Quan tenir feina no permet arribar a final de mes: un 13,7% dels treballadors són pobres

Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. Hi ha treballadors que amb el que guanyen no en tenen prou per pagar les despeses més bàsiques i quotidianes de la vida. Feines sovint precàries, parcials o mal pagades. 

Segons un informe d'Oxfam, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, a Espanya hi ha un 13,7% de treballadors que són pobres, xifra que a Catalunya se situa en el 7,7%, segons les últimes dades disponibles, del 2022.

Al conjunt de l'estat, el percentatge no baixa de l'11% en els últims quinze anys, de manera que almenys durant tot aquest temps un de cada 10 treballadors no ha pogut arribar a final de mes tot i tenir una feina, precària.
 

Oxfam calcula que, quan es parla de pobresa laboral, s'ha de pensar en una persona treballadora que cobri menys de 915 euros al mes i que hagi d'afrontar tota sola les despeses. 

Per sectors, l'informe assenyala més nivell de pobresa laboral en les feines del camp i la pesca (31,4%), personal de la llar (29,4%) i hostaleria (21,1%). En canvi, treballadors d'activitats financeres i d'assegurances o d'informació i comunicació registren el percentatge més baix. 
 

Casos de precarietat salarial

Un dels col·lectius que a Catalunya denuncien que no cobren el que els correspon és el de treballadors d'entitats dedicades a la discapacitat intel·lectual. Asseguren que el sou ha quedat devaluat i desvinculat de l'IPC des del 2009 i que han perdut un 30% del salari.

Aroa Moreno és educadora en un centre especial i, tot i que gaudeix molt de la feina que fa, li costa arribar a final de mes.

"Amb el sou que tenim, arribem justes a final de mes. Jo cobro 1.300 euros, la meva parella no arriba a 1.100 euros i, amb una criatura a casa, costa bastant."

Ernest del Río fa d'educador en una planta de reciclatge i amb el que cobra ja no pot pagar-se ni un lloguer.

"Fa poc que m'he separat i he hagut d'anar a viure amb la meva mare, l'únic remei que m'ha quedat amb el sou que tinc. És impossible llogar un pis en condicions per a mi i el meu fill."

Sindicats i patronal fa mesos que negocien, però, tot i això, un grup de treballadors ha constituït la plataforma Precarietat Laboral Sector Discapacitat. Han fet manifestacions i es plantegen aturades si no es posa remei a la precarietat. Albert Francesc Carreras n'és membre:

"No es pot aguantar més aquesta situació. Comencem a detectar al sector de la discapacitat el concepte de treballadors pobres."

A Catalunya hi ha unes 35.000 persones que treballen en entitats dedicades a la discapacitat intel·lectual. Des de Dincat, la federació que les representa, reclamen una equiparació salarial amb els treballadors d'ensenyament o salut, perquè hi veuen un greuge professional. Víctor Galmés n'és el director:

"Hi ha un diferencial d'un 30-40% que és variat i que en alguna categoria pot tenir diferències salarials del 68% en una mateixa tasca i un mateix professional col·legiat al mateix centre."