Puigdemont reclama al Suprem que li apliqui el mateix criteri que a Buch per amnistiar-lo

La defensa de l'expresident Carles Puigdemont ha interposat un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'amnistia, una resolució que qualifica de "grotesca arbitrarietat".

L'advocat Gonzalo Boye reclama en un escrit que se li apliqui la mesura igual que es va fer amb l'exconseller Miquel Buch, que va ser exonerat del delicte de malversació, el mateix que, en el cas de Puigdemont, li impedeix ser amnistiat, segons el tribunal.

El Suprem també va denegar-li, en aquest sentit, l'aixecament de l'ordre de detenció, igual que als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que segueixen a l'exili a l'espera que se'ls apliqui l'amnistia.

Boye apunta que la decisió de no amnistiar Puigdemont és "absurda, arbitrària, il·lògica i irracional", i que a més vulnera els seus drets constitucionals i també la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

El Suprem esgrimeix l'argument que no es pot amnistiar l'expresident perquè amb la malversació va perseguir un enriquiment personal, un supòsit que s'exclou en el redactat de la llei. Però Boye sosté que, en el cas de Buch, se li va aplicar perquè es va considerar que la malversació es perdona si els fons van tenir com a finalitat el procés.

Aquest moviment s'ha produït poc abans que el jutge Manuel García-Castellón hagi arxivat la causa de Tsunami Democràtic després que l'Audiència Nacional li hagi invalidat tota la investigació a partir del 2021 per un error de procediment.

Tot i que falta el pronunciament del Suprem, qui s'encarrega del cas Tsunami pel que fa a Puigdemont perquè és aforat, un hipotètic arxivament en la línia del que ha dictat García-Castellón suposaria que la causa per l'1-O és l'únic que impedeix el seu retorn de l'exili.

Puigdemont acusa el tribunal d'ometre la voluntat del legislador

En el seu recurs, Boye demana a la sala segona del Tribunal Suprem que revoqui la decisió del jutge instructor Pablo Llarena. En el mateix escrit, remarca que, contràriament al que "amb falsedat" i "absoluta arbitrarietat" sosté el magistrat, cap dels processats a la causa per l'1-O al Suprem va cometre cap mena d'enriquiment que permeti excloure'ls de l'aplicació de l'amnistia per la malversació.

En aquest sentit, argumenta que quan el jutge identifica l'aplicació de fons públics per finançar l'1-O amb el benefici personal de caràcter patrimonial, redueix "a res l'amnistia", sabent que dicta una resolució injusta, que infringeix la Constitució i que "prescindeix obertament de la inequívoca voluntat del legislador", per imposar una interpretació "perjudicial per a la part".

En el document de 46 pàgines en què Llarena li denega l'amnistia, argumenta que "van ser ells els qui van concebre el pla per aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de govern que van signar tots per assumir determinades factures des dels seus departaments":

"En conseqüència, els actes de disposició del patrimoni de l'Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal".

S'emmiralla en el cas de Buch

La defensa esgrimeix la sentència de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va amnistiar l'exconseller d'Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per fitxar com a assessor un exescorta de Puigdemont perquè continués protegint-lo després de marxar a l'exili.

En el cas de Buch, en què l'agent condemnat --i també amnistiat-- va cobrar en els 224 dies que va ser assessor, entre el 2018 i el 2019, un total de 52.712 euros de fons públics, el TSJC va estimar que la llei incloïa el perdó si els fets van servir per "finançar, sufragar o facilitar" actes independentistes, sempre que no hi hagués un propòsit d'enriquiment personal, entès com a "benefici personal de caràcter patrimonial" comès "al marge" dels fins del procés.