Quant temps li queda a Casado? Escenaris de la dimissió

L'única cosa que sembla clara sobre el futur més immediat de Pablo Casado és que deixarà de ser president del Partit Popular. Les dues incògintes que hi ha són: quan passarà i si serà definitiu.

D'entrada, ja s'ha acomiadat al Congrés, en un discurs que tot just ha arribat als dos minuts, en què ha parlat de "respecte als adversaris" i "entrega als companys". Els que l'acompanyaven a l'hemicicle l'han aplaudit, però el cert és que només tres l'han acompanyat quan ha deixat el seu escó buit minuts després.

Superat el primer punt de l'agenda aquest dimecres, Casado s'ha focalitzat en el següent: la reunió a les vuit del vespre amb els barons territorials del partit. Trobada a què no s'ha convocat Isabel Díaz Ayuso, perquè no presideix el PP de Madrid. La intenció de l'encara president popular és mantenir el seu càrrec almenys fins aquesta trobada.

Asseure's cara a cara amb els líders territorials del partit li permetrà mesurar fins a quin punt pot o no allargar el seu mandat: fins dimarts que ve, quan ha convocat la junta directiva? O fins a l'abril en el congrés extraordinari que es convocarà per renovar la direcció?

Ara mateix, l'ordre del dia de la junta de la setmana que ve inclou, a més de convocar el congrés, el discurs del president del PP. Però si la pressió dels barons es fa insostenible, Casado podria quedar-se abans sense aquest títol. Si això passa, el partit hauria de quedar en mans d'una gestora fins al congrés nacional.

Cada cop hi ha més veus que apunten que el partit alçarà Alberto Núñez Feijóo com a successor. El que no és tan clar és si tindrà la via totalment lliure o hi haurà rival. Podria ser el mateix Casado? Es dona gairebé per fet que no, però el cert és que l'encara president del PP no ho ha descartat de forma pública. Ayuso sí que ha rebutjat competir pel càrrec.

L'antecedent dramàtic de Sánchez

L'acorralament de Casado recorda inevitablement el comiat dramàtic --però temporal-- de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE al 2016. Hi ha paral·lelismes, però en el cas del líder popular, el partit ha estat més expeditiu.

A Sánchez, els seus el van tombar en un comitè federal a Ferraz, però Casado no ha pogut arribar a reunir els dirigents del PP i les pressions per apartar-lo han anat creixent al llarg dels últims dies, amb dimissions a l'executiva i declaracions reclamant solucions dràstiques.

En el cas del líder socialista, va veure's obligat a dimitir arran de la seva negativa a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy i evitar unes terceres eleccions generals. Era el 2016 i Espanya feia prop d'un any que tenia un govern en funcions. El PP havia guanyat les eleccions, però no tenia prou majoria per investir Rajoy i l'única via passava per l'abstenció del PSOE.

Entre llàgrimes, Sánchez deixava el càrrec i l'escó. I el gener del 2017 anunciava que es presentava al congrés dels socialistes per tornar a ocupar la secretaria general. Al maig, guanyava les primàries del partit.

Podria fer el mateix Casado? El líder socialista va revifar perquè tenia el suport de les bases, que no sembla tan clar en el cas del popular. La crisi, en tot cas, continua.

Una guerra oberta que ha fet perdre de vista l'origen de tot plegat: el contracte per comprar mascaretes que la Comunitat de Madrid va adjudicar, l'abril del 2020 i per valor d'un milió i mig d'euros, a una empresa vinculada al germà d'Ayuso. Segons la presidenta, va rebre 55.850 euros per gestionar-lo. Està en mans de la Fiscalia.