Quant ha pagat la UE per l'energia russa? El doble de tota l'ajuda que ha rebut Ucraïna
Des de l'inici de la guerra la Unió Europea ha destinat més de 52.000 milions d'euros a la compra de gas, petroli i carbó russos, mentre que Kíiv ha rebut 24.000 milions d'euros en ajudes de països occidentals
La dependència de la Unió Europea respecte de Rússia --sobretot pel que fa a combustibles fòssils-- és enorme i la prova és que els diners que la UE ha pagat a Moscou per la compra d'energia des que va començar la guerra dupliquen els que Occident ha destinat a ajudar Ucraïna.
És el que veiem si comparem la xifra que actualitza constantment el centre de recerca independent CREA i les estimacions de l'Institut Kiel d'economia.
Segons el CREA, la UE ha destinat més de 52.000 milions d'euros a la importació de gas, petroli i carbó russos.
El principal importador d'energia russa és Alemanya, a distància d'Itàlia, la Xina i els Països Baixos:
Germany was by far the largest importer of oil, gas and coal from Russia, totaling EUR 9.1 bln, followed by Italy (EUR 6.9 bln), China (EUR 6.7 bln), the Netherlands (EUR 5.6 bln), Turkey (EUR 4.1 bln) and France (EUR 3.8 bln) pic.twitter.com/y4JJZJkjGy
Centre for Research on Energy and Clean Air (@CREACleanAir) April 28, 2022
El comptador no para de pujar i, tot i que s'han acordat sancions per aturar-lo, per aconseguir-ho caldrà abordar el punt més espinós: com abandonar definitivament les importacions de gas rus, que són les que més diners reporten al govern de Vladímir Putin.
En qualsevol cas, la xifra queda molt lluny dels 24.000 milions d'euros que, segons calcula l'Institut Kiel, els països occidentals han fet arribar a Ucraïna amb ajuda financera, humanitària i militar, des de finals de gener fins al 23 d'abril.
En aquests gràfics s'observa com els Estats Units estan al capdavant de l'assistència a Ucraïna, seguits per Polònia, el Regne Unit, el Canadà i Alemanya, en un rànquing en què apareixen les repúbliques bàltiques d'Estònia i Letònia.
Kiel Institute (IfW Kiel) (@kielinstitute) May 2, 2022
Els investigadors se sorprenen que països com França, Espanya o Itàlia no estiguin més amunt a la llista.
Menys dependència del carbó, primer objectiu de les sancions
La forta dependència europea del petroli, el gas i el carbó russos suposa una font de finançament vital per al Kremlin.
Conscient del problema, Brussel·les intenta tancar aquesta aixeta a Moscou, però topa amb la dificultat de fer posar d'acord els 27, tenint en compte que hi ha països que depenen gairebé al 100% de Rússia i d'altres que no li compren gairebé res.
El gruix de diners que arriben a la Rússia de Putin des de la UE provenen del gas. Després, del petroli i, en menor mesura, del carbó. I va ser precisament per aquí per on van començar a aplicar-se les sancions.
El carbó rus no podrà entrar a Europa a partir de l'agost. Ara els 27 van un pas més enllà i han anunciat un nou paquet de sancions amb el petroli com a protagonista.
Una quarta part del petroli europeu ve de Rússia
De tot el petroli que importa la UE, gairebé el 25% ve de Rússia i, ja en menor quantitat, d'altres països com Noruega, els Estats Units o Líbia.
Només l'any passat Europa va pagar a Rússia més de 48.000 milions d'euros pel seu petroli.
Polònia i Alemanya són els que més en van importar, però des de Berlín ja han dit que han aconseguit reduir-ne el consum a la meitat.
Altres països, com Eslovàquia i Hongria, volen disposar de més temps, per la seva elevada dependència i les dificultats que els arribi d'altres punts amb vaixell, ja que no tenen sortida al mar.
Salvats aquests esculls, però, encara quedaran les dificultats tècniques. La infraestructura europea actual està pensada per fer circular el petroli d'est a oest. Moure'l en l'altre sentit --diuen els experts-- implicaria crear una logística nova per tren, per carretera o per via fluvial.
A més a més, moltes refineries europees s'hauran d'ajustar. Estan preparades per treballar amb el petroli rus i el procedent d'altres països, amb unes altres qualitats, les faria menys eficients.
