Quan els vots nacionalistes han estat necessaris per a la governabilitat d'Espanya
Des de fa 30 anys, les forces nacionalistes han aprofitat el seu poder en les negociacions per influir políticament i millorar les competències a les autonomies on governen
Felipe González, José María Aznar, Jose Luís Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez... Tots, en algun moment o altre, han hagut de negociar suports dels partits nacionalistes per poder governar.
Els resultats de les eleccions del 23 de juliol deixen el mateix escenari. Els 25 diputats de partits independentistes catalans --7 d'ERC i 7 de Junts-- i bascos --5 del PNB i 6 d'EH Bildu-- decidiran si hi ha govern, previsiblement encapçalat per Pedro Sánchez, o si es repeteixen eleccions.
Quan no hi ha majories clares, les regles del sistema parlamentari obliguen a negociar suports per a una investidura. I des de fa trenta anys, les forces nacionalistes han aprofitat el seu poder en les negociacions per influir políticament i millorar les competències a les autonomies on governen.
1993: Felipe González perd la majoria absoluta, i necessita CiU i el PNB
Després de tres majories absolutes consecutives, l'any 1993, el PSOE de Felipe González obté un resultat insuficient per formar govern. González negocia el suport dels 17 diputats de CiU i els 5 del PNB a la seva investidura.
Durant la sessió d'investidura, el portaveu de CiU, Miquel Roca, etziba a González que durant la campanya presentés la federació nacionalista com "un perill per a la unitat d'Espanya". I que, després dels resultats de les eleccions del 6 de juny de 1993, CiU es converteixi en "imprescindible" per a la governabilitat d'Espanya.
Un mes després de la investidura de Felipe González, el govern espanyol inclou en els seus pressupostos la cessió del 15% de l'IRPF a totes les comunitats autonòmiques.
1996: el Pacte del Majestic que segellen Aznar i Pujol
El 28 d'abril de 1996, el candidat a la presidència José María Aznar es reuneix amb el president de la Generalitat i de CDC, Jordi Pujol, i el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, a l'Hotel Majestic del passeig de Gràcia de Barcelona.
Hores més tard, davant de les càmeres, els tres artífexs del Pacte del Majestic surten amb aires de victòria a anunciar l'acord. A canvi dels 16 vots de CiU per a la investidura d'Aznar, Pujol guanyava el suport parlamentari del PP a Catalunya, el traspàs de noves competències com la policia de trànsit, i la reforma de la llei del sòl i de costes.
A la sortida de l'hotel, Aznar celebra l'acord com el millor possible per a l'estabilitat del seu govern i per a Espanya. Cinc anys després, el PP va pactar amb CiU un nou model de finançament autonòmic, que els nacionalistes catalans van qualificar d'"el millor sistema que hem tingut mai".
2004: Zapatero, investit amb els vots dels nacionalistes d'esquerres
El 14 de març del 2004, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero guanya les eleccions, però li falten 12 escons per a la majoria absoluta. Gràcies als vots del BNG, la Chunta Aragonesista, Coalició Canària i ERC --en aquell moment al govern tripartit de la Generalitat--, Zapatero supera la investidura.
A canvi, el nou govern espanyol es compromet a respectar el nou Estatut que surti de Catalunya. El govern tripartit, encapçalat pel socialista Pasqual Maragall, aconsegueix tirar endavant la reforma després d'un acord in extremis entre Zapatero i el llavors cap de l'oposició catalana, Artur Mas. L'Estatut es ratifica en referèndum l'any 2006.
Però després d'una pluja de recursos d'inconstitucionalitat del PP, el Tribunal Constitucional declara nuls alguns articles de l'Estatut i s'obre una crisi política entre la Generalitat --encara sota el govern tripartit-- i l'executiu de Zapatero.
2011-2018: Mariano Rajoy, de la majoria absoluta a la moció de censura
El Partit Popular torna a La Moncloa gràcies a la majoria absoluta de les eleccions del novembre del 2011. Mariano Rajoy no necessita els vots de cap altre partit que no sigui el seu per ser investit. Els partits catalans i bascos voten en contra de la seva candidatura.
Tot això, mentre el PP dona suport parlamentari al govern de CiU a Catalunya. L'any 2012, en plena crisi econòmica, el president Artur Mas intenta --sense èxit-- un pacte fiscal amb el govern espanyol. Rajoy l'hi nega i s'obre un nou capítol en la crisi política catalana.
A les eleccions del 2015, el PP perd la majoria absoluta i Rajoy no obté suports a la seva candidatura perquè té els nacionalismes perifèrics enemistats. Finalment, és investit amb l'abstenció del PSOE, però continua necessitant aliances parlamentàries per poder governar.
L'any 2018, pacta els pressupostos amb el PNB, a canvi de la pujada de les pensions. Però uns mesos més tard, els vots dels nacionalistes bascos contribueixen a l'èxit de la moció de censura contra Rajoy.
2019-2023: Pedro Sánchez, president amb l'abstenció d'ERC i Bildu
Els socialistes recuperen el govern després de la moció de censura. Amb les eleccions del novembre del 2019, Pedro Sánchez aconsegueix mantenir-se a la presidència amb els vots favorables del PNB i a l'abstenció de Bildu i ERC.
Durant la legislatura, Sánchez pacta amb el govern d'Euskadi (PNB) la transferència de la gestió de les presons, una reivindicació de fons del nacionalisme basc. I el juny del 2021, el govern espanyol aprova els indults parcials als presos independentistes catalans.
Mesos més tard, ERC i PSOE pacten la derogació dels delictes de sedició i la reforma de malversació, per afavorir la situació processal dels independentistes.