Quan el violador és la parella: "Et sents violada, perquè estàs fent una cosa que no vols"

Quan tenia 15 anys, la Carla va denunciar el noi amb qui sortia des de feia dos anys per violència física, psicològica i també sexual. Ell l'havia forçat a tenir relacions sexuals, un fet pel qual aquest any els Mossos d'Esquadra han rebut 684 denúncies.

Tot i així, la policia estima que hi ha una xifra oculta de dones que han patit violència sexual per part de la parella que no denuncien per la por de no ser cregudes, per la dificultat de detectar-la, per la dependència emocional o econòmica de l'agressor, o bé perquè hi tenen fills en comú.

"Totes aquelles vegades que jo havia dit que sí i que havíem practicat sexe van ser a base d'insistir, de xantatges i fins i tot d'amenaces. No és un sí consentit, és un sí amb por, no és un sí de veritat."

Parlar-ne li ha costat anys de teràpia. L'acompanyament de la seva família va ser clau per denunciar-lo, quan va veure un testimoni semblant a la televisió: "El que explicava aquella noia era el que m'havia passat a mi. El primer a qui ho vaig dir va ser el meu tiet, perquè aquell dia era l'aniversari de la meva mare".

A l'agressor de la Carla el van condemnar per un delicte de maltractament habitual en l'àmbit de la parella i dos més d'agressió sexual.

Durant anys, les sentències per aquest tipus de delicte no han estat gaire contundents, però, des de l'aprovació de la llei de garantia de la llibertat sexual, coneguda com a "llei del només sí és sí", el Codi Penal considera un agreujant que l'agressor sexual sigui o hagi estat parella, i pot comportar penes de presó de més de 9 anys.

La legislació actual també especifica que es tracta d'un delicte de violació quan la víctima es troba privada de sentit, com en els casos de submissió química. Una reforma que, a França, hi ha veus que reclamen, arran del cas Pelicot.

Primer pas: identificar la violència sexual

Quan una dona denuncia en una comissaria qualsevol violència per part de la parella o exparella, l'agent que l'atén li fa un qüestionari de valoració del risc per determinar quin és el grau de perill que pateix la dona. Des del 2016, se li pregunta si ha patit un episodi de violència sexual:

"Es troben immerses en un clima de violència probablement continuat en el temps, i és durant l'entrevista que es detecta, o ella és conscient que està patint aquesta violència sexual", explica la caporal de la Unitat Central d'Atenció i Seguiment a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, Eva Martín.

No obstant, l'advocada especialitzada en violències masclistes, Sònia Ricondo Garcia, creu que "manca formació i sensibilització" en aquests casos.

"Cal saber preguntar, perquè, si no, les dones no ho identifiquen com un episodi de violència sexual."

De fet, moltes dones tarden anys o dècades a identificar la violència sexual que han patit, i moltes no arriben a denunciar-la mai.

Rincondo explica que la vinculació emocional i/o econòmica amb l'agressor, així com els fills en comú, fan difícil identificar la violència: "Moltes dones recorren a un advocat per altres violències i posen nom a les agressions sexuals quan parlen amb nosaltres".

"Han anat acceptant tota aquesta violència a la seva vida quotidiana i un dia eviten petons per evitar la penetració o la violència sexual o bé fins i tot provoquen una discussió per evitar tenir sexe", alerta la psicòloga i sexòloga Emma Ribas.

A la Marta li va costar anys posar nom al que li estava passant, fins que es va adonar que tot el que acceptava ho feia per por de les represàlies: "Si jo no tenia relacions quan i com ell volia, s'enfadava amb mi i em deixava de parlar dos o tres dies; em feia el buit i em deia que era un fracàs, un frau."

"Et sents violada, perquè estàs fent una cosa que no vols."

Ribas ha atès parelles en les quals l'home està preocupat pel poc desig de la dona: "La veuen com defectuosa, però jo els alerto que, en comptes de culpabilitzar-la, han de preguntar-se si ella està còmoda amb les pràctiques que fan."

I afegeix: "Els demano que s'aturin perquè allà s'està generant una memòria de dolor". Aquest trauma pot comportar disfuncions sexuals i bloquejos, com dolor en la penetració, vaginisme i, en els casos més accentuats, aversió al sexe.

"La vagina no s'obre, no puc fer una penetració perquè està dient el "no" que jo no soc capaç de dir", explica Ribas, que apunta que això té molt a veure amb una educació sexual errònia que fa pensar "que la dona ha nascut per complaure socialment i els homes tenen dret a tenir sexe".

"Les violències sexuals dins la parella estan absolutament normalitzades i invisibilitzades, hi ha moltes dones que no són conscients que han patit agressions i els cossos generen símptomes."

"No em considero una persona amb poc caràcter, però aquesta situació em va costar molt de veure. No ho identificava com una violència sexual. Però un dia vaig fer un clic i el vaig deixar", explica la Marta.

Procés judicial revictimitzador

Tot i que el seu agressor va ser condemnat, la Carla critica que, durant el procés judicial, ella també es va sentir jutjada, revivint els fets una vegada i una altra. Recorda situacions traumàtiques com haver hagut de representar algunes de les agressions, davant les insistents preguntes del fiscal.

"Hi ha una assignatura pendent en els jutjats, que és creure que no existeix la violència sexual en la parella o que és molt residual i no és cert", alerta Ricondo.

"Per a una dona és molt difícil denunciar, per tot el que ha de reviure", diu la Carla. "Si no som valentes, potser és perquè no creiem que hi ha un sistema darrere que ens doni suport o que pugui abraçar-nos davant d'això", insisteix.

Això és precisament el que va sentir la Marta: "Ho veia molt difícil de demostrar... però animo que les víctimes denunciïn, perquè és una vexació i hem de posar límits".

Augmenten les denúncies, sobretot les de menors

De gener a octubre del 2024, fins a 507 dones han denunciat haver estat violades per la parella o l'exparella, és a dir, que denuncien haver estat agredides sexualment amb penetració.

Les xifres mostren com cada vegada hi ha més dones que denuncien violacions en què l'agressor no va utilitzar violència afegida. Sobretot, quan les víctimes són menors de 16 anys, unes denúncies que s'han gairebé triplicat en l'últim any.

Un canvi de mentalitat que s'associa a la idea de consentiment, impulsada per la "llei del només sí és sí".

"Les joves han entès que no cal que t'intimidin i ni que t'agredeixin físicament; si no respecten el teu consentiment, és violència, és una agressió sexual i és un delicte i, per tant, el pots anar a denunciar. I això és molt positiu", valora la portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé.