Puigdemont no repetirà com a president de Junts i dona via lliure al tàndem Borràs-Turull

El president de Junts, Carles Puigdemont, abandonarà la presidència del partit en el pròxim congrés, el 4 de juny, a Argelers.

Puigdemont, en una carta a la militància, reconeix que no s'ha implicat prou en la vida del partit i justifica la seva decisió perquè la futura presidència sigui més executiva i pugui assistir a totes les reunions de la direcció.

''D'un temps ençà he arribat a la conclusió que al partit li cal una presidència més implicada del que jo no he estat.''

D'aquesta manera, es consumarà la renovació de la direcció de la formació, després que el secretari general, Jordi Sànchez, també va renunciar a presentar-se a la reelecció, tot just dos anys després de la fundació del partit.

''D'una manera molt explícita vull agrair la dedicació sense límits que el secretari general, Jordi Sànchez, ha tingut amb el partit. Ell va assumir-ne les regnes des de la presó, en la seva condició de pres polític", assegura a la carta Puigdemont.

Sànchez i Puigdemont deixen pas

El mateix Sànchez ha estat el primer a reaccionar a l'anunci de Puigdemont amb un missatge a Twitter en què li dona les gràcies "per tant".

Després de l'episodi de trencament al Parlament, primer amb el suport a la llei de política lingüística i després amb la congelació del text per la falta de consens, moltes veus dins el partit deixaven Jordi Sànchez a la corda fluixa. Amb la seva renúncia a principis d'abril a optar a la reelecció de la secretaria general, s'obria aleshores l'interrogant de si Puigdemont seguiria els mateixos passos.  

De fet, Jordi Sànchez, en l'última entrevista al "Més 324", ja es referia a la possibilitat que Puigdemont prengués una decisió semblant. "Què farà Puigdemont, seguirà com a president del partit? Renunciar no, en tot cas prendria la mateixa decisió que vaig prendre jo, no presentar-se a la reelecció", assegurava.

Tàndem Borràs-Turull

Amb la marxa de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, queda el camí desbrossat per a una candidatura conjunta entre dos noms que tenen aparentment el vistiplau de la militància i no són discutits a priori: Borràs-Turull, dues ànimes dins del partit que es complementarien.

Justament, després de Sànchez, un dels que han piulat a la xarxa en conèixer-se la notícia ha estat Jordi Turull, que ha fet un missatge d'agraïment en què assegura: "Sempre amb tu."

Pel que fa a la presidenta del Parlament, li venen turbulències judicials. Està investigada pels suposats delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Si el procediment judicial avança i la Fiscalia acaba demanant enviar-la a judici, això pot complicar el seu futur al capdavant del Parlament.

El pas al costat de Puigdemont, i fa unes setmanes de Jordi Sànchez, facilita el pas endavant de Laura Borràs i Jordi Turull, ja sigui per bastir un tàndem o per competir. Aquest dimarts cap d'ells s'ha pronunciat però s'ha fet públic un manifest amb 200 noms signants a favor que vagin junts. 

El periple judicial de Borràs

Laura Borràs, una de les espiades per Pegasus i que sempre ha defensat la seva innocència enfront del que qualifica de relat inventat de la Guàrdia Civil, té a la vista una cita amb la justícia. El TSJC va tancar la instrucció, Borràs ho va recórrer i el tribunal ho va acceptar.

A partir d'aquí, el TSJC ha de tornar a tancar la instrucció com consideri oportú i donar dies a la Fiscalia perquè presenti acusació formal o no i demani enviar-la a judici. Si això passa, el jutge ja pot emetre la interlocutòria d'obertura de judici oral que activaria el reglament del Parlament per suspendre-la de drets i deures.

Això podria suposar un nou xoc entre Junts, ERC i la CUP. Els anticapitalistes ja han deixat clar que la decisió sobre Borràs la sotmetran a la militància. La possible obertura de judici oral complica el futur de Borràs al Parlament, però no les seves aspiracions a presidir Junts. Ara bé, si hi hagués més d'un candidat s'hauria de sotmetre a unes primàries, com marca el reglament del partit.

Municipals a la vista

Una de les decisions derivades de l'herència del PDeCAT respecte a la qual Borràs sempre s'ha manifestat en contra és l'acord a la Diputació amb el PSC. Un cop renovada la direcció, fruit de les votacions al congrés del 4 de juny a Argelers, Junts engegarà la carrera cap a les municipals previstes per al maig del 2023.

Justament el tauler de joc són tots aquells municipis estratègics on Junts però també ERC --amb el regust agredolç de Barcelona de guanyar-hi les eleccions i no governar-- i el PSC es juguen quedar en primera opció i tenir capacitat per governar. La gran batalla és justament la capital, Barcelona, on les tres formacions juntament amb els Comuns, que ara tenen l'alcaldia, tenen fortes aspiracions i on després caldrà veure quina capacitat de pacte tenen.

El congrés a Argelers, el tancament d'una etapa

No és debades que Puigdemont, a l'exili des de la tardor del 2017, hagi triat Argelers, poble de la Catalunya Nord i símbol de l'exili republicà durant la Guerra Civil i el franquisme. Des de la seva marxa el 2017 a Brussel·les, ha internacionalitzat el procés i la causa independentista, no sense que això li hagi costat presó --a Alemanya l'abril del 2018-- i una detenció a l'Alguer el setembre del 2021 arran de les polèmiques euroordres del jutge Llarena.

Amb ell a l'exili, Junts ha aconseguit tres escons d'eurodiputats al Parlament Europeu i configurar l'estructura del Consell per la República. Si bé és cert que la decisió presa avui va en la línia del que li ha demanat la companya de files Clara Ponsatí, alguna vegada: desvincular la presidència de Junts de la del Consell per la República.

Segons fonts pròximes al president Puigdemont, ara es vol centrar justament en la seva activitat parlamentària a Brussel·les i Estrasburg i a centrar la seva figura com a president del CxR.

El president Puigdemont tanca així una etapa i segueix els passos de protagonistes de l'1 d'octubre com el seu company Jordi Sànchez o l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart.