Puigneró, un vicepresident pròxim a Puigdemont i ànima lliure en les pugnes de Junts
- TEMA:
- Jordi Puigneró
Jordi Puigneró, cessat aquest dimecres pel president de la Generalitat, va arribar a la vicepresidència del govern enmig d'un trencaclosques de Junts per Catalunya per situar totes les seves peces.
Malgrat que havia arribat a sonar com a candidat a la presidència de la Generalitat, Puigneró es va apartar de la cursa i es plantava a la negociació per formar govern amb ERC sense l'aval explícit de cap sector, apareixent fins i tot en les travesses per quedar fora de l'executiu.
Però tenia, i no és poc, el vistiplau de Carles Puigdemont, amb qui més enllà de la política l'uneix la inquietud per les noves tecnologies.
Amb Laura Borràs encaminant-se cap la presidència del Parlament i Elsa Artadi autodescartant-se, Puigneró va aconseguir retenir les competències de Polítiques Digitals i sumar-hi les de Territori, que fins aleshores ocupava un Damià Calvet debilitat internament després de perdre les primàries en què es va enfrontar amb Borràs.
Puigneró va ser l'escollit. Exmilitant del PDeCAT, li tocava posar cara al primer organigrama de govern en què la seva família política quedaria supeditada a una presidència d'ERC.
Des de la vicepresidència havia de ser la persona clau de Junts dins del govern, però les mateixes discrepàncies internes que possiblement el van catapultar cap al càrrec també hauran estat, al final, les que li han complicat l'exercici d'aquesta influència.
Les topades amb Pere Aragonès han estat diverses. Fa poc més d'un any, el vicepresident es reunia amb la ministra de Transports per pactar l'ampliació de l'aeroport del Prat sense tenir una posició conjunta amb el president, i amb ERC anunciant que el partit aniria a la manifestació convocada en contra del projecte.
No fa ni un mes, en les reunions posteriors a la Diada, l'un i l'altre tornaven a embrancar-se en una discrepància pública, en aquest cas per la proposta de l'ANC de fixar la independència per a l'any vinent. Aragonès ho rebutjava i Puigneró li retreia que ho fes en nom de tot el govern.
El CNI i la NASA
Puigneró es va estrenar com a conseller en l'anterior legislatura provinent del conegut com a "sottogoverno".
El 2013 havia entrat al govern com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Tres anys després va passar a ser secretari d'aquesta àrea, i el 2018 assumeix el rang de conseller, incorporant-hi les responsabilitats d'Administració Pública.
Durant aquest temps ha estat notícia per projectes pioners en un camp, el de la tecnologia, que tot sovint aixeca suspicàcies. De Puigneró s'ha dit que liderava "el CNI català" per haver estat al comandament de les polítiques digitals del govern coincidint amb l'organització de l'1-O.
I del "CNI català" a la "NASA catalana", quan el seu departament va liderar el llançament d'un nanosatèl·lit que alguns, i no precisament els seus partidaris, van entendre que mereixia aquest adjectiu.
A Puigneró, que és un aficionat a l'excursionisme i a fer muntanya, li agrada recordar, també, com ha impulsat l'aposta del govern per desplegar la fibra òptica arreu del país.
Nascut a Sant Cugat el 1974, va començar la carrera política el 2003 com a cap de gabinet de l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, de Convergència i Unió, i que també va ser responsable de Territori.
Dos anys després va convertir-se en regidor, i va arribar a ser tinent d'alcalde, fins que va fer el salt al govern d'on aquest dimecres l'han expulsat.
En una organització en què destaquen el sector proper a Laura Borràs i el proper a Jordi Turull, Puigneró s'ha mantingut, fins ara, com una ànima lliure.
"Em poden cessar de vicepresident. El que no cessarà mai és el meu compromís per treballar per la independència de Catalunya", ha sentenciat. Ho ha fet, és clar, a través de Twitter.