Puigdemont torna a la presidència de Junts: "Deixem de resistir i passem a l'ofensiva"

Carles Puigdemont ha estat elegit president de Junts amb el 90,18% dels vots de la militància. Les bases han votat aquest diumenge la nova cúpula del partit, i la candidatura encapçalada per l'expresident de la Generalitat --l'única que s'havia presentat-- ha obtingut un ampli suport.

Un cop aprovada la nova direcció nacional, Puigdemont ha comparegut des de Waterloo per clausurar el congrés de Junts, que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Calella, al Maresme.

"Deixem de resistir i passem a l'ofensiva perquè hi ha tot un país que ens està esperant", ha declarat.

L'expresident de la Generalitat ha dit que  Junts "s'havia de preparar millor a nivell organitzatiu i a nivell estratègic"i que ara ha d'iniciar una "etapa d'obertura" per "motivar més gent".

Puigdemont ha estat crític amb el govern d'Illa: "Els que avui recorden la legitimitat del govern espanyolista no van respectar la legitimitat del govern independentista", ha afegit, recordant que fa exactament set anys de la declaració d'independència del seu executiu.

El nou president de Junts també ha parlat d'un "monopoli asfixiant d'un únic partit a totes les institucions", en referència als governs socialistes a la Moncloa, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Una única candidatura

Carles Puigdemont encapçalava l'única candidatura a presidir el partit, amb Jordi Turull com a secretari general.

La conformen una trentena de persones més de la màxima confiança de l'expresident, com Judith Toronjo --nova secretària d'organització-- i les quatre vicepresidències: Míriam Nogueras, Josep Rius, Antoni Castellà i Mònica Sales.

De les 31 persones que integren la candidatura, 16 no eren membres de l'anterior Direcció Nacional.

Puigdemont pren així el relleu de Laura Borràs, que fins ara dirigia la formació i que aquest divendres va fer un discurs de comiat. Borràs ha pactat que passarà a liderar una fundació vinculada al partit.

La militància també ha votat altres òrgans com la sindicatura electoral, el defensor del militant, els membres de la comissió de garanties i de l'espai municipalista, els presidents de vegueria i els seus equips. La majoria de les candidatures guanyadores han rebut més del 80% dels suports.

La presidenta del consell nacional, amb el 89,69% dels vots, ha estat Pilar Calvo, diputada al Congrés dels Diputats.

Puigdemont va ser elegit president de Junts per Catalunya el 2020, amb Jordi Sànchez com a secretari general, però el 2022 va deixar el càrrec per dedicar-se al Consell de la República i al Parlament Europeu.

Aprovació de l'estratègia política

El congrés nacional de Junts ha aprovat gairebé per unanimitat les ponències estratègica, ideològica i organitzativa. Aquesta última preveu la creació d'un "think tank" vinculat al partit, que fins ara no tenia. Es tracta de la fundació FunDem, heretada de Demòcrates.

Pel que fa a la ponència estratègica, incorpora al full de ruta una defensa de la unilateralitat i deixa clara "la voluntat de fer efectiu el dret a l'autodeterminació, que inclourà si escau la unilateralitat".

"Defensem el valor i l'eficàcia de la Declaració Unilateral d'Independència, que li quedi clar a tothom", ha dit Turull aquest diumenge, entre aplaudiments dels militants.

Al final del document s'ha afegit que, si la negociació amb l'Estat "no dona fruits o s'allarga de manera estèril", no renuncien "a la plena independència".

En paral·lel, aposta per "mantenir en tensió" els governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa. En aquest sentit, constata que "les relacions polítiques amb l'Estat són inevitables" i assegura que els seus diputats al Congrés no donaran els vots "a canvi de res". 

"Els pactes han de vincular les dues parts i si es trenquen unilateralment o s'incompleixen de manera reiterada l'única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar", indica.

Reducció "justa" d'impostos

La ponència ideològica que s'ha aprovat aposta per una "reducció justa" en l'impost de successions i en el de patrimoni.  Junts també vol la deflactació de tots els trams de l'IRPF i la revisió de l'impost de societats a les petites i mitjanes empreses, entre altres.

En el marc de la immigració, Junts defensa la creació d'una Agència Catalana d'Immigració que s'encarregaria tant de "la fixació de quotes" com també de "les condicions d'arribada, acollida i integració dels nouvinguts".

Els documents de Junts plantegen la preocupació per l'augment de forces d'extrema dreta com Aliança Catalana, malgrat que no se la citi pel nom i s'utilitzi la fórmula "nacionalpopulisme".

I en clau d'habitatge, el text defensa l'augment d'ajuts i bonificacions fiscals.