Primer pas per poder jutjar els crims del franquisme amb una esmena de PSOE i Podem

El PSOE i Unides Podem han presentat aquest dimecres esmenes conjuntes al projecte de llei de memòria democràtica perquè es puguin investigar i jutjar els crims comesos durant el franquisme.

Les esmenes, presentades poc abans d'acabar-se el termini, inclouen un paràgraf que força a interpretar la Llei d'Amnistia d'acord amb la legislació internacional sobre crims de guerra:

"Totes les lleis de l'Estat espanyol, inclosa la llei 46/1977 d'Amnistia s'interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret Internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables."

Una altra esmena crea una Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica que investigui les violacions de la legislació internacional comeses a partir del cop d'estat del 1936.

Aquestes esmenes han estat el fruit d'una intensa negociació entre els dos socis del govern espanyol, amb Unides Podem reclamant que s'obrís la possibilitat de jutjar crims franquistes.

També que una esmena conjunta d'ERC, Junts, EH Bildu i altres partits minoritaris reclamés acabar amb la impunitat d'aquests crims.

"Una interpretació" de la Llei d'Amnistia

El secretari d'estat per a l'agenda 2030, Enrique Santiago, d'Unides Podem, ha matisat que les esmenes no són una derogació parcial de la Llei d'Amnistia del 1977, sinó "una interpretació".

En una roda de premsa al Congrés per presentar les esmenes, Santiago ha admès que els efectes reals "no seran molt importants", perquè la majoria de responsables són morts.

De tota manera, ha assegurat que permetrà arribar a una "veritat judicial" que no permetrà que continuï la impunitat dels crims comesos.

30 esmenes conjuntes PSOE-UP

Les altres esmenes conjuntes dels socis del govern espanyol busquen reforçar i promoure la investigació històrica, per exemple facilitant l'accés als arxius públics i privats per poder-la fer.

També insten a incloure les persones vives en els censos de víctimes del franquisme i a facilitar la reparació de les multes i confiscacions fetes per motius polítics durant el franquisme.

Contemplen, a més, la creació d'un centre de memòria democràtica, canvien el nom del Valle de los Caídos per vall de Cuelgamuros, i eliminen 33 títols nobiliaris creats per Franco.

Els partits del govern espanyol esperen que amb aquestes i les altres esmenes presentades aconseguiran els vots de partits com ERC i el PNB per poder aprovar la llei.

El govern espanyol va aprovar i enviar el projecte d'aquesta llei el juliol, i les esmenes presentades ara per les dues forces polítiques busquen millorar el text i convèncer els altres partits perquè li donin suport.

Per la seva banda, tant el PP com Vox ja van deixar clar el juliol que aspiren a derogar-la tant bon punt en tinguin la possibilitat.