Quan la llei d'eutanàsia arriba tard: "Ens hauria donat eines per cuidar-nos millor"

L'aprovació d'una llei d'eutanàsia a Espanya és una fita històrica que arriba després de dècades de lluita dels col·lectius que defensen el dret a morir dignament. Han fet falta cinc intents al Congrés dels Diputats per arribar fins aquí. En aquest llarg camí són moltes les persones que no han pogut veure recompensada aquesta lluita.

És el cas d'Antoni Monguilod, que la primavera del 2019 es va convertir en un símbol de la lluita per una mort digna a Catalunya. Va publicar una carta en diferents mitjans de comunicació on reclamava l'eutanàsia.

Feia 12 anys li havien diagnosticat la malaltia de Parkinson. Amb el pas del temps, el deteriorament físic va arribar al punt que no es podia valer per ell mateix i va reclamar una mort digna. Per a ell, la llei d'eutanàsia arriba tard, perquè, tres mesos després, als 74 anys, va morir de mort natural.

El seu fill, Marc Monguilod, creu que avui el seu pare s'hauria emocionat molt, però també pensa que "li haurien agafat les presses per poder tirar endavant el que ell desitjava".

Antoni Monguilod sempre deia que s'estimava tant la seva esposa, Magdalena, i els seus fills que els volia estalviar el patiment. Però precisament perquè se'ls estimava tant no volia que ningú l'ajudés a morir dignament, "per evitar problemes amb la justícia".

Creia que "si els polítics s'hi trobessin, serien molt més sensibles al problema". La flama de la seva lluita no es va apagar amb la seva mort, perquè el seu fill s'ha convertit en portaveu habitual de les associacions que han lluitat per legalitzar l'eutanàsia.

En un dia com avui, en Marc assegura que "la llei ens hauria donat les eines per cuidar-nos millor: sense por, sense malentesos, sense neguits".

"Però ho vam passar com ho vam passar i segurament ara hi haurà molta gent que no haurà de passar pel mateix que nosaltres."

Pots sentir les declaracions d'en Marc en aquest reportatge.

L'eutanàsia: ara sí, una sortida per a Jesús Blasco

Jesús Blasco no va poder recórrer a l'eutanàsia, però ara, amb la nova llei, podrà decidir si vol fer-ho.

El 2017 va tenir un càncer de gola que el va tenir molts mesos hospitalitzat i que el va deixar amb una traqueotomia. La recuperació va ser molt lenta i s'havia d'alimentar amb una sonda. Per ell, allò no era viure i va demanar l'eutanàsia, però els metges no hi van accedir, ja que en aquell moment era il·legal.

Avui, plenament recuperat i amb 88 anys, encara recorda aquell patiment i assegura que, si ara es trobés en la mateixa situació, tornaria a demanar el mateix: morir dignament.

"Vull posar fi a la vida quan ho decideixi jo; ni les autoritats, ni els líders religiosos ni la societat que hi està en contra. L'estimo molt, la vida, no estic fastiguejat, tinc sentit de l'humor, ganes de viure... Si torno a estar en el punt en què vaig estar, torno a demanar el mateix."

En Jesús creu que, si el malalt, en plenes facultats, demana reiteradament la mort per acabar amb un patiment intolerable, se li ha de donar. No entén les persones que s'hi oposen, ja que l'eutanàsia, diu, no és obligatòria, i de la mateixa manera que ell accepta qui no la vol, demana que deixin fer a qui vol posar punt final a una vida.

"És que no és el patiment propi, és el patiment de l'entorn. Vull morir, si no amb la mateixa alegria que he viscut, amb la mateixa serenitat. No tinc por a la mort."

Ara afegeix: "Visc amb molta més tranquil·litat sabent que, si un dia puc tenir dificultats per viure dignament, està a les meves mans posar fi a la meva vida."

Així viu l'aprovació de la llei de l'eutanàsia el Jesús.