Quan els models climàtics no poden explicar el que està passant: els fenòmens imprevistos

Fins ara, la preocupació principal de la ciència climàtica era si l'escalfament global s'està accelerant. S'observa una certa acceleració des de la dècada passada, però no hi ha consens sobre si l'acceleració va a més. 

Des d'aquesta primavera, els fenòmens extrems imprevistos centren l'atenció, perquè no s'expliquen amb els models matemàtics desenvolupats amb les dades de cinc dècades d'observació per satèl·lit. 

Oceans molt calents al final d'un cicle fresc

El març del 2023 la superfície de l'oceà Pacífic equatorial estava molt calenta, tot i que sortíem de tres anys de la Niña, el fenomen que genera un extra de refredament global. Al Pacífic equatorial és on es genera

El Niño, el fenomen que genera un extra d'escalfament global, el 2023 va començar al maig, però l'oceà ja estava molt calent dos mesos abans, i això és nou.

Quan va començar el 2023 no es preveia que fos un any rècord d'escalfament global.

El rècord d'escalfament el tenia l'any 2016, que va ser un any súper-Niño: un Niño molt llarg, de 19 mesos, i amb 6 mesos amb més de 2 ºC per sobre de les mitjanes.

Per al 2023 es preveia el començament d'un Niño, però d'un Niño normal, com ha estat: ha durat 12 mesos i només ha tingut un mes de 2 ºC per sobre de les mitjanes.

Per això no es preveia que el juny del 2023 comencessin tretze mesos seguits de rècords de temperatura global, i que el 2023 fos l'any rècord de temperatura, per sobre del 2016.

Els models climàtics no ho preveien

El març del 2024, Gavin Schmidt, director de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials de la NASA, el centre de la NASA que investiga els canvis en el planeta Terra, publicava un article a Nature on mostrava la seva confusió:

"Aquest pic de calor sobtat supera de molt les prediccions fetes pels models climàtics que es basen en observacions anteriors. Cap any ha confós els científics del clima més que el 2023."

Schmidt explica que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle des del 2022 suposarien un escalfament addicional d'uns 0,02 °C mensuals, no els 0,2 °C mensuals registrats, deu vegades més.

L'efecte de la disminució de l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, el gener de 2022 a la Polinèsia, que va tenir un efecte de refredament previ al màxim solar previst, només suposaria unes centèsimes de grau d'escalfament.

Tampoc s'explica el salt d'escalfament per la reducció de les emissions de sofre dels vaixells, a causa de la nova regulació que obliga a utilitzar combustibles més nets, que només explicaria unes altres centèsimes de grau.

Perplexitat pel refredament sorpresa a l'Atlàntic equatorial

Els models desenvolupats amb les dades històriques tampoc preveien el que està passat aquest estiu a l'Atlàntic equatorial. Allà, les aigües superficials més fresques es produeixen al juliol i l'agost, a causa dels vents del sud-est, que s'emporten les aigües superficials calentes i fan que les aigües fresques de les profunditats pugin a la superfície.

El juny i el juliol del 2024 les temperatures superficials han estat més fredes que la mitjana, però aquesta vegada no ha estat a causa dels vents del sud-est, com és habitual, sinó malgrat que s'han debilitat aquests vents, fet que hauria d'haver produït un escalfament, no un refredament.

Ho alertava la NOAA, l'agència nord-americana pels oceans i l'atmosfera, en un article de mitjans d'agost:

"Sorprenentment, les anomalies de fred observades a l'Atlàntic equatorial oriental durant el juny/juliol de 2024 coincideixen amb un debilitament dels vents alisis del sud-est a prop de l'equador, que haurien de comportar un increment de temperatura, no un refredament."

Aquest dimecres, en un altre article, la NOAA informa que el refredament anormal "sembla que s'està debilitant" durant l'agost, però que cal seguir analitzant el fenomen, que qualifica com a "condicions atmosfèriques i oceàniques força sorprenents".

Oscil·lació ràpida entre esdeveniments extrems

El refredament sorpresa de l'Atlàntic equatorial té una altra anomalia preocupant, la ràpida transició entre extrems càlids i freds, que es pot veure en aquest gràfic: "Mai, en el registre observat, l'Atlàntic equatorial oriental havia oscil·lat tan ràpidament d'un esdeveniment extrem a un altre", destaca la NOAA.

Una oscil·lació ràpida d'esdeveniments extrems s'associa, en els sistemes complexos, a una possible desestabilització del sistema.

En casos extrems, un creixement d'oscil·lacions ràpides pot desestabilitzar el sistema i portar-lo a una nova estabilitat, amb condicions que poden ser molt diferents.

Desestabilització del sistema climàtic?

Gavin Schmidt, el director de l'Institut Goddard de la NASA, referint-se a l'escalfament 2023-2024, escrivia al març que si l'anomalia no s'estabilitza a l'agost, el món estarà en un territori inexplorat.

"Podria implicar que l'escalfament ja està alterant fonamentalment el funcionament del sistema climàtic, molt abans del que havien previst els científics."

Caldrà esperar uns mesos per tenir més capacitat d'anàlisi del que està passant, especialment a partir de la reunió del desembre de la Unió Geofísica Americana, l'organització més gran del món de científics professionals que estudien el planeta, quan molts dels principals científics del sistema terrestre del món es reuniran a Nova Orleans.

Què podem esperar?

El Niño va acabar al maig i ara estem en fase neutra, probablement en transició a una fase Niña, el fenomen que afegeix un extra de refredament global, que s'espera que sorgeixi durant setembre-novembre.

Tot i ser un any de transició Niño-Niña, el 2024 té un 77% de possibilitats de superar l'escalfament rècord del 2023, segons la NOAA i un 74% de ser el primer any de superació de l'1,5 °C d'escalfament global, segons el Barcelona Supercomputing Center, una superació d'1,5 °C que no implica una superació permanent, ja que per a això caldria superar-lo de mitjana de 20 anys.

En qualsevol cas calen plans per adaptar-nos al que ens ve i per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a partir dels coneixements científics.