Quant petroli cal deixar de cremar per limitar l'escalfament global? Mapa amb els punts clau

Investigadors de la Universitat de Barcelona han elaborat el primer atles del món amb les reserves de petroli que no s'haurien d'extreure per complir els compromisos de l'Acord de París. L'Objectiu d'aquest tractat internacional sobre crisi climàtica és limitar l'escalfament del planeta molt per sota dels 2 graus, i preferiblement a un grau i mig respecte a l'era preindustrial.

Els autors de l'atles alerten que l'any 2028 haurem exhaurit el pressupost romanent de carboni. És a dir que en quatre anys no hauríem d'emetre diòxid de carboni (CO₂) cap a l'atmosfera o bé compensar-ho amb captures d'aquest gas, però, ara per ara, aquesta és una tecnologia que no està prou madura i que no s'hi pot comptar a gran escala.  

A dia d'1 de gener del 2023, el pressupost romanent de diòxid de carboni era de 250 gigatones. Un pressupost que ens diu quin marge té la humanitat per continuar emetent CO₂ si volem evitar que la temperatura mitjana global el grau i mig des de l'època preindustrial.

Però com que amb les activitats humanes s'estan emetent de l'ordre d'unes 40 gigatones anuals, i la crema de combustibles fòssils no para d'augmentar, aquest pressupost l'haurem esgotat completament el 2028.

Martí Orta-Martínez, professor de la Facultat de Biologia i l'Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, adverteix de la necessitat de limitar els combustibles fòssils:

"Si volem limitar les emissions de CO₂ el que hem de fer és limitar l'extracció de combustibles fòssils, enlloc de continuar alimentant les societats d'aquesta font energètica que ens porta al desastre climàtic en només 4 anys, al 2028".

Protegir les àrees socioambientalment més sensibles

Aquest grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona que han treballat conjuntament amb científics de la Universitat Erasmus de Rotterdam i de la Universitat de San Francisco de Quito, deixa clar que hi ha unes àrees socioambientalment més sensibles; són les que apareixen en aquest atles i són les primeres en les quals s'hauria de deixar d'explotar-ne els jaciments i reserves de petroli.

Entre elles, es compten les zones amb més biodiversitat del món, com ara, la part occidental de l'Amazones, els Andes tropicals, el triangle de corall del sud-est asiàtic, la banya d'Àfrica o la Costa Est dels Estats Units.

Aquestes àrees d'exclusió que proposen els investigadors de la UB són punts de calents per a la conservació de la biodiversitat, zones amb una gran riquesa d'espècies endèmiques, tan terrestres com marines. Però també hi ha zones urbanes (on l'abundància de recursos fòssils ha fet que es desplacin poblacions) o bé territoris en els quals habiten poblacions indígenes que viuen en aïllament voluntari.

En aquestes àrees s'estima que hi ha més de 600 gigabarrils (Gbbl) de recursos petroliers convencionals. I com que es calcula que s'hauria de deixar d'aprofitar 1524 gigabarrils (Gbbl) de petroli convencional per mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5°, els investigadors insisteixen que, com a mínim, en totes aquestes àrees sòcio-ambientalment sensibles, s'hauria de deixar el petroli en el subsol.

Deixar d'explotar el 75% de gas, carbó i petroli

Però en realitat, aquestes zones marcades en l'atles suposen un percentatge molt petit del petroli que s'hauria de deixar d'extreure. I no n'hi ha prou deixant-les d'explotar.

"Aquestes zones suposen simplement una trenta-setena part dels recursos que no hauríem d'extreure; un percentatge molt petit del petroli que hauríem de deixar enterrat per no superar els 1,5 graus de temperatura d'escalfament global. Per això, pensem que són les primeres que haurien de deixar d'extreure petroli", explica Gorka Munoa, investigador postdoctoral de la UB.

De fet, els investigadors suggereixen que si volem limitar l'escalfament global a un grau i mig, l'any 2050 caldrà deixar d'explotar el 75% dels recursos dels jaciments actuals de gas, carbó i petroli. I aconsellen aprofitar el pressupost romanent de carboni per fer una transició energètica esglaonada.

Per això, Munoa alerta que si continuem igual, com fins ara, "l'explotació i combustió de les reserves de jaciments de petroli, gas i de mines de carbó que actualment estan en producció o en construcció, emetrà 936 GtCO2, quatre vegades més que el pressupost de carboni romanent per a un escalfament global d'1,5 °C."  

Els investigadors esperen que aquest atles serveixi de full de ruta per a elaborar polítiques climàtiques internacionals (sobretot basada en la demanda dels combustibles fòssils) i per a minimitzar els riscos socials i mediambientals en l'explotació dels recursos fòssils.