Quant costa una plaça escolar i quant paguen les famílies? Per primer cop es fa públic

Se sap quant costa un llit d'hospital o un pres. També quants diners públics calen per a cada plaça d'una residència. Però fins ara no se sabia el preu de la plaça escolar. Ara, un estudi impulsat pel síndic de greuges hi posa xifres.

S'ha calculat tenint en compte el sou del personal docent i de suport, les despeses de funcionament dels centres, com la neteja o la llum, els recursos necessaris per a l'atenció a la diversitat i el preu de les activitats complementàries, les sortides, el material escolar i els llibres de text, així com unes colònies cada dos anys i el servei de menjador per als alumnes més vulnerables.

Escolaritzar un alumne de primària en un centre públic té un cost de 5.117 euros per curs i, a secundària, de 6.170 euros. Mentre que un curs escolar en un centre concertat costa 4.660 euros fins a sisè de primària i 5.211 euros a l'ESO.

Aportacions de les famílies

Una diferència que s'explica, sobretot, perquè la plantilla docent de la pública és més cara. Ara bé, l'administració no cobreix tot aquest cost i s'acaba compensant amb les aportacions de les famílies, sobretot a la concertada.

Ara bé, la despesa real de les famílies de la concertada acaba sent molt més elevada, un mínim de 2.000 euros l'any, per poder tenir més extres i uns projectes de més qualitat per damunt dels estàndards.

El síndic de greuges de Catalunya ha explicat en roda de premsa que l'infrafinançament és més elevat al sector concertat, si es calcula despesa per estudiant.

"Però, en canvi, -hi ha afegit- si mirem com el sector públic escolaritza una proporció més elevada d'alumnes socialment desafavorits, es veu la necessitat d'incrementar en els dos sectors el finançament públic."

Fan falta 1.100 milions

Segons l'informe per cobrir el cost real de la plaça escolar fan falta més de 1.100 milions d'euros, que és entre un 20 i un 25% més dels diners que s'hi destinen ara.

"És un càlcul ambiciós, -diu Ribó- però assolible. Queda lluny del que diu la LEC del 6% del PIB, que seria posar 6.000 milions més en educació a Catalunya. Per tant, creiem que presentem un estudi rigorós, atrevit, ambiciós, però perfectament assolible en la situació actual."

Els centres amb una composició social més desfavorida disposen d'una dotació més gran de professorat, però també d'uns ingressos més baixos procedents de les famílies.

L'anàlisi de les xifres conclou que els centres públics i concertats, doncs, tenen un cost real força equivalent, si no es comptabilitzen les activitats i els serveis complementaris.

Grans diferències entre concertades

L'estudi del cost de la plaça escolar ha evidenciat que els centres concertats tenen despeses de funcionament que difereixen molt entre si, i "que poden oscil·lar entre els 6.000 euros per unitat i els 35.000 euros per unitat a primària".

Aquestes diferències, a més, tenen una forta relació amb la composició social: com més afavorida és la composició social, més elevades són les despeses de funcionament.

La comissió d'estudi del cost de la plaça escolar fa propostes bàsiques que orientin la millora del finançament dels centres.

Solució: contractes programa

Recomana que el sistema d'assignació pressupostària es podria fer a partir de contractes programa, tant amb centres públics com amb centres concertats.

Això sí, "han d'anar acompanyats d'una millora dels instruments de control sobre el compliment de les condicions que estableix el contracte programa".

L'aprovació del nou decret d'admissió d'alumnat, també prevista en el marc del pacte contra la segregació escolar, va en aquesta direcció, segon l'informe.

"Els contractes programa, -diu l'estudi- que es van posar en funcionament el curs 2006/2007 amb un total de 27 centres concertats i que es van suprimir a partir del curs 2012/2013 a causa de les restriccions pressupostàries, han demostrats ser un instrument efectiu a l'hora de promoure l'escolarització equilibrada d'alumnat en municipis com ara Vic, Manlleu o Olot."

Seguiment acurat

El fet que l'alumnat escolaritzat en centres concertats no hagués de fer aportacions econòmiques addicionals va afavorir que la tria de centre per part de les famílies no estigués tan condicionada per la condició socioeconòmica familiar i per la titularitat del centre, segons les conclusions de l'estudi.

De fet, diu l'informe que "els contractes programa haurien d'assegurar la igualtat d'oportunitats educatives i l'eliminació de la segregació escolar".

Amb aquest propòsit, els contractes programa haurien d'incorporar objectius concrets i indicadors de seguiment, "a més de preveure les conseqüències en cas d'incompliment".