Publicat l'informe climàtic més important: així han de ser les polítiques d'una dècada crucial
Jordi Vilardell Gómez
Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
@JordiVilardell- TEMA:
- Crisi climàtica
"L'informe de síntesi AR6" és el més important de tots els fets per l'IPCC, l'organisme de l'ONU que fa seguiment del canvi climàtic, perquè serà el de referència en les negociacions sobre escalfament global en el que queda de dècada.
És la síntesi de tres informes, del 2021 i el 2022, que han actualitzat el coneixement científic, sobre el qual hi ha gran consens, en "Física del clima", "Impactes i adaptació", i "Mitigació", i també la síntesi dels tres informes especials del 2018 i 2019 sobre "Escalfament global d'1,5 °C", "Canvi climàtic i terra", i "Oceà i criosfera en un clima canviant". Aquests sis informes els van fer entre 2.600 científics, que van sintetitzar en 10.000 pàgines 85.000 informes previs. Ara 39 científics els han sintetitzat en un de breu, que han consensuat amb 650 delegats dels estats, davant 120 organitzacions observadores.
L'informe s'ha endarrerit sis mesos (s'havia d'haver publicat el setembre), potser per les habituals pressions d'alguns països per a diluir els acords (principalment Aràbia Saudita i Rússia) com indicarien les queixes de la tardor sobre "problemes de gestió". Però avui, després d'una reunió final que s'ha allargat fins ahir diumenge al vespre (pel regateig entre països rics i en desenvolupament, segons publica The independent) l'IPCC ha sintetitzat amb relatiu èxit la essència dels altres sis informes: on som i què podem fer per evitar el pitjor escalfament global.
Què destaca l'informe de síntesi de l'IPCC?
El clima, la biodiversitat i les societats humanes són interdependents. Hi ha vincles estrets entre adaptació al canvi climàtic, mitigació, salut, biodiversitat, benestar humà i desenvolupament sostenible.
El canvi climàtic causat pels humans ja afecta cada regió del món i ha provocat impactes generalitzats en la natura i en les persones. Comunitats vulnerables que històricament han contribuït poc a l'escalfament es veuen afectades de manera desproporcionada. El finançament mundial per a l'adaptació, denuncien, és insuficient.
Els compromisos dels estats són insuficients. Fins i tot si es compleixen tots, l'escalfament superarà els 1,5 °C durant aquest segle i dificultarà limitar l'escalfament per sota dels 2 °C. Les emissions actuals porten a superar els 1,5 °C a curt termini.
Cada increment de l'escalfament global intensificarà perills múltiples. Els riscos interactuaran cada vegada més, i seran difícils de gestionar. La probabilitat de canvis sobtats augmenta com més gran sigui l'escalfament global. L'augment de l'escalfament farà augmentar les pèrdues i els danys a les societats humanes i els ecosistemes i portarà al límit l'adaptació.
Les reduccions d'aquesta dècada determinen en gran mesura si l'escalfament es pot limitar a 1,5 °C o 2 °C. Aconseguir-ho requereix zero emissions de CO₂ i fortes reduccions d'altres gasos d'efecte hivernacle, especialment de metà, i eliminar CO₂ ja acumulat a l'atmosfera.
Si l'escalfament supera els 1,5° C es podria tornar a reduir a poc a poc capturant CO₂ de l'atmosfera, però amb riscos addicionals per als humans i els ecosistemes, més importants com més gran sigui l'escalfament: les realimentacions (incendis, mortalitat massiva d'arbres, assecat de les torberes, descongelació del permafrost, debilitament dels ecosistemes, augment de les emissions) farien més difícil frenar l'escalfament.
Per tenir un 50% de possibilitats de limitar l'escalfament a 1,5 °C sense sobrepassar-los, cal reduir fortament les emissions de manera immediata, en tots els sectors. Per al 2030 les emissions de CO₂ s'haurien de reduir un 48% respecte al 2019 globalment, i les del conjunt de gasos d'efecte hivernacle un 43% (més del que té per objectiu la Unió Europea). L'agricultura sostenible, la reforestació i la reducció de la desforestació i el sector de l'energia poden assolir emissions 0% de CO₂ abans que la indústria i el transport. Tenim una finestra d'oportunitat, per garantir un futur habitable i sostenible, que s'està tancant ràpidament.
El desenvolupament resilient al clima és possible a través de més cooperació internacional, recursos financers adequats, especialment per a regions, sectors i grups vulnerables, i polítiques coordinades.
Les accions implementades aquesta dècada tindran impactes ara i durant milers d'anys. Un retard en la reducció d'emissions i en l'adaptació augmentaria els riscos, dispararia els costos i reduiria la viabilitat. Les accions a curt termini impliquen inversions inicials elevades.
El canvi sistèmic necessari no té precedents en termes d'escala. La transició inclou: desplegament de tecnologies de baixes emissions; reduir la demanda amb eficiència i amb canvis culturals; protecció social; i protegir i restaurar els ecosistemes d'almenys el 30-50% de la superfície dels continents i dels oceans.
A més, calen plans de contingència per reduir la vulnerabilitat als impactes meteorològics extrems, i prioritzar la justícia climàtica i social, i la transició justa. L'adaptació té més bons resultats com més suport té de les regions i les persones amb més vulnerabilitat climàtica.
L'adaptació requereix planificació a llarg termini, amb una implementació flexible, multisectorial, inclusiva, amb beneficis conjunts per a molts sectors. Les finances, la tecnologia i la cooperació internacional són crítics per accelerar l'acció climàtica. El finançament internacional s'ha d'incrementar a una altra escala.
Què es consolida i que queda fora en l'informe de l'IPCC?
L'informe publicat avui és el "resum per a polítics" de "l'informe de síntesi AR6", l'informe complert encara trigarà uns dies.
En el "resum per a polítics" es consolida que la ràpida reducció de les emissions és l'acció principal a fer. S'allunya el risc de confiar massa en les tecnologies de captura de CO₂ de l'atmosfera, que els científics consideren que no estaran disponibles a temps a l'escala necessària.
Queda fora de l'informe el risc de que a partir de 1,7º C potser no es podrà revertir l'escalfament, incorporat per primera vegada en l'informe d'octubre del 2018.
Es consolida el risc de "canvis sobtats" i en cascada, si l'escalfament segueix incrementant-se, incorporat per primera vegada en l'informe de l'agost del 2021.
Queda fora de l'informe la necessitat de decreixement, incorporada per primera vegada en els informes de febrer i d'abril del 2022.
Es consoliden com a eines clau per a la transició les necessitats de planificació i de cooperació internacional.
Ja està tot dit?
Pràcticament sí. Més encara si complementem l'informe publicat avui amb els dels últims mesos sobre escassetat d'aigua dolça, biodiversitat, salut, límits planetaris...
"L'informe de síntesi AR6" serà el de referència a la conferència del clima de l'ONU, la COP28, al novembre a Dubai, als Emirats Àrabs Units, i a les següents. No hi haurà nou informe global de l'IPCC fins al 2028-2030.
Tot indica que superarem els 1,5 °C a finals d'aquesta dècada, però el joc no s'ha acabat. Fer tot el possible per aturar l'escalfament global serà sempre la millor opció. Superats els 1,5 °C, l'objectiu serà estabilitzar-nos a 1,6 °C, i si no ho aconseguim, a 1,7... El joc no s'acabarà mai, perquè cada dècima de grau és important per reduir el patiment personal i col·lectiu, especialment de les generacions immediates, i per a la salut de la democràcia que va costar segles de consolidar.
Ara ens toca generar l'efecte bola de neu, per a un canvi ràpid del sistema social i econòmic global.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica Meteorologia