Putin i Zelenski recluten soldats a contrarellotge: qui aconseguirà moure les línies al front?

El Kremlin treu pit de l'allau de ciutadans russos que, assegura, han decidit allistar-se a l'exèrcit de forma voluntària, després de l'atemptat de Moscou del 22 de març que va provocar 144 morts.

Putin vol oferir una imatge antagònica a l'impopular reclutament obligatori de 300.000 homes del setembre del 2022. Precisament, el que vol vendre és que no li cal que sigui obligatori.

En un comunicat, el Ministeri de Defensa anuncia que en els últims 12 dies ha signat 16.000 contractes nous, 100.000 des de principis d'any, per a salaris més alts que els que poden guanyar els treballadors civils. Però destaca que és la revenja i no la butxaca el que motiva els ciutadans a fer el pas de convertir-se en soldats i, per tant, en patriotes i herois de Rússia. Com l'Oleg Ternov, que ja vesteix l'uniforme.

"Després dels terribles fets de Moscou, no em vull quedar al marge. No vull que la meva ciutat natal visqui una tragèdia semblant."

Un atemptat, el del Crocus City Hall, que ha reivindicat Estat Islàmic. Ara bé, segons el relat de les autoritats russes, el grup jihadista només en va ser el braç executor. Putin prometia aquest dimarts que descobririen qui el va ordenar:

"És important establir, no només els autors directes, sinó també tota la cadena de beneficiaris d'aquesta atrocitat.!

Avui mateix, el secretari del Consell de Seguretat rus, Nikolai Pàtruixev, ja ha deixat clar que el rastre de l'atac els condueix als serveis especials ucraïnesos, que, assegura, estan controlats pels Estats Units.

Uns vincles amb Ucraïna que Kíiv ha negat taxativament, però que li poden servir al Kremlin per justificar de portes endins la necessitat de continuar amb una guerra que ha anat perdent suport a nivell intern.

A Ucraïna, soldats a partir dels 25 anys

Ucraïna també fa mesos que necessita homes per cobrir les baixes després de dos anys d'invasió. El president Volodímir Zelenski, conscient que és una de les mesures més impopulars, ha mantingut el projecte de llei per ampliar la mobilització obligatòria en un calaix des del mes de maig passat.

Fins ara no ha gosat signar la mesura que redueix l'edat de reclutament militar dels 27 als 25 anys. També obligarà a tornar a passar els exàmens aquells homes que es van deslliurar de l'exèrcit perquè van al·legar algun tipus de discapacitat.

Ucraïna no ha aclarit quants homes necessitarà, només que seran menys del mig milió que havia demanat l'antic cap de l'exèrcit, Valeri Zaluzhni, destituït al febrer.

Zelenski mobilitza més civils just quan ha començat a superar un dels moments més crítics des que va començar la invasió. La situació a les trinxeres ha estat crítica per la falta de munició. Una manca de projectils que ha obligat l'exèrcit ucraïnès a cavar trinxeres, minar terreny i adoptar una estratègia merament defensiva.

La tàctica russa, gairebé suïcida

En les últimes setmanes, la guerra s'ha lliurat a l'aire: amb atacs a la infraestructura energètica de tots dos bàndols amb avions no tripulats. Però amb més homes als dos exèrcits, podran preparar noves ofensives per terra.

Ucraïna ha denunciat que les tàctiques russes són perverses, perquè no protegeixen prou les vides dels seus soldats.

En les últimes ofensives, l'exèrcit rus divideix la tropa en dos: els que no tenen experiència i estan mal equipats, i els veterans. En un primer embat, envia els inexperts, en una acció pràcticament suïcida, contra les línies ucraïneses assumint que seran eliminats, però l'objectiu és que els ucraïnesos revelin les seves posicions.

Un cop anoten on estan situats, envien la segona onada amb l'artilleria russa i les bombes aèries atacant-los amb precisió, contra unes defenses ucraïneses més afeblides.

Les tres demandes ucraïneses

A hores d'ara, l'exèrcit ucraïnès té tres necessitats per recuperar la iniciativa al front: més homes, que és l'única cosa que de moment Occident no pensa enviar a Ucraïna, més munició, que de mica en mica torna a arribar després de mesos de racionament i, per últim, més defenses antiaèries, com ara els sistemes Patriot, que són clau per protegir ciutats i infraestructures. Els bombardejos diaris de Rússia contra la rereguarda ucraïnesa no només busquen minar la moral dels civils, sinó també deixar-los sense aigua, llum i calefacció.

Kíiv fa temps que lamenta que se li estan esgotant les defenses antiaèries i que ha d'escollir quines zones protegeix i quines deixa al descobert de les bombes. Comptar amb nous sistemes depèn essencialment dels Estats Units i del paquet de més de 60.000 milions de dòlars que els republicans mantenen bloquejat al Congrés.