Púnica, Gürtel, Pokémon, Taula, Lezo... Com s'escullen aquests noms?

La notícia de l'operació contra la presumpta trama organitzada al voltant de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González va esbombar-se fa dues setmanes acompanyada d'un nom enigmàtic: operació Lezo.

D'on ha sortit aquest nom? Doncs de l'almirall Blas de Lezo, que el 1741 va aconseguir resistir un setge naval anglès a Cartagena de Indias, a Colòmbia, la mateixa ciutat en què gairebé 300 anys després Ignacio González va ser gravat amb càmera oculta en una visita oficial, un fet incorporat a la investigació.

Noms escollits per raons pràctiques

Lezo s'ha afegit a altres noms que s'han fet famosos a partir d'operacions policials també sonades, com Gürtel, Púnica, Taula, etc. Són noms que quan es fan públics es converteixen en molt mediàtics, però el cert és que fins llavors han servit per a tot el contrari: per permetre als investigadors parlar-ne sense que ningú sàpiga de què es tracta.

Operació Iogui

Amb aquest criteri bàsic, el marge d'elecció és molt gran, i sovint els jocs de paraules, les traduccions, la ironia i la broma hi tenen un paper important. Per exemple, l'operació Iogui, sobre corrupció en les obres de l'AVE de Madrid a Barcelona, un nom amb un origen doblement irònic.

Un dels responsables de la gestió de les obres va rebre com a suborn un viatge als Estats Units, a Colorado, i el cas va recordar als agents l'os de dibuixos animats que viu al parc de Yellowstone i que s'alimenta de les cistelles dels excursionistes. Van escollir aquest nom a pesar que, en el viatge, el responsable no va visitar aquest parc, molt lluny de Colorado.

Operació Nècora, la primera

Hi ha força consens que a Espanya el costum de posar noms enigmàtics a les operacions policials i judicials va consolidar-se a principis dels anys 90. Abans els cossos de policia ja ho feien, però va ser amb l'operació Nècora que es va institucionalitzar en els casos que adquirien una certa complexitat i que s'allargaven en el temps, convertint-se així en operacions.

El nom d'aquest cranc molt freqüent als restaurants de Galícia va servir per anomenar una gran operació contra els clans gallecs del narcotràfic liderada per Baltasar Garzón. En aquest cas, sembla que l'operació va estar a punt de dir-se operació Mag, en referència a Garzón, però finalment es va desestimar.

Dos noms traduïts: Gürtel i Púnica

El cas de corrupció al PP centrat en Francisco Correa és paradigmàtic: el nom de l'operació era, literalment, el del cognom del principal acusat, però traduït a l'alemany. Per això segurament mai ningú que sentís el nom sense conèixer-ne el fons, operació Gürtel, va sospitar a què es referia.

Una altra operació contra les trames corruptes freqüents al PP també va portar el nom del principal implicat traduït: Francisco Granados, en el seu moment també segon d'Esperanza Aguirre, i acusat de prevaricació, frau, blanqueig i organització criminal entre altres delictes. El nom va ser operació Púnica.

Aquí la traducció va ser al llatí, o per ser més precisos, al nom científic del magraner ("granado" en castellà), "Punica granatum". En un primer moment es va creure erròniament que feia referència als púnics, els colonitzadors procedents de Grècia que es va establir a les costes del Mediterrani occidental segles abans de Crist, un fet que evidencia que aquests noms sovint afegeixen un cert misteri a les informacions.

Frontino i Taula, erudició històrica

L'operació Lezo no va ser la primera inspirada en els coneixements dels investigadors i el seu entorn. El nom de l'operació Taula, que investigava el finançament il·legal del PP a la ciutat de València, es va inspirar en la "taula de canvi", el sistema de canvi de moneda que funcionava el segle XV a ciutats de la Corona d'Aragó com Barcelona, València o Girona.

El nom de l'operació Frontino, la trama corrupta, també del PP, que funcionava al voltant de l'empresa pública Acuamed, té igualment una arrel històrica: el van agafar de Sext Juli Frontí, polític de la Roma antiga conegut per un informe sobre els aqüeductes que abastien la capital de l'imperi.

Puzle, Pokémon i Candy, més prosaics

Altres noms tenen inspiracions menys erudites, i surten d'aspectes més o menys macabres o curiosos dels casos. Per exemple, el cas Puzle va portar-lo la investigació de l'assassinat d'un home a Madrid el 2007, el cadàver del qual van tallar a trossos que es van trobar a diversos llocs de la ciutat.

La investigació de la xarxa gallega dedicada a subornar funcionaris per aconseguir contractes municipals va portar el nom d'operació Pokémon, un cas amb ramificacions a Catalunya. El motiu: hi havia tanta gent implicada i amb sobrenoms tan cridaners que als investigadors els van evocar els personatges del videojoc.

El cas de l'anomenat pederasta de Ciudad Lineal, a Madrid, va portar el nom d'operació Candy. Aquesta paraula significa "llaminadura" en anglès, i feia referència al fet que quan el delinqüent abandonava les seves víctimes els deixava un caramel.

Un nom nou: cas Gangrena

Aquests dies hi ha hagut una nova incorporació a aquesta llista, però amb un origen molt diferent: el cas Gangrena. Ha aparegut a la sèrie de TV3 "Nit i dia", i fa referència a la trama de corrupció política que investiguen els protagonistes de la sèrie.

En aquest cas és un nom simbòlic que suggereix directament la idea de corrupció. Però potser els guionistes oferiran una explicació afegida que estigui inspirada en com s'escullen els noms reals. La professió d'alguns dels protagonistes, metges forenses, segur que dona marge per fer-ho.