Putin obvia la proposta d'Erdogan d'una treva a Ucraïna i li ofereix un "hub" del gas

Vladímir Putin ha obviat la proposta del president turc d'un alto el foc a Turquia. Els dos dirigents han coincidit en una cimera asiàtica al Kazakhstan, on el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha intentat erigir-se en mediador, sense que el seu homòleg hagi fet cap pas en aquest sentit. 

"Creieu-me que una pau justa pot assolir-se mitjançant la diplomàcia. D'aquesta manera mai hi haurà un vencedor ni un vençut", ha defensat el dirigent islamista durant la trobada.  

Els dos presidents han participat en la Conferència d'Interacció i Mesures de Confiança a l'Àsia, amb presència dels líders de 27 països, entre els quals l'Iran, l'Iraq, Qatar o Bielorússia.

Turquia condemna la invasió d'Ucraïna, però no dona suport a les sancions contra Rússia, uns equilibris amb els quals vol fer de mitjancer per aconseguir una treva a la guerra. 

Erdogan hauria proposat a Moscou que, que en cas d'obrir negociacions, es facin a Istanbul.

El Kremlin, però, ha assegurat que Putin i Erdogan no han parlat del conflicte d'Ucraïna en la trobada bilateral que han tingut. 

Proposta per fer un "hub" del gas a Turquia

En aquesta reunió, Putin ha plantejat oficialment a Erdogan crear un "hub" o centre de distribució de gas a Turquia, cosa que permetria desenvolupar també una plataforma per regular-ne els preus. 

"Ahir vam acordar amb Gazprom estudiar la construcció d'un sistema de gasoductes i la creació d'un centre de gas a Turquia per a la venda a tercers països, principalment europeus, si hi ha interès."

Putin ha afegit que aquest eventual "hub" podria servir per "establir els preus" dels hidrocarburs, que ara són "desorbitats". 

Aïllat per Occident, el president rus ha vist en els dirigents de la cimera possibles aliats quan ja no té gaires llocs on buscar-ne. Per això els ha traslladat el missatge que són estratègics. 

"La reunió d'avui té lloc en un context de grans canvis en la política i l'economia mundials. El món s'està tornant veritablement multipolar, amb Àsia en un paper preeminent, si no clau, a mesura que sorgeixen nous centres de poder", ha manifestat. 

L'OTAN promet més sistemes de defensa aèria per a Ucraïna 

A Brussel·les, mentrestant, els ministres de Defensa de l'OTAN s'han compromès a enviar a Ucraïna escuts antiaeris, tants i tan aviat com puguin. 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat que el país només disposa del 10% dels sistemes de defensa antiaèria que necessitaria.

L'OTAN, però, se'n reservarà perquè, aquest dijous, 14 països de l'Aliança Atlàntica liderats per Alemanya han presentat una iniciativa per crear un escut aeri europeu, amb l'objectiu de protegir les infraestructures crucials, com els gasoductes Nord Stream.

Donen suport al projecte el Regne Unit, Bèlgica, Bulgària, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, els Països Baixos, Noruega, Eslovàquia, Eslovènia i Romania.

També té l'aval de Finlàndia, candidata a entrar a l'OTAN i que ha participat a la cimera com a convidada, igual que Suècia. 

La ministra danesa, Morten Bødskov, ha explicat que la investigació sobre el sabotatge del Nord Stream està ben encaminada, però s'estan trobant amb restes de munició antiga, fins i tot de la Segona Guerra Mundial, i això alenteix la investigació.