anys de discriminació de l'executiu central a Catalunya", a més d'"iniciar els treballs per a una reforma federal de la Constitució espanyola que ens uneixi de nou a tots".

Aquesta oferta política es concreta, entre altres aspectes, en la "negociació de les demandes plantejades per la Generalitat", en relació amb el llistat de 46 reivindicacions que el president català, Carles Puigdemont, va traslladar al president del Govern, Mariano Rajoy.

"Llevat de la demanda relativa al referèndum, els socialistes veiem possibilitats de diàleg i acord, i, davant de la falta de voluntat dels dos governs, plantejarem iniciatives concretes."

Els socialistes proposen a més el "desenvolupament" de l'Estatut, amb la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, o la presentació d'una proposició de llei a les Corts Generals que "contempli la necessitat d'un acord previ amb els governs autonòmics per a les inversions estatals en matèria de béns i equipaments culturals".

També proposaran "abordar" la negociació del sistema de finançament autonòmic.

"Impulsarem, a través de la Conferència de Presidents i del Consell de Política Fiscal i Financera, una taula de negociació política que busqui l'acord sobre un sistema de finançament més just i equitatiu."

També es proposa el "reconeixement" de la llengua, cultura i símbols de Catalunya, mitjançant l'aprovació d'una proposició de llei orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d'Espanya; i "culminar" el reconeixement de la pluralitat lingüística al Senat.

Sobre la reforma federal de la Constitució, PSOE i PSC deixen clar que "haurà de contemplar, en el que es refereix a l'organització territorial de l'Estat, almenys quatre grans qüestions".

"El reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya; unes noves regles per al repartiment competencial que millorin l'autogovern de la Generalitat; un acord sobre el finançament autonòmic per dotar de recursos necessaris per al sosteniment de les grans polítiques públiques; i l'establiment d'un Senat federal."

El text arrenca amb una declaració en la qual es reivindica l'Estatut "votat en referèndum per la ciutadania catalana", però es lamenta que "la frontal oposició del PP a aquest Estatut va acabar per desbaratar l'intent de renovar el pacte dels anys 1978 i 1979".

I s'incideix en el fet que, "el 2012, la victòria electoral de les forces independentistes va suposar l'inici d'un procés de secessió aguditzat progressivament per la falta de diàleg entre els governs d'Espanya i Generalitat", a més que les eleccions del 2015 "van accelerar el procés de l'anomenada desconnexió".