Putin utilitza la cimera dels BRICS+ a Rússia per exhibir múscul diplomàtic davant Occident

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha estat exultant presidint la cimera dels BRICS+ a Kazan. "Rússia no està aïllada", diu el Kremlin. I un "nou ordre mundial" és a l'horitzó, construït lluny de l'hegemonia que l'ha castigat.

La cimera li ha servit a Putin per exhibir múscul diplomàtic davant bona part del món, que l'ha sancionat per la invasió d'Ucraïna i la guerra que hi ha desfermat. Si més no, aquesta cimera, celebrada a Kazan, a Rússia, l'ha pogut presidir presencialment.

A la darrera, a Johannesburg, hi va haver d'intervenir per videoconferència arran de l'ordre de detenció internacional contra ell dictada pel TPI. No ha aconseguit, però, projectar la imatge de lideratge del grup. Xi Jinping és també a la cimera. I el lideratge, ara, és a Pequín.

Dels No-alineats, als BRICS i als BRICS+

La cimera dels BRICS+ sí que ha llençat el missatge que hi ha un pol de poder creixent al món, allunyat del que es coneix com a "Occident", tot i que la referència geogràfica es queda curta.

Des d'aquell moviment de no alineats que va néixer a la Conferència de Bandung l'any 1955, i que va ocupar un espai més ideològic que de poder, s'han succeït els intents de dibuixar espais alternatius als dictats, durant molts anys, de Moscou i Washington.

El Moviment de Països-No alineats va sorgir i viure en l'ecosistema de la Guerra Freda. Distància del bloc socialista (Moscou) i distància del bloc capitalista (Washington).

La caiguda i el desmembrament de l'URSS, el 1991, va deixar el moviment orfe de què és essencial en un moviment: la raó de ser. Els No-alineats, però, han sobreviscut, si més no nominalment.

Això sí, convertits en un actor més enllà dels actors secundaris de l'arena internacional. La Rússia de Putin hi ha estat acceptada com a observadora; una mostra que la postguerra freda ha desconcertat el moviment.

Enmig de fòrums diversos, el 2006 es crea el BRIC, Acrònim del Brasil, Rússia, la Xina i l'Índia. Cinc anys més tard, Sud-àfrica hi afegeix la essa final: BRICS. La idea motriu dels BRICS tenia un fort component econòmic, però la política ha anat arrelant i la vocació de poder i influència ha menat a l'ampliació.

L'1 de gener s'hi incorporen Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia i l'Iran. L'Argentina se'n va retirar al darrer moment, en un cop de timó del nou president Javier Milei. Acabaven de néixer els BRICS+.

Objectiu: un canvi de rasant de poder al món

Ara, arribats a Kazan, els BRICS+ ja no es poden definir com a No-alineats. Aquesta és una formulació que subordina el grup als alineats. I potser sí que el BRICS+ es crea encara mirant de cua d'ull el pol hegemònic del planeta a finals del segle XX i l'arrencada del XXI.

Però ara ja el mira de fit a fit. És un moviment d'Alineats. Però en una fila pròpia. Bona part dels BRICS+ formen part del G20, però la vocació de marcar perfil propi ha dut el nou grup a oferir l'entrada a Turquia, membre de l'OTAN que ja ha acceptat demanar-ne l'entrada.

El seu futur passarà, però, per resoldre conflictes d'interessos: Dins els BRICS hi conviuen països de gran riquesa, com els Emirats, amb països pobres de solemnitat com Etiòpia. Països productors i exportadors de petroli com els Emirats, Rússia i l'Iran, i enormes consumidors de cru: la Xina i l'Índia.

I països que rivalitzaran en influència regional. Només cal pensar en l'aproximació xinesa a l'Àfrica, la de Moscou i la vocació de poder de Sud-àfrica. O més encara: les tensions que es generaran dins el grup quan l'Aràbia Saudita, que és a la porta, hagi d'acordar posicions amb l'Iran.

"Estem units per la vocació de formar un nou ordre mundial multipolar i just, que compleixi amb les normes internacionals i que preservi el paper central de l'ONU", deia Putin als representants dels països membres i als nombrosos estats convidats a la cimera.

Poder simbòlic però consens per definir

Més enllà de les fotografies amb una vintena de caps d'Estat, o desitjos com la reforma de l'ONU o la fi de les sancions occidentals, la declaració final de la cimera indica que dins el grup hi ha moltes sensibilitats.

El document, de 134 punts i 43 pàgines, no mostra acord en un dels principals punts: la desdolarització dels mercats financers i la creació d'un sistema de pagament conjunt al marge del dòlar. Rússia vol imposar el Sistema Rus de Transmissió de Missatges Financers (SPFS), mentre que la Xina té el seu propi.

L'enemic comú és l'standard occidental SWIFT. Però no hi ha acord en el substitut. Tampoc en la moneda hegemònica. El iuan, per la seva estabilitat, va camí de ser referència davant d'un ruble volàtil i inestable.

Putin tampoc no ha aconseguit una posició conjunta a favor sobre la guerra d'Ucraïna. Cap fissura en la condemna dels bombardejos israelians contra el Líban i Gaza.

Però la Xina. l'Índia i el Brasil (sense condemnar la invasió) han demanat al president rus que és hora d'acostar-se a la pau. "Hem de reunir més veus compromeses amb la pau", diu Xi. "Els problemes s'han de resoldre únicament per mitjans pacífics", ha afegit Narendra Modi, el premier indi.

I des del Brasil, en una intervenció a distància, Lula da Silva ha reblat: "Evitar l'escalada i participar en les negociacions de pau és crucial en el conflicte entre Ucraïna i Rússia." Les dissensions internes, en dossiers cabdals han generat crítiques a la solidesa del grup. Kíiv ja ha qualificat de fracàs la trobada a Kazan.

Motor anticolonial reformulat amb nous actors

Putin s'ha reunit aquest dijous amb António Guterres, secretari general de l'ONU, que serà a Kazan per saludar aquest fòrum internacional, prou heterogeni perquè no pugui rebutjar la invitació... del país amfitrió membre del Consell de Seguretat.

Un fòrum que guanya adeptes. Si a Bandung, el 1955, l'anticolonialisme va fer de motor polític d'un moviment ara desconcertat; a Kazan el 2024, el descontentament amb algunes de les grans i velles potències colonials -i els interessos per substituir-les- pot ser la força motriu d'un moviment que va més enllà de la cooperació econòmica.