Purga energètica a França, que prohibirà llogar habitatges sense un bon aïllament

Ofensiva del govern francès per millorar el mercat de l'habitatge i limitar, de passada, el consum energètic a les llars per lluitar contra la crisi climàtica.

D'una banda, ha engegat l'anomenada "purga energètica", per treure del mercat de lloguer els habitatges que més energia consumeixen o obligar els seus propietaris a millorar-ne els aïllaments.

I d'una altra, ha posat en marxa mesures per frenar l'escalada de preus a tots els sectors, també l'immobiliari, per evitar que les reformes que els propietaris es vegin obligats a fer les acabin pagant, al final, els inquilins.

Els llogaters podran exigir canvis

Els habitatges que més energia malbaraten hauran de congelar els preus a partir de l'1 de gener del 2023 i quedaran fora del mercat al cap de dos anys si no s'han renovat.

És a dir, que d'aquí poc més de quatre mesos, els propietaris de pisos o cases amb una etiqueta G de diagnòstic energètic --la pitjor, els que consumeixen més de 450 KWv/hora per metre quadrat-- no podran apujar els preus i el 2025 ja no podran ni llogar-los ni renovar els contractes actuals.

Els llogaters, a més, podran denunciar els propietaris i exigir-los les reformes previstes per la llei.

La mesura és possible gràcies a l'aprovació, l'agost de l'any passat, d'una llei del clima i la resiliència per lluitar contra els efectes del canvi climàtic en tots els àmbits de la societat --des dels serveis públics, l'educació, l'urbanisme i els transports fins al consum o la justícia.

Una llei molt ambiciosa, de més de 300 articles, que pretén des de millorar la qualitat de l'aire o l'aïllament energètic de les llars, fins a reduir el formigó d'obres i carrers, la contaminació lumínica d'aparadors de botigues i empreses o l'excés d'embalatges, i també prohibir la publicitat d'energies fòssils o incloure menús vegetarians als menjadors escolars.

5 milions d'habitatges afectats

El Ministeri de Transició Ecològica i de la Cohesió dels Territoris i el Ministeri de Transició Energètica francesos estimen que la mesura podria afectar fins a 4,8 milions d'habitatges "energívors", que són els que estarien mal aïllats a tot el país.

El sector de la construcció és responsable d'una quarta part de les emissions de gas d'efecte hivernacle a França, segons el govern, que també calcula que hi ha un 20% de francesos que passen fred a l'hivern a casa seva per un mal aïllament tèrmic de les llars.

Un procés gradual

L'administració francesa dona dos anys de marge als propietaris dels habitatges més precaris --els de l'etiqueta G-- per condicionar-los i obtenir una puntuació millor pel que fa al consum energètic, abans de retirar-los definitivament del mercat. Però no són els únics afectats per aquesta llei.

Els edificis que actualment tenen etiqueta G no es podran llogar, sota cap concepte, a partir del 2025. El 2028 seran els que tenen l'etiqueta F, si no s'han actualitzat, i a partir del 2034 els que actualment estan classificats amb etiqueta E.

La norma aprovada l'agost del 2021 va acompanyada d'ajudes de l'Estat a la rehabilitació: 3.200 milions d'euros de fons públics per a la rehabilitació dels habitatges energívors privats de tipus G.

L'aïllament de portes i finestres ajuda a conservar la temperatura i a reduir el consum energètic.

En el context d'inflació i crisi econòmica actual, "limitar el consum energètic per escalfar els habitatges és una mesura que pot millorar el poder adquisitiu dels francesos", segons declaracions a EFE del responsable jurídic de l'Agència Nacional per a la Informació sobre l'Habitatge francesa, Louis du Merle.

El risc de l'espiral inflacionista

El govern també ha tingut en compte el risc que la despesa de renovació dels habitatges unida al context d'inflació actual disparin els preus al sector de l'habitatge. L'IPC s'ha situat a França al 6,1% al juliol de mitjana i ha superat el 10% en el sector de l'habitatge.

Per mirar d'evitar una escalada de preus, el govern acaba d'aprovar una llei de protecció del poder adquisitiu que afecta diversos sectors econòmics, també el de l'habitatge.

La llei, que ja ha entrat en vigor, limita a un màxim d'un 3,5% l'augment que els propietaris poden aplicar als lloguers tant d'habitatges com de comerços.

El certificat d'eficiència energètica, obligatori a Catalunya

El certificat d'eficiència energètica també és obligatori a Catalunya per a qualsevol habitatge en venda o lloguer.

És una qualificació que atorga l'Institut Català d'Energia i és merament informativa, no comporta cap obligatorietat de millora de les condicions de l'habitatge.

El 60% del parc d'habitatges de Catalunya és anterior al 1980, data en què l'aïllament tèrmic va començar a ser obligatori.

La normativa ha anat ampliant els casos en què l'obtenció del certificat energètic passa a ser obligatori: el 2007 ho era només per als edificis de nova construcció, des del 2013 ho és per a tots els edificis i habitatges que es lloguin o venguin, i des del juny del 2021 també per als d'ús públic de més de 500 metres quadrats i per als que facin reformes o ampliacions o hagin de passar una inspecció tècnica de l'edifici.

La qualificació d'eficiència energètica és el resultat del càlcul del consum d'energia necessari per satisfer la demanda energètica de l'edifici o habitatge en condicions normals de funcionament i ocupació.

Classifica els edificis o habitatges dins d'una escala de set lletres, en què la lletra A correspon a l'edifici més eficient i la lletra G a l'edifici menys eficient. Es compara el consum d'energia i les emissions de CO2 de l'edifici amb un de referència de tipologia i localització similar.

Cada canvi de lletra (cap a la A) implica un estalvi energètic i econòmic i una millora de la qualitat de vida per la disminució del soroll, l'augment del confort i de la qualitat dels materials de l'habitatge o edifici.

El parc d'habitatges actual està en general envellit i és ineficient a nivell energètic, cosa que afecta tant el consum d'energia del país com les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El sector residencial és un dels que la Unió Europea ha posat en el punt de mira en l'objectiu de descarbonitzar l'economia per al 2050 i que es pot beneficiar, entre d'altres ajudes, dels fons Next Generation aprovats per Brussel·les dins del pla de recuperació per fer front a la crisi generada per la covid-19.