El PSOE no inclou els judicis sumaríssims en el canvi a la llei de memòria històrica

La reforma de la llei de memòria històrica no inclou l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, com demanaven els partits independentistes. L'executiu de Pedro Sánchez, però, deixa oberta la porta a fer-ho durant la tramitació parlamentària del reial decret.

Judicis com el del president Companys o el de Salvador Puig Antich no entren en el canvi que el govern espanyol ha aprovat via decret llei per retirar les restes del dictador Franco del Valle de los Caídos. El PSOE contempla aquesta mesura com un segon pas dels canvis que vol introduir a la llei.

L'aprovació del reial decret per exhumar les restes del dictador és el primer pas, segons el govern socialista, per modificar la llei de la memòria històrica aprovada el 2007, en època de Zapatero.

Notícia relacionada: Barcelona es querellarà contra el militar que va condemnar Salvador Puig Antich

El nou text inclouria l'anul·lació dels judicis sumaríssims. Ho assegura la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, que diu que Esquerra Republicana "sap, coneix i té" el compromís dels socialistes d'anul·lar les sentències franquistes.

Una condició per obtenir el suport d'ERC i el PDeCAT

Aquesta és la condició d'ERC i del PDeCAT per donar suport a l'exhumació de Francisco Franco un cop el decret llei arribi al Congrés per ser convalidat. El PP i Ciutadans ja han anunciat que rebutgen el moviment de Pedro Sánchez i això fa que la minoria socialista necessiti el suport dels partits nacionalistes, entre d'altres.

La ministra de la Presidència espanyola, Carmen Calvo, assegura que la llei de memòria històrica es reformarà. És aquí quan, tal com assegura Lastra, s'introduiran les anul·lacions de sentències franquistes.

Repressió durant el franquisme a la ciutat de Girona (Foto: Ajuntament de Girona)

Més d'una dècada reclamant les anul·lacions

La llei de memòria històrica, aprovada pel govern socialista el 2007, passava de llarg de les sentències judicials de la dictadura, es limitava a reconèixer -article 3- que eren il·legítimes, però no les anul·lava. Des de Catalunya, els partits han intentat en més d'una ocasió arribar fins al final, però mai se n'han sortit. El 18 de juliol d'aquest any ERC va entrar per tercera vegada la seva proposició de llei de memòria històrica.

Notícia relacionada: La llista dels judicis franquistes anul·lats, publicada

A Catalunya, el Parlament ja va anul·lar tots els judicis sumaríssims, el juliol del 2017. Eren prop de 82.000 processos amb més de 78.000 persones afectades, de les quals més de 3.000 van ser executades. Si finalment el govern espanyol fes el pas, s'anul·larien tots els casos dictats des de tribunals estatals.

Un procés que encara es pot allargar mesos. Res a veure amb el que han viscut altres democràcies europees, com Alemanya, que ja va fer aquest tràmit el 1998, i Itàlia, que ho va fer el 1944.