Quant contamina enviar un mail o mirar una sèrie en streaming

Teclejar unes lletres i enviar un correu amb un simple click sembla un acte innocent que no deu tenir gaire impacte en el clima. Però si una persona envia o rep uns 65 correus electrònics en un dia, les emissions que produeix equivalen a circular 1 quilòmetre en un cotxe. En un any, això significa, doncs, uns 365 quilòmetres extres de conducció. 

Potser, res preocupant si no fos perquè aproximadament la meitat dels habitants del planeta, uns 3.700 milions de persones, envien i reben mails. I que als mails s'hi afegeix la navegació per Internet, el visionat de vídeos, la baixada d'imatges i els videojocs en línia. Tot un sector digital que no per virtual té emissions menys reals.

Comencem pels correus electrònics. El càlcul de les emissions no és fàcil de fer, però ha de tenir en compte l'energia que consumeix qui el redacta i envia, l'energia que consumeix qui el rep i el guarda o l'obre i l'energia que consumeixen els centres de dades per on passa o on s'emmagatzema.

Mike Berners-Lee, germà de Tim Burners-Lee, l'inventor d'Internet, va publicar fa uns set anys un llibre titulat "How Bad are Bananas?: The Carbon Footprint of Everything" (Com de dolentes són les bananes? La petjada de carboni de tot). I allà hi ha algunes dades sobre el tema que ens interessa.

Així, un mail d'spam emet l'equivalent a 0,3 grams de CO₂. Un mail normal ja n'emet 4 grams. I si hi afegim adjunts podem arribar als 50 grams.

Això pot conduir a comparacions curioses. Així, si un treballador en rep 121 al dia i la meitat són spam i una quarta part contenen adjunts, les emissions diàries són de 1,652 g de CO₂. En un any, emetrà més de mitja tona de CO₂, que significa més de la tercera part del que emet anualment, de mitjana, un habitant de l'índia -no només amb els seus mails, si n'envia, sinó amb totes les seves activitats i consums. Són dades recollides a la web Carbon Literacy (alfabetisme de carboni).

350.000 milions de mails cada dia

Un dels problemes de les emissions dels mails és que no es percep aquest impacte. I que solem respondre amb rapidesa: Ok, gràcies, t'ho enviaré demà, ara estic fora de l'oficina... Un correu electrònic emet només un 1,7% menys que una carta convencional, que comporta despesa de paper i sobre, transport, repartiment...

El problema és que de correus electrònics se n'envien moltíssims més. Tot i que és difícil de calcular, s'estima que cada minut se n'envien 240 milions. Això vol dir vora 350.000 milions cada dia. Multiplicant pels 4 grams d'emissions de cadascun -suposant que no porten adjunts- gairebé 1,5 milions de grams - 1.500 tones. Que equivalen a uns 12.000 passatgers anant en avió de Londres a París.

Però els correus sovint estan al núvol. I això fa pensar que donen voltes per l'aire fins que donem ordre a l'ordinador de recuperar-los. En realitat, el núvol són els grans i potents centres de dades, amb servidors que o bé guarden informació o bé permeten el trànsit de mails i de cerques per Internet.

Consumeixen molta energia, perquè tenen milers de servidors amb una gran capacitat. A més, estan funcionant sempre, perquè en el país d'Internet no es pon el Sol.

Això implica un consum energètic constant perquè funcionin i un consum encara més elevat per evitar que s'escalfin massa. La gran despesa és en refrigeració. Per això moltes empreses els situen en llocs molt freds, on aquesta despesa es redueix.

Es calcula que el 2% de les emissions mundials les produeixen els centres de dades. Una sola cerca a Internet emet 7 grams de CO₂. Si Internet fos un país, seria el tercer consumidor d'energia en el món.

L'impacte de l'streaming

Per reduir la nostra petjada de carboni podem prendre algunes mesures: enviar menys correus si no és necessari -prou de dir simplement "OK gràcies", que els adjunts pesin menys, cancel·lar subscripcions a correus no desitjats i no mantenir molts mails arxivats -esborrar-los més sovint. De pas, seria convenient que empreses, gabinets de comunicació, publicitaris, etc. rebaixessin molt aquest 50% d'spam que es calcula que circula per la xarxa.

Però l'email no és l'únic problema. Hi ha uns 600 milions de persones subscrites a serveis de streaming per mirar vídeos. Segons un article publicat a la revista "New Scientist", els vídeos en línia generen 300 milions de tones de CO₂ cada any. Això significa un 1% de les emissions totals -no gaire menys que el sector aviació.

Això es produeix perquè cada emissor -Netflix, per exemple- envia senyals directament a moltes persones. Les emissions convencionals de televisió signifiquen que s'emet un sol senyal que arriba a tothom que vulgui connectar en aquell moment el televisor. L'streaming significa que l'emissor envia un senyal personalitzat a cada espectador, que s'ho descarrega i mira.

Dos investigadors de la Universitat de Bristol, Chris Preist i Daniel Schein, han calculat que en un any -el 2016- les emissions de tota la gent que es va baixar vídeos de Youtube van significar l'equivalent a 10 milions de tones de CO₂, el mateix que tot Luxemburg.

Pel que fa als videojocs, encara emeten més, perquè el ràpid processament d'imatges consumeix molta més energia.

Amb el 5G, que és més eficient, aquestes xifres es poden reduir. El problema és que, com passa sovint, si es redueix el cost la gent gasta més. Per tant, potser s'emetrà menys per vídeo o videojoc, però en conjunt s'emetrà molt més.

Una entitat francesa anomenada Shift Project, ha anat més enllà i ha calculat que les tecnologies digitals en conjunt emeten el 4% dels gasos d'efecte hivernacle. / I el seu consum energètic creix un 9% cada any. Pensem en tot allò que es va afegint contínuament, des de braçalets per mesurar paràmetres fisiològics a l'Internet de les coses -es preveuen uns 50.000 milions d'objectes connectats d'aquí pocs anys.

Canviar a energies renovables

Així, no seria estrany que es complissin les previsions que cita l'escriptor James Bridle en el seu llibre "New Dark Age" (la nova edat fosca). Citant un estudi fet al Japó, diu que les necessitats energètiques d'aquell país només en serveis digitals superaran l'actual capacitat de generació elèctrica.

I segons un article del periodista John Harris al diari britànic "The Guardian", l'any 2040 les emissions de tot el sector de les tecnologies de la comunicació significaran el 14% de les emissions totals.

Això també es deu a què la major part de l'energia s'obté encara de fonts fòssils. Situant els subministradors de serveis com les cadenes de televisió i les plataformes i la majoria d'usuaris es passessin a energies renovables, les emissions serien menors. Però al ritme que creix l'ús d'Internet i de telefonia i de totes les seves aplicacions i serveis, la demanda pot superar la capacitat de generar prou electricitat.

Ser més sobris

Per això, Shift Project crida a la "sobrietat digital". No es tracta de renunciar a tot, però sí de fer un ús racional de les tecnologies.

Però com fer-ho, amb una oferta creixent i un públic que no para d'augmentar? Si es fan pagar les bosses de plàstic, potser caldrà fer pagar per cada correu, que pot tenir de mitjana les mateixes emissions. Però com amb el plàstic, la solució no és només fer pagar, sinó reduir-ne l'ús.

I tot això amb contradiccions, perquè descarregar i llegir aquest article que pretén conscienciar sobre el tema generarà emissions. Que almenys serveix per reduir-les una mica a partir d'ara.