Puja el to al Congrés: Casado acaba l'any tirant carbó a la caldera de la tensió

Feia sis setmanes que Pablo Casado no s'enfrontava cara a cara a Pedro Sánchez al Congrés, i el líder de l'oposició ha fet pujar el termòmetre de la crispació i de la tensió política a uns nivells que feia temps que no es vivien a la Carrera de San Jerónimo.

Ni en la forma ni en el fons, tot i que aquesta legislatura no podem dir que l'hemicicle madrileny sigui una bassa d'oli.

Ja fa dies que els partits de dretes i d'extrema dreta s'han aferrat al cas de l'escola de Canet com a punt central de la seva oposició al govern espanyol. Ho han convertit en l'arma llancívola contra Pedro Sánchez per erosionar-lo i intentar tombar-lo al preu que sigui.

Ho fan sense mirar què es carreguen i amb un to agressiu, que s'assembla més al de les trifulgues de les xarxes socials que no pas al que s'espera en una tribuna parlamentària.

PP, Ciutadans i Vox s'esgargamellen a cridar que el president espanyol fa costat als seus socis independentistes, deixa abandonada una pobra família i permet l'assetjament a un menor. Ho fa sense cap mena de matís sobre la procedència del suposat assetjament, al contrari. L'atribueix directament als aliats parlamentaris de Sánchez.

Pablo Casado acaba d'esprémer l'any tirant tot el carbó possible a la caldera de la tensió. Ho fa amb el català com a pretext, però va més enllà i no amaga l'objectiu: "Què cony ha de passar a Espanya perquè vostè assumeixi la seva responsabilitat?".

És la guitza que el líder popular va etzibar a Sanchez referint-se al nen de Canet, al mateix temps que ho barrejava amb casos d'abusos sexuals a les illes Balears o una condemna contra l'exmarit de la valenciana Mónica Oltra, per generalitzar l'acusació que el seu govern deixa desprotegits els menors.

Al mig de les baralles internes per si el PP fa o no sopars de Nadal, Casado eleva el to i amenaça el president espanyol amb dues denúncies: una com a responsable de la pandèmia, i l'altre per no aplicar el 155 a Catalunya en matèria d'educació, pel tema del català.

En tots dos casos l'acusa de prevaricar. Una estratègia mancomunada amb la resta de partits de la dreta de l'hemicicle que s'exclamen contra un suposat apartheid lingüístic encoratjat "per la Generalitat i TV3", segons Inés Arrimadas, mentre que Vox clama per suspendre tota l'autonomia catalana, no només l'educativa.

És el repicó a un difícil any polític, el 2021, en què la qüestió catalana torna a ocupar l'estratègia contra el govern espanyol. A l'executiu no sembla preocupar-lo més del compte la càrrega de les dretes, però sí el to.

Pedro Sánchez sembla més d'infusions que de cafeïna, i retreu a Pablo Casado que vagi a les sessions de control carregat de cafès, i li reprèn la falta de respecte envers la institució pel seu to de bronca permanent.

A La Moncloa, indignats per la politització de la llengua i l'educació, troben que el nerviosisme de Casado està motivat per la picabaralla interna amb la presidenta de Madrid, que el té ocupat cada dia i que els mitjans només reflecteixen aquesta pugna amb Isabel Díaz Ayuso.

A cada qüestió política que sorgeix, Ayuso presenta perfil propi i diferent, que Casado ha de contrarestar, però sobretot quan li recorden que les enquestes no li van bé, i que la suma d'Ayuso i Vox tindria més bon resultat electoral.

Per això l'entorn de Sánchez intenta contraposar en positiu l'actuació de l'executiu. En format til·la, i no cafè. Amb calma, i no amb crispació. Expliquen que mentre Casado crida enfadat i dona cops al micròfon del Congrés, Pedro Sánchez és al costat de la gent solucionant problemes. Trepitja el fang a l'Ebre, a l'Aragó i a Navarra, i el pròxim Consell de Ministres declararà zona catastròfica les comarques afectades per la crescuda del riu.

Expliquen des del palau presidencial que mentre Casado es baralla amb Ayuso, i utilitza la llengua i l'escola catalana per enfrontar territoris i atacar el seu govern, Sánchez empeny per tirar endavant la nova llei laboral -la mare de totes les reformes, diu un ministre- i que celebra dos consells de ministres per setmana per solucionar els problemes dels ciutadans.

I que ja estan preparant a fons una nova edició del document "Cumpliendo" perquè Pedro Sánchez comparegui el dia 29 davant l'opinió pública per passar comptes de totes les reformes que han tirat endavant i de com es van rebent diners d'Europa per afrontar els reptes postcovid.

I amb la boca petita, des d'alguns sectors del govern apunten que pot haver-hi alguna sorpresa en un tema social molt sensible com el salari mínim interprofessional.

I mentrestant, ja tenen amarrats els segons pressupostos seguits després de tancar el pacte amb Esquerra per la protecció del català a les plataformes digitals. Expliquen que aquesta estabilitat agrada molt a Europa...