Quan el color de la pell és un obstacle per accedir a un lloguer

Un estudi recent de l'Associació Prohabitatge apunta que a Espanya set de cada deu immobiliàries apliquen la discriminació directa per raons de procedència, ascendència o color de la pell. Aquest col·lectiu ho ha constatat a base de contactar diferents empreses del sector a través de dues persones diferents amb condicions socioeconòmiques, familiars i de gènere idèntiques, però diferents pel que fa a orígens.

La conclusió de l'informe és que un 72,5% de les immobiliàries contactades accepten propietaris que incorren en algun tipus de discriminació directa, aquelles persones que es neguen a llogar a persones racialitzades, amb nivells més baixos a Barcelona, ciutat on es va tramitar el primer expedient sancionador en aquest sentit.

Del 27,5% restant, les que no accepten aquest perfil de propietari, un 81,8% fan els ulls grossos a la discriminació indirecta, com l'augment de requisits específics per accedir a un habitatge. Una situació que expliquen per "l'estigmatització racial i cultural".

Alguns representants dels agents de la propietat immobiliària (API) accepten que això passa, però neguen que es doni de manera tan àmplia.

"Jo animaria a totes aquelles persones que es trobin en una situació de discriminació que no dubtin a denunciar-ho, ja sigui posant una queixa al Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària o a l'Agència Catalana de Consum", recomana Joan Company, president del Consell Català dels API.

El problema seria, doncs, que quan es detecta un cas de racisme habitacional no se sanciona. I és que a tot Catalunya només s'ha obert un expedient: el de la capital catalana.

Respostes a la discriminació

A Olot, un grup de joves d'origen estranger han alçat la veu contra la discriminació que pateixen a l'hora de llogar un pis. Formen part de la plataforma Stop Racisme Lloguers. Manifesten que, pel seu nom o color de pell, la majoria d'immobiliàries els posen entrebancs, pressuposen que no podran pagar, o bé els diuen directament que el pis pel qual pregunten ja està llogat.

És el cas de Mariama Dumbuya i d'Idrisa Dambala. Van haver de recórrer al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, els serveis socials, perquè ningú no els llogava un habitatge on poder aixoplugar una família. Fins i tot van haver de viure en un hotel, fins que finalment van trobar un pis al centre d'Olot.

"Quan vaig explicar el meu cas al Consorci van al·lucinar. Com pot ser que tu tinguis nòmina i el teu marit també i que no us hagin donat un pis?", recorda Dumbuya.

Els trets físics, la indumentària i de vegades també la barrera idiomàtica són els principals factors de discriminació. Però què passa quan finalment aconsegueixen optar a un habitatge? Doncs que gairebé sempre se'ls demana més documentació de l'habitual i que acreditin amb escreix garanties de pagament. Tal com denuncien a l'Associació Prohabitatge.

"Parlo amb algú amb la mateixa feina, el mateixa contracte i guanyant el mateix que viu en un pis de lloguer sola", explica Orokia Jallow. "Com t'ho has fet per accedir-hi si complim els mateixos requisits?", es pregunta la jove.

"Creiem que és una cosa que s'ha normalitzat i no en té res de normal", denuncia Mariamu Touray, de Stop Racisme Lloguers. "Tothom té dret a un habitatge", rebla ella.

Per fer reaccionar les administracions i la societat, aquests joves han decidit fer-se sentir penjant cartells i denunciant-ho a les xarxes socials, on pengen vídeos com aquest: